Resultats de la cerca
Es mostren 6735 resultats
Frederica von Stade
Música
Mezzosoprano nord-americana.
Estudià música a la Mannes School de Nova York i debutà el 1970 en un paper secundari de La flauta màgica al Metropolitan A partir d’aquest moment inicià una brillant trajectòria que la dugué als teatres d’òpera de París 1973 i als festivals de Glyndebourne 1973 i Salzburg 1974 El 1976 debutà amb el paper d’Octavian El cavaller de la rosa al Festival d’Òpera d’Holanda El seu ampli repertori inclou òperes de C Monteverdi, WA Mozart, G Rossini, V Bellini i R Strauss, entre d’altres Ha estrenat obres de diversos compositors contemporanis, entre els quals cal esmentar…
Nan Merriman
Música
Nom pel qual fou coneguda la mezzosoprano nord-americana Katherine Ann Merriman.
Estudià cant a Los Angeles amb A Bassian El 1940 formà part de la companyia de Laurence Olivier i Vivien Leigh, tot interpretant les parts cantades d’un muntatge sobre Romeu i Julieta , de W Shakespeare El 1942 debutà a l’Òpera de Cincinnati amb el paper de la Cega La Gioconda Després d’haver guanyat un concurs convocat per l’emissora NBC, fou contractada per a enregistrar òperes de ChW Gluck i G Verdi sota la direcció d’A Toscanini Els anys 1953, 1955 i 1959 interpretà el paper de Dorabella Così fan tutte al Festival Internacional d’Art Líric d’Ais de Provença…
Matti Salminen
Música
Baix finès.
Estudià música a Hèlsinki, on debutà el 1966 Perfeccionà la seva formació a Roma, on el 1969 interpretà el paper de Felip II Don Carlo amb l’Òpera Nacional Finesa Entre el 1972 i el 1979 romangué a l’Òpera de Colònia i també actuà als festivals de Salzburg, Bayreuth i Savonlinna, a més de París, Londres, Munic o Stuttgart El 1983 interpretà Sarastro La flauta màgica al Gran Teatre del Liceu, on tornà tres anys més tard amb el paper titular de Borís Godunov , de M Musorgskij, i el 1989 actuà en Khovanšcina , obra del mateix compositor Destacat cantant wagnerià,…
serigrafia
Indústria tèxtil
Art
Disseny i arts gràfiques
Procediment d’impressió en el qual el motiu que hom vol imprimir o estampar és dibuixat o reproduït en una tela de sedàs o en un teixit de seda o de niló muntat en un marc.
Hom tapa amb cola, amb tires de paper, etc, els forats de la zona de teixit que té dibuix El marc amb la tela, disposat sobre el paper, el teixit, etc, que hom vol imprimir, estampar o decorar, és omplert de tinta espessa, pasta d’estampació, etc, que és feta córrer amb rasqueta per tal que en travessar el teixit o la tela de sedàs pels indrets on hi ha dibuix imprimeixi, estampi, etc, el paper, el teixit, etc Aquest procediment, que fou en un principi un mètode rudimentari per a estampar teixits, és actualment emprat mitjançant màquines automàtiques en…
cobertura
Economia
Proporció de la quantitat total de dipòsits en metàl·lic respecte a la quantitat total de circulació fiduciària en un estat.
Des de la creació del paper moneda apareix la necessitat d’una contrapartida en metàllic or o argent Originàriament el paper moneda era un certificat d’una certa quantitat de monedes metàlliques en dipòsit Però més endavant, amb l’aparició dels banquers i dels préstecs, el total de paper moneda circulant esdevingué superior a la quantitat de monedes metàlliques Al s XIX les idees de la Currency School portaren a fixar una certa relació entre l’emissió de diner i els dipòsits en metàllic, és a dir, hom fixava el percentatge de cobertura d’or Amb la…
La Industrial Paperera, a Rosselló de Segrià
La societat anònima Anunci de la societat anònim Barcelona en la mano , 1884 La Industrial Paperera és l’única empresa anònima que es creà durant la febre d’or 1881 dedicada a la fabricació de paper La Industrial Paperera, SA és l’única empresa anònima que es creà a Barcelona el primer any de la febre d’or 1881, dedicada a la fabricació de paper I una de les poques d’industrials, cal afegir, ja que la majoria de les creades aquell any i el següent es proposaven allò que ara en diríem fer negocis, sense saber ben bé quins, i tenien un clar caràcter especulatiu El…
Joan Oncina i Espí
Música
Tenor.
Estudià a Barcelona amb Mercè Capsir , amb qui debutà el 1945 al Teatre Principal de Girona interpretant el paper de Des Grieux, de Manon , de J Massenet El 1947 actuà per primer cop al Gran Teatre del Liceu de Barcelona, en el paper de Paco, de La vida breve , de Falla, i el 1949 interpretà el Paulino d’ Il matrimonio segreto , de D Cimarosa Continuà la seva carrera a Itàlia, on tingué com a mestre Edoardo Fornarini, i el 1948 debutà al San Carlo de Nàpols en el paper de Jaquino de Fidelio , de Beethoven, i en el de Fenton de Falstaff , de Verdí, i l’…
,
Elvira Fremont i Verdier
Teatre
Actriu.
Debutà en l’estrena a Barcelona de Terra baixa 1897, de Guimerà, en el paper de Nuri Estrenà Foc nou 1909, d’Ignasi Iglésias, i actuà habitualment en català El 1946 participà en la represa del teatre català amb un paper en El prestigi dels morts, de Josep M de Sagarra
Geraint Evans
Música
Baríton gal·lès.
Estudià música a Cardiff i, després de la Segona Guerra Mundial, ho feu a Hamburg amb T Hermann Debutà el 1948 al Covent Garden de Londres en un paper secundari d' Els mestres cantaires de Nuremberg , un any abans d’abordar el paper de Fígaro de Les noces de Fígaro , obra amb la qual es presentà a la Scala de Milà 1960, l’Òpera de Viena 1961 i el Festival de Salzburg 1962 El 1964 cantà per primera vegada al Metropolitan de Nova York, en el paper titular de Falstaff , i el 1975 debutà a l’Òpera de París com a Leporello Don Giovanni Estrenà òperes d’…
exposició
Fotografia
Acció d’exposar una pel·lícula o un material sensible a la llum.
Perquè una imatge sigui impressionada sobre una emulsió sensible, la llum que aquesta reflecteix ha de passar per l’objectiu i pel diafragma fins a arribar a l'emulsió El temps durant el qual la llum impressiona l’emulsió és anomenat temps d’exposició Per a les plaques i les pellícules, aquest temps depèn de l’estació de l’any, de l’hora, del temps atmosfèric i de la posició de l’objecte amb referència al de la llum és a dir, de la qualitat i la quantitat de la llum Per a les còpies en paper, depèn de la duresa del paper emprat, del grau de contrast del negatiu i de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina