Resultats de la cerca

Regidor 1903, 1909, 1913 i 1917, fou a partir de 1912-13 reformista En 1917-18 figurà en el Bloc Assembleista S'uní pel març del 1931 al Front Antimonàrquic i el 14 d’abril de 1931 es féu càrrec amb Francesc Julià i Jaume Bauzà de la diputació Assolí una gran anomenada com a advocat laboralista defensà en diverses ocasions Llorenç Bisbal i d’altres dirigents obrers i intervingué en alguns judicis molt populars així el 1934 com a acusador privat contra els carrabiners que mataren els contrabandistes germans Isern Vidal a Alcúdia

Fill d’Honorat Noguera, professor i compositor de música, mort el 1890 Estudià enginyeria de camins, però no exercí, i es dedicà a la música Amic de Felip Pedrell, escriví un notable treball titulat Memoria sobre los cantos, danzas y tocatas de la isla de Mallorca 1893 Fou un dels fundadors 1890 de la Capella de Manacor, a la qual dedicà la seva obra coral Himne a la capella És autor de Trois danses sur des airs populaires de l’île de Majorque , per a piano 1901, que inclou Festa , Dansa trista i Dansa de Sant Joan En les harmonitzacions per a cor i en les seves obres hom troba molts…

Heretà el negoci del seu pare, Pere Josep Gelabert i Llabrés , editor i director d' El Genio de la Libertad i d' El Isleño 1857-98, òrgans del partit progressista de Mallorca Edità Calendario de las Islas Baleares 1863-75, Almanaque Balear 1861, 1876-91, Museo Balear primera època, 1875-77, i La Ignorància 1879-85, que publicà Pronòstic Mallorquí 1883-84

Doctor en dret civil i canònic, fou advocat del reial fisc de la inquisició 1691 Felip V el nomenà membre del seu consell i, amb el règim de Nova Planta, vocal-president de la junta suprema de justícia i govern a Mallorca Fou fiscal i assessor de la procuració reial de Mallorca i oïdor de la reial audiència 1716 Escriví Tratado de los derechos de Mallorca 1702

Fill del notari Guillem Roca Es doctorà en drets a la universitat mallorquina Fou oïdor de l’audiència, un dels fundadors de la Societat Econòmica d’Amics del País i membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Acèrrim antilullià, escriví vers el 1762 dues epístoles amb motiu d’un sermó en elogi de Ramon Llull de Joan Àngel Noceras i el 1763 uns Comentarios al decreto de 18 de julio dado a favor del culto y doctrina de RLulio Formà part el 1767 de la comissió per expulsar els jesuïtes i embargar-los els béns i el collegi de Pollença arran de la supressió de l’orde Malvist per la…

Doctor en teologia Fou capellà i secretari del virrei de Nàpols i duc de Medina de las Torres Retornà a Mallorca com a canceller del seu bisbat, i obtingué una canongia 1644 Publicà els poemes La Oronta Nàpols 1637, El Cadmo 1639, Marte en la paz Ciutat de Mallorca 1646, extens poema heroic, i El ensayo de la muerte 1650, 1765, 1812

Del Partit d’Unió Republicana, en diverses ocasions fou redactor en cap del diari La Unión Republicana 1896-1904 Regidor 1899, fou un fervent partidari de la conjunció republicanosocialista creada en 1910-11 Molt relacionat amb Barcelona, fou sempre molt favorable al catalanisme Principal organitzador a Mallorca del Bloc Assembleista, el 1917 s’uní al regionalisme mallorquí

Oposat a les doctrines de Ramon Llull, professà al convent de Sant Domènec de Mallorca i fou qualificador de la inquisició, lector de filosofia i teologia i catedràtic de prima a la Universitat de Mallorca El seu antilullisme fou causa que la Universitat de Mallorca li negués el títol de doctor És autor de dues obres La verdad sin rebozo 1750 i d’una altra obra on exposa l’oposició dels dominicans als actes de culte i veneració donats a Ramon Llull, aquesta darrera refutada pel franciscà Bartomeu Rubí

Fill del coronel de milícies provincials Antoni Fuster de Sales i de Berga Militar, arribà a brigadier Deixà inèdits el drama Marc Antoni i diverses composicions en català, que no s’han conservat Fou cavaller de Sant Joan

Sabater i fonedor d’ofici, entre el 1908 i el 1915 collaborà en les publicacions  El Obrero Balear , Es Puput i Sa Llonja Després de residir a Buenos Aires i a Barcelona 1915-17, fundà i dirigí el setmanari Foc i Fum 1918-36, de to satíric, anticaciquista i anticlerical Excomunicat el 1918, la seva animadversió a Joan March el portà a enfrontar-s’hi en un plet que, en perdre’l, l’obligà a marxar a Barcelona 1919 Fruit d’aquest exili foren unes Memòries d’un desterrat en vers Escriví una gran quantitat de monòlegs i diàlegs anticlericals i de to esquerrà i de llenguatge gruixut i còmic, de…