Resultats de la cerca

Alumne d’E Hlobil, i posteriorment de J Rdký a l’Acadèmia d’Arts Escèniques de Praga 1948-52, treballà com a redactor i productor musical a la Ràdio Txecoslovaca de Praga 1953-72 Fou un dels membres fundadors de l’Associació de Compositors Contemporanis i presidí la Fundació Martinu Després d’unes primeres obres per a piano, entrà en un camí de rigor clàssic i formal, però carregat de tensió dramàtica en el tractament sonor El seu esperit constructiu i sintètic sembla haver seguit els passos de M Reger i P Hindemith, sense deixar de banda les possibilitats dodecatòniques, com es veu en el…

Vida Fill d’un músic mariachi , el 1967 es traslladà a San Francisco, on formà el grup Santana Blues Band 1969, d’estil molt afí a la salsa , que aconseguí un gran èxit Amb aquesta formació introduí en el rock els gèneres musicals llatins El seu primer disc, Santana 1969, i el següent, Abraxas 1970, obtingueren un gran èxit de vendes i bones crítiques per peces que han passat a la història del rock , com Black Magic Woman , Samba pa ti i la versió de la cançó de Tito Puente Oye como va A més de rock , a la meitat dels anys setanta es decantà pel jazz , fruit de la seva collaboració amb el…

Vida i obra Fill d’un apotecari originari de Nules, feu l’aprenentatge de la notaria a Castelló, i n’obtingué el títol a València 1683, on exercí professionalment fins el 1707 quan, «per causa del nou Govern i introduïdes les lleis de Castella», fou suspès juntament amb altres notaris Les noves autoritats borbòniques el rehabilitaren 1710 i el nomenaren escrivà de la vila, però l’any següent li prohibiren d’exercir, com a tots els qui «no havien tret títol a Madrid», encara que continuà en el càrrec d’escrivà municipal No fou fins el 1722 que rebé l’aprovació definitiva Membre d’una generació…

Quant a Catalunya, a partir del s XIII, a part els contactes directes in situ , hi hagué relacions culturals, com ho palesa l’existència de diverses traduccions medievals d’obres de Boccaccio, Dant i LBAlberti i, així mateix, la influència directa de corrents literaris italians en els escriptors catalans La impressió que fa, en observar el lèxic, és que, a la darreria del s XIV i durant tot el XV, el català s’obre als italianismes atillat, artesà, brúixola, carícia, embossada, esquif, macarró i molts més Són manlleus que pertanyen a totes les esferes del vocabulari en especial…

Es formà en el marc del Club de Jazz d’Amics de les Arts i a les Joventuts Musicals de la seva ciutat natal A partir del 1959 s’integrà en els grups The Blue Angels i Modern Jazz Quintet i Sextet, entre d’altres El 1972 obtingué el premi al millor solista al concurs de grups no professionals del Donostiako Jazzaldia Durant els anys setanta collaborà amb solistes importants, com ara Pony Poindexter, amb qui gravà Pony Poindexter a Barcelona 1972, Slide Hampton, Johnny Griffin i Tete Montoliu Enregistrà també algun tema per al disc Jam-Session al natural 1974 Els anys vuitanta formà la Jai Jazz…

Al Conservatori de Zuric fou deixeble de músics com ara V Andreae, i més tard es traslladà a París i Berlín, on prosseguí la seva formació A la capital francesa rebé les influències d’A Roussel i A Honegger El 1932 s’installà a Basilea i pocs anys després fou nomenat director de la secció musical de Ràdio Basilea 1939 Si la seva obra, en un primer moment, fa palesa l’empremta del postromanticisme, l’estada a París feu que s’interessés, en primer lloc, per la textura instrumental i, més tard, a partir del contacte amb A Honegger, per l’arquitectura musical, amb l’ús de llenguatges…

Vida Nascut en el si d’una família de músics el pare era cantor de la capella del Pi de Barcelona, el 1731 ingressà com a escolà de cant a la capella musical de la catedral de Barcelona, on romangué fins el 1739 Allà fou deixeble de Francesc Valls, Josep Picanyol i Josep Pujol El 1746 fou nomenat mestre de capella de la seu metropolitana de Tarragona, el mateix càrrec que obtingué, al gener del 1748, a la capella reial de Santa Anna de l’Almudaina, a Mallorca El 1763 prengué possessió de la plaça de mestre de capella de la catedral de Toledo, vacant per la jubilació de Jaume de Caselles, en…

Estudià amb V Šebalin a l’Escola Central de Música de Moscou, i més tard al conservatori de la mateixa ciutat, on acabà els estudis el 1953 A partir del 1957 s’inicià en la música d’A Webern amb Filipp Gerškovic, la influència de la qual és palesa en la seva Simfonia núm 3 1959 Els anys seixanta s’estrenaren alguns dels seus ballets, com Vanina Vanini 1961, però els crítics soviètics hi constataren la presència de la tècnica serial, la qual cosa feu que la Simfonia núm 4 1963 ja no s’estrenés a l’URSS No gaire més sort tingué la Simfonia de cambra 1968, que arribà a estrenar-se,…

Al llarg de la seva vida professional treballà en nombrosos indrets de la geografia hispànica Presumiblement es formà a la collegiata de Sant Nicolau de Bari, a Alacant El 1735 fou tiple a l’església parroquial d’Elx, i el 1750 obtingué la plaça de mestre de capella d’Antequera Màlaga, on sembla que cometé una sèrie de faltes, no concretades en la documentació conservada, que provocaren el seu desterrament de la ciutat El 1755 passà a ocupar el mateix càrrec a la capella reial de Granada i un any més tard fou empresonat en aquesta ciutat andalusa, molt probablement per problemes i disputes…

Els diversos pactes de capitulació concertats amb l’avanç de la reconquesta a partir del s XII estipularen la persistència de la població anterior mudèjar, bé que a les principals ciutats Saragossa, Tudela, Tortosa, Osca, Calataiud, València, Gandia, etc els mudèjars disposaren d’un termini per a traslladar-se extramurs Això no obstant, la població mudèjar superà durant molt de temps la cristiana un cas extrem fou Morvedre, on el 1258 encara hom parlava del “barri dels cristians” per això el terme moreria com a barri fixat com a residència obligada dels mudèjars i en sentit de gueto no…