Resultats de la cerca

Membre d’una família de fabricants d’instruments de vent, de jove treballà al taller del seu pare, Charles Mahillon, però després es consagrà a l’estudi de l’acústica, camp en què és més conegut Entre el 1869 i el 1887 publicà la revista "Écho musical" Arran de la mort del seu pare es reincorporà a l’empresa familiar i fabricà excellents reproduccions d’instruments, especialment dels instruments de vent en ús durant els segles XVI i XVII El 1876 fou nomenat conservador del museu d’instruments del Conservatori de Brusselles, al qual aportà la seva pròpia collecció,…

El terme és un epítet aplicat a Déu Pare en el símbol de la fe, i prové del grec παντοκράτωρ, que significa ‘totpoderós’ o ‘que tot ho governa’ En l’art bizantí és habitual que la representació del Crist sigui en bust, és a dir, de mitja cintura en amunt, mentre que en l’art romànic és més habitual la de cos sencer i entronitzat Nombrosos especialistes tendeixen a designar la figura de Déu Pare entronitzat com a Crist en majestat  amb preferència sobre pantocràtor , tot i que el terme  Crist en majestat s’empra també per a designar la mateixa figura en retaules o…

Des del 1725 la seva família era propietària fundadora i dirigia l’empresa Almendra y Miel, de la qual ell representava la novena generació Fou director general de l’empresa des de la meitat de l’última dècada dels setanta fins al final dels vuitanta, que n'assumí la presidència del seu pare Dins del sector del torró , amb marques tan prestigioses com El Lobo i 1880 , fou remarcable la seva preocupació per la qualitat del producte, i durant un temps suspengué la participació al Consell Regulador del Torró que havia presidit el seu pare per aquest motiu Fou un dels…

Fill de l’emperador Lluís I el Piadós, rei de França, i de la seva muller Ermengarda Governà el país en nom del seu pare des del 814 El 817 rebé, ja de manera permanent, el govern, a títol de rei, d’Aquitània, la marca de Tolosa i alguns comtats a la Borgonya El nou repartiment que el 820 féu l’emperador dels seus estats trobà l’oposició de Pipí i dels seus germans Es casà el 822 amb Ingeltruda, de la qual tingué dos fills, Pipí i Carles, i dues filles Fundà les abadies de Saint-Jean-d’Angelin i de Saint-Cebrien-de-Poitiers Morí dos anys abans que el seu pare i els…

Fill de Gausfred III i d’Ermengarda de Carcassona-Besiers Associat pel pare al govern del comtat des del 1139, quan aquest repudià la seva muller, el fill es rebellà contra el pare vers el 1150, ajudat pel seu oncle el vescomte Ramon Trencavell I de Carcassona-Besiers El 1151, però, Gausfred III el confirmà com a hereu, li concedí Perpinyà i Malloles i l’associà més estretament en el govern —es qualificà comte des del 1162— El 1164 signà una convinença amb el vescomte Guillem IV de Castellnou el 1165 rebé l’homenatge del vescomte Ramon de Tatzó Sense cap hereu ni…

Fill de Muley-Hacén i d’'Āişa, fou víctima de les intrigues que provocaren l’esfondrament de la dinastia nassarita Arran de la presa de Zahara 1481 per Muley-Hacén, es revoltà a Guadix però l’aliança que el seu pare féu amb el seu oncle, anomenat El Zagal , i el fet d’haver caigut presoner dels Reis Catòlics a Lucena l’obligaren a signar el pacte de Còrdova 1483 per tal d’obtenir l’ajuda cristiana Mort el seu pare i derrotat El Zagal a Vélez Málaga, restà com a únic senyor de Granada Perduda aquesta guerra de Granada , continuà residint-hi fins que fou desterrat a…

El genearca conegut del llinatge és Arnau de Llupià , el fill del qual, Berenguer de Llupià , ja és esmentat del 1082 al 1091, i fou pare de Bernat de Llupià mort després del 1139, senyor de Llupià, que fou vescomte de Tatzó pel seu matrimoni amb Jordana de Tatzó, filla del vescomte Hug Foren pares d’Hug de Tatzó, senyor o vescomte de Tatzó mort després del 1140, i, molt probablement, dels germans Berenguer de Tatzó mort després del 1142, Ponç de Tatzó mort després del 1173, Bliger de Tatzó mort després del 1145, Patau de Tatzó mort després del 1156 i Bernat de Llupià , dit també…

Biografia Alumne avantatjat de la classe d’aritmètica del pare Francesc Ferrer a l’Escola Pia de Santa Anna El 2 d’agost de 1802 ingressà al noviciat a Moià i hi professà el 26 de desembre de 1804 El 1810, per evitar la guerra del Francès, es refugià a Mallorca, on collaborà amb dos escolapis més en la fundació d’un collegi a Palma Entrà en contacte amb l’Acadèmia Militar de Palma, on començà a impartir algunes assignatures Quan l’Acadèmia es traslladà a Gandia i després a València, hi continuà com a professor de matemàtiques El 1823 el Govern monàrquic restablert clausurà les…

Estudià amb el seu pare al Conservatori de París, on fou distingida amb els primers premis en arpa 1948 i música de cambra 1951 Debutà amb l’Orquestra Pasdeloup el 1950, i l’any 1957 fou contractada com a primera arpista de l’Orquestra Filharmònica de l’ORTF, on a partir del 1971 fou també solista El 1959 reprengué l’activitat del Quintet Pierre Jamet, conjunt instrumental que havia format el seu pare Contragué matrimoni amb el flautista Christian Lardé, amb qui enregistrà el Concert per a flauta i arpa de WA Mozart Ha estrenat obres de compositors francesos…

Estudià amb T Roseingrave, JCh Pepusch i GF Händel, del qual el seu pare, anomenat també Johann Christoph, havia estat principal copista El fet que pare i fill tinguessin exactament el mateix nom esdevingué motiu de confusió i una dificultat a l’hora de reconstruir les biografies respectives i assignar les obres Compongué un gran nombre d’òperes, algunes de les quals basades en peces dramàtiques de W Shakespeare Entre aquestes destaquen The Fairies 1755, sobre El somni d’una nit d’estiu , i The Tempest 1756, a partir de l’obra homònima També és autor de música…