Resultats de la cerca
Es mostren 855 resultats
Xavier Güell
Pintura
Pintor.
Collaborà a diversos setmanaris humorístics barcelonins i participà en exposicions collectives, com el Primer Saló d’Humoristes de Barcelona 1916 Hom el qualificà de preciosista a la manera de Beardsley Participà a l’Exposició d’Art Modern Nacional i Estranger Barcelona, 1929 amb un quadre sonor titulat Asfalt , que portava incorporada una botzina elèctrica aquesta obra fou molt discutida i posteriorment fou vista com a precursora d’alguns moviments d’avantguarda Participà també al Primer Saló d’Independents de Barcelona i illustrà una edició de luxe de Les flors del mal , de Baudelaire Es…
Bruno Rigutto
Música
Pianista francès.
Es formà al Conservatori de París, on fou deixeble de Lucette Descaves El 1962 fou distingit amb el primer premi de piano, i un any més tard, amb el de música de cambra, especialitat a la qual ha dedicat una notable atenció Amplià la seva formació amb Marguerite Long i rebé consells de Samson François El 1965 obtingué el primer premi en el Concurs Long-Thibaud de violí i piano i l’any següent fou premiat en el Concurs Internacional PI Cajkovskij de Moscou La seva carrera s’ha desenvolupat arreu del món en recitals tant en solitari com interpretant música de cambra…
George A. Romero
Cinematografia
Director cinematogràfic nord-americà.
Després de graduar-se a la Universitat Carnegie Mellon de Pittsburgh 1960, començà a dirigir curtmetratges El 1968 obtingué un gran èxit amb The Night of the Living Dead , que inaugurà un nou subgènere del cinema de terror les pellícules de zombis Posteriorment dirigí altres produccions que, sense obtenir el mateix ressò, el consolidaren en el mateix àmbit Dawn of the Dead 1978 Creepshow 1982 Monkey Shines 1988, premi al millor director i de l’Associació Catalana de Crítics al Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya The Dark Half 1993 Land of the Dead 2005 Diary of the…
cinematografia
Cartell del cinematògraf Lumière
© Fototeca.cat
Cinematografia
Art de representar, sobre una pantalla, i mitjançant la fotografia, imatges en moviment.
La cinematografia com a art Els començaments 1895-1908 La primera realització cinematogràfica presentada al públic fou Arrivée du train à La Ciotat de Louis Lumière París, 28 de desembre de 1895 Era un breu reportatge documental, i tingué tant d’èxit que mogué Lumière a enviar diversos agents pels països europeus per tal que filmessin reportatges sobre esdeveniments d’interès públic per exhibir-los després a París Lumière pensava que el seu invent tenia un interès purament científic i que no arribaria a gaudir d’una difusió entre les grans masses, amb la qual cosa no li preveia un avenir…
sèrie B
Cinematografia
Expressió amb la qual són designades les pel·lícules de baix pressupost, actors poc coneguts i amb aspiracions més comercials que artístiques.
replicant
Cinematografia
Literatura
En les pel·lícules i altres obres de ciència-ficció, robot que reprodueix l’aspecte i el comportament d’un ésser humà.
cinema txec
Cinematografia
Cinema produït a Txecoslovàquia, i més especialment a Txèquia.
Els primers films txecs foren realitzats per Jan Křížnecky i presentats en l’Exposició de Praga el 1898 Altres experiments aïllats foren els de Max Urban, les pellícules del qual foren protagonitzades per la seva muller, Anna Sedláčkova A la fi de la Primera Guerra Mundial Praga reprengué les activitats cinematogràfiques el cinema txec assolí un relleu extraordinari i fou creada una Federació per al Comerç i la Indústria del Film, amb una producció mitjana d’unes 30 pellícules anuals, fins a convertir-se, després del cinema alemany, en la segona potència cinematogràfica centreeuropea, amb…
Rudolf Schock
Música
Tenor alemany.
Estudià a Colònia i posteriorment fou deixeble de L Hofer a Hanover, abans d’entrar a l’Òpera de Duisburg com a membre del cor El 1937 començà a representar papers solistes a Brunswick i un cop acabada la Segona Guerra Mundial ingressà a l’Òpera d’Hamburg, on romangué del 1947 al 1956 El 1949 interpretà La bohème al Covent Garden de Londres al costat d’E Schwarzkopf, i el mateix any hi reaparegué en òperes de G Puccini, WA Mozart i G Verdi Els anys cinquanta es destacà a l’Òpera de Viena i al Festival de Salzburg, on el 1954 participà en l’estrena de Penelope , de R Liebermann Cinc anys més…
Teresa Procaccini
Música
Compositora italiana.
Començà a compondre de molt jove Estudià piano al Conservatori de Foggia, on es graduà el 1952 Més tard estudià orgue i composició amb Fernando Germani, i ingressà al Conservatori de Santa Cecília, a Roma, on feu estudis de música per a pellícules, i, després, a l’Accademia Chigiana de Siena per estudiar-hi composició Guardonada amb diversos premis, ensenyà orgue i composició al Conservatori de Foggia, del qual fou directora en 1972-73 El 1979 esdevingué professora de composició del Conservatori de Santa Cecília La seva producció inclou diferents gèneres treballs per a orquestra simfònica i…
Alfred Newman
Música
Compositor i director d’orquestra nord-americà.
De jove tocà als teatres de Broadway i en espectacles de vodevil El 1920 fou nomenat director musical del George White Scandals, i entre el 1922 i el 1923 exercí el mateix càrrec a les Greenwich Village Follies S’establí a Hollywood el 1930 En 1939-60 fou cap de música dels estudis de la 20th Century Fox, on compongué la banda sonora de més de 250 pellícules, per les quals assolí 9 Oscar i 45 nominacions, la darrera de les quals fou Airport G Seaton 1970, poc abans de morir Com a compositor seguí un estil romàntic que representava la millor música d’aquest gènere Escriví, entre d’altres, les…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina