Resultats de la cerca

Té l’origen en el dret romà, com a mode d’impulsar les plantacions i edificacions després d’haver caigut gairebé en desús, ressorgí amb força, a causa de l’escassetat d’habitatges i la necessitat de fomentar la construcció Aquesta necessitat donà lloc a la llei del sòl, de 12 de maig de 1956, que regula, en especial, el dret d’edificar en sòl aliè, concedit per l’estat i els organismes públics dins l’àmbit de llur competència, com també pels particulars La inscripció d’aquest dret n'ha de contenir la durada, el cànon que ha de satisfer el superficiari i garanties reals per tal d’assegurar el…

Possiblement fill de Berenguer de Boixadors mort el 1311 i de la seva muller Blanca Fou alcaid de Bunyol lloc que obtingué després en feu honorat, majordom de l’infant Alfons, que ell acompanyà a la conquesta de Sardenya i a qui prestà el cavall durant la batalla de Lucocisterna Fou enviat com a ambaixador al jutge d’Arborea, i després a Pisa per tal de ratificar el tractat entre catalans i pisans, i a la cort pontifícia per tal de pagar el cens pel regne de Sardenya Nomenat almirall i reformador, prengué part en el setge de Càller pels catalans de Bonaire, i ell mateix obtingué…

Era comte de Ribagorça Martí I 1533-65 i 1573-81 i duc de Luna i, per extinció de la línia dels prínceps de Salern, duc de Vilafermosa Fou educat a Santiago de Compostella amb el seu oncle matern el cardenal Pedro Sarmiento i a la cort com a menino de l’emperadriu Isabel i del príncep Felip el 1554 acompanyà el príncep en el seu casament a Anglaterra i, després, a Flandes, on prengué part a la batalla de Saint-Quentin 1557 Cansat per les continuades revoltes dels seus vassalls ribagorçans, que pretenien d’incorporar-se a la jurisdicció reial, intentà de vendre el comtat a la corona Però el…

El lloc de Vilanova era situat al pla de Corts, i actualment ha desaparegut totalment, encara que l’any 1860 el topònim designava una simple casa Les primeres notícies del lloc de Vilanova daten d’abans de l’any 1070, en què en la convinença entre el comte Artau I i l’abat Arnau sobre l’establiment del castell de Peramea, s’hi inclou el delme dels homes de Vilanova El 1121, el lloc de Vilanova apareix com a límit del castell de Peramea L’any 1137, els comtes Artau III i Agnès restitueixen al monestir de Gerri la parròquia de Peramea, amb les seves viles, entre les quals hi ha Vilanova Aquesta…

El president de Costa d’Ivori, Laurent Gbagbo, en no reconèixer la seva derrota electoral, va agreujar la crisi política que viu el país des del 2002 En la segona volta de les eleccions, celebrades el 28 de novembre, el candidat opositor Alassane Ouattara va obtenir el 54,1% dels vots, segons la Comissió Electoral Independent CEI i Gbagbo va aconseguir el 45,9% El resultat no va ser acceptat per Gbagbo, que va demanar un veredicte al Consell Constitucional, presidit pel seu amic Paul Yao N’Dré El Consell, sotmès a les pressions presidencials, va declarar…

Especialment apta per a fer música a l’aire lliure i caminant com s’esdevé en la banda militar, ha estat utilitzada per a ornament de les festes ciutadanes i religioses o amb finalitats més estrictament musicals, com els concerts populars Així ha estat sovint mantinguda per les autoritats civils o per associacions populars Pertanyent a la primera possibilitat sobresurt, al Principat de Catalunya, la Banda Municipal de Barcelona Les bandes del País Valencià, la majoria mantingudes per associacions populars, constitueixen un fenomen etnogràfic peculiar En 545 poblacions han estat registrades…

En principi, cal distingir el frau fiscal de l’ elusió fiscal , que és com es coneixen els procediments que aprofiten tots els recursos emparats per la legislació vigent amb l’objectiu de pagar l’import més baix possible en concepte d’impostos i taxes Atès que les lleis poden ésser objecte de modificacions i que sovint són susceptibles d’interpretació, els límits entre frau i elusió fiscals no són sempre clars ni permanents Les grans fortunes acostumen a fer ús dels paradisos fiscals  per sostreure’s a la pressió fiscal, i moltes vegades incorren en frau fiscal Els grans mitjans…

A diferència del dret comú, que donava un termini de dos mesos al senyor, en dret català aquest només té trenta dies per pagar o dipositar el preu i accessoris, a partir de la data que presenta l’escriptura de transmissió També és específic del dret català que els béns emfitèutics es puguin cedir a un tercer, excepte al bisbat de Girona i alguns llocs de la Catalunya Vella, on, a l’igual del dret comú, només es podia fadigar si els béns restaven per al senyor directe En l’actual dret vigent a Catalunya, el senyor que fadiga no pot transmetre la propietat a títol onerós fins al…

Implantat el 1202 al regne de Castella-Lleó amb el nom de moneda forera , fou introduït per Pere I de Catalunya-Aragó als seus estats i anomenat monedatge o maravedís al regne d’Aragó L’impost requeia sobre tots els béns mobles i immobles a raó de 12 diners per lliura, tenia caràcter general i no n'estaven exempts ni la noblesa ni l’Església ni els ordes militars Sota Jaume I el monedatge es convertí en un ingrés regular cada set anys en la proporció d’un morabatí per cada set aurei o béns equivalents Hi estaven subjectes tots els territoris en els quals corria la moneda jaquesa Aragó,…

Provenia ja de l’usatge De intestatis , que disposava que, quan el pagès o la pagesa morís sense testament, el senyor adquiria la tercera part dels béns del difunt si només deixava consort, o només fills, el senyor rebria la meitat dels béns si moria sense consort ni fills, la meitat seria per al senyor, i l’altra, per al familiar a qui correspongués segons dret si no restaven parents, el senyor obtindria tot el patrimoni En tots els casos restaven salvats a la muller els seus drets al dot, l’escreix i el que li pogués correspondre per raó de la viduïtat Als llocs on era aplicat el dret…