Resultats de la cerca
Es mostren 472 resultats
piroclor
Mineralogia i petrografia
Òxid complex, mineral trobat a les pegmatites, que cristal·litza en el sistema cúbic i és mena de niobi i de terres rares.
granallatge
Tecnologia
Tractament de superfícies metàl·liques que consisteix a projectar granalla a una gran velocitat per tal d’arrencar-ne les partícules d’òxid.
Hom aplica el granallatge com a operació prèvia al recobriment amb substàncies protectores de la superfície tractada
àcid hipoiodós
Química
Oxiàcid feble obtingut tractant una dissolució de iode amb òxid mercúric, segons la reacció I2 + H2O ⇌HIO + H+ + I-.
guaiacol
Farmàcia
Química
Èter monometílic del pirocatecol, obtingut per destil·lació de la resina de guaiac o per oxidació de la lignina amb òxid de mercuri.
Es presenta en forma de cristalls d’olor característica, que s’embruneixen per l’acció de la llum o de l’aire És emprat com a expectorant i antisèptic
estany
Estany líquid
Jurii (CC BY 3.0)
Química
Element metàl·lic del grup IV A de la taula periòdica, molt dúctil i mal·leable, poc dur i poc resistent a la tracció, que presenta tres varietats al·lotròpiques enantiotròpiques.
Si hom el frega amb la mà se’n desprèn una lleugera olor Normalment actua amb valència +2 i +4, malgrat que també es pot presentar amb —4 Hom en coneix deu núclids naturals 112 0,9%, 114 0,6%, 115 0,4%, 116 14,1%, 117 7,5%, 118 24%, 119 8,6%, 120 33%, 122 4,8% i 124 6,1%, i onze núclids artificials 108, 111, 113, 117 m , 119 m , 121 i 121 m , 123, 125, 126 i 127 També ren el nom de júpiter , provinent del déu romà Júpiter Esmentat per Homer i emprat pels contemporanis de Plini per a recobrir els objectes de coure i de llautó, l’estany fou molt utilitzat durant l’edat mitjana, sobretot com a…
brom
Química
Element no metàl·lic, de la família dels halògens, pertanyent al grup VII A de la taula periòdica, de nombre d’oxidació -1, 0, +1, +3, +5 i +7.
Propietats del brom Hom en coneix dos isòtops naturals de nombre màssic 79 i 81 Es presenta en forma de líquid roig fosc, i els seus vapors, d’olor semblant al clor, són fortament irritants Forma molècules diatòmiques Br 2 , molt estables, que només es dissocien apreciablement per damunt de 1000°C És relativament poc soluble en aigua la solució és anomenada aigua de brom , bé que la solubilitat canvia molt en presència de sals, sobretot de bromurs, amb els quals forma ions complexos, com Br 3 - i Br 5 - És molt soluble en alguns dissolvents orgànics sulfur de carboni,…
molibdè
Economia
Química
Element metàl·lic pertanyent al grup VIA de la taula periòdica, entre el niobi i el tecneci.
Propietats físiques del molibdè Pot presentar les valències +2, +3, +4 i +6, però aquesta darrera és la més estable És de color blanc grisenc Fou descobert el 1778 per Scheele, i fou aïllat el 1872 per Hjelm El molibdè natural és constituït per una mescla isotòpica de set núclids Es troba a la natura en forma de molibdenita MoS 2 , wulfenita PbMoO 4 i powellita CaMoO 4 En la indústria, el molibdè és obtingut per reducció del seu òxid MoO 3 , en corrent d’hidrogen, a la temperatura de 1 050°C, segons l’equació MoO 3 + 3H 2 →Mo + 3H 2 O El molibdè polvoritzat és estable en l’aire i en l’…
clorur de crom (III)
Química
Cristalls hexagonals de color violat i insolubles en aigua, obtinguts per l’acció del clor sobre una mescla d’òxid cròmic i carboni.
És emprat en el cromatge i com a mordent en la indústria tèxtil
groc de Cassel
Química
Pigment obtingut per combinació del clorur de plom amb òxid del mateix metall; hom pot atribuir-li la composició Cl2Pb · 7PbO.