Resultats de la cerca

Provinent d’una família de cabdills, treballà de mestre en escoles missionals Obtingué un gran èxit amb les seves novelles i contes de temàtica fantàstica, on barreja tradicions populars i conceptes cristians amb un estil vigorós i original Entre les seves obres cal esmentar Ireke Onibundo ‘L’estaca del Guardià’, 1949, Ogboju Ode Ninu Igbo Irunmale ‘El bosc dels mil dimonis’, 1950, i Adiitu Olodubare ‘El secret del totpoderós’, 1961

Representant principal del grup avantguardista Devětsil i de la “poesia proletària” txeca, la seva obra, en versos lliures i d’una gran simplicitat i precisió, manté contactes amb les cançons populars del seu país i assumeix la causa dels oprimits en la lluita contra les injustícies socials Ultra els reculls de poesia Host do domu ‘L’hoste a casa’, 1921 i Těžká hodina ‘Hora difícil’, 1922, publicà contes, drames i assaigs

Estudià a Pest i a Viena Establí un llenguatge formal peculiar, que donà naixement a una escola original dins del Modernisme hongarès El seu art es caracteritza per la marcada accentuació dels panys de paret, decorats amb rajoles de majòlica envernissada i amb motius ornamentals populars i orientals Cal destacar-ne el Museu d’Arts Aplicades i el palau de la Caixa d’Estalvis dels Correus, ambdós a Budapest

Fill de Petko Slavejkov Abandonà el seu país a causa de la persecució de què fou objecte per les seves crítiques polítiques Poeta polifacètic, influït per diversos corrents, és autor d’una llarga obra inacabada, Kǎrvara pěsen’ ‘La cançó sagnant’, dedicada a l’aixecament del 1876 Alguns dels seus poemes palesen la influència de les cançons populars Traduí Puškin, Lermontov, Goethe, Heine i altres, i escriví també articles literaris

Dirigit per Joan Colomines i Enric Moltó, el PPC fou, malgrat les seves migrades dimensions, membre de l’Assemblea de Catalunya i del Consell de Forces Polítiques, i publicà irregularment el periòdic Nova Catalunya Paladí d’un socialisme eclèctic, democràtic i autogestionari capaç d’interessar un ampli bloc de classes populars, s’acostà a Convergència Socialista de Catalunya i, el 1976, es dissolgué en el Partit Socialista de Catalunya-Congrés

Ramon Bonell, Ricard Lamote de Grignon i, més tard, Rafael Ferrer en foren sotsdirectors Celebrà regularment sèries de concerts nocturns d’abonament i concerts populars els diumenges al matí, al Palau de la Música Catalana Sovint hi cooperaren solistes i directors internacionals de renom Mort Toldrà, en fou director interí Rafael Ferrer fins que, el 1967, fou dissolta l’orquestra i creada en el seu lloc l’Orquestra Ciutat de Barcelona

Germana de Josep Sebastià Pons Residí molts anys a París obtingué la flor natural als Jocs Florals de la Llengua Catalana de Perpinyà del 1964 Publicà els reculls de poemes Aigües vives 1932, Lluita amb l’àngel 1938 i La gerra al sol 1965 i collaborà a la revista “Tramontane” 1956-65 Deixà un llibre, inèdit, sobre texts populars del Rosselló, poemes en prosa i una biografia inacabada sobre JS Pons

Forma part, com AS Arenskij i A Glazunov, de la generació de compositors situada entre els fundadors de l’escola nacional russa i la de S Prokof’ev i I Stravinsky Era fill d’un músic que dirigí durant anys l’orquestra del Teatre Mariinskij de Sant Petersburg i del qual rebé la primera formació musical Entrà al conservatori de la seva ciutat natal el 1870 per estudiar piano i violí, i el 1872 s’incorporà a les classes de composició de N Rimskij-Korsakov La seva indolència en el treball i les constants faltes d’assistència motivaren que fos expulsat del centre el 1876 Tanmateix, fou readmès el…

Vida A partir del 1939 inicià una prolífica activitat com a autor de novelles populars de diversos gèneres, que sovint signava amb pseudònim En alguns casos foren adaptades a la pantalla La casa de las sonrisas 1947, Alejandro Ulloa, Dos cuentos para dos 1947, Lluís Lucia i El secreto de Tommy 1953, Antonio del Amo Reclamat pel productor Eduardo Manzanos, el 1954 s’installà a Madrid per treballar com a guionista de westerns inspirats en un dels seus personatges literaris més populars i prolífics El Coyote i La justicia del Coyote , ambdós de Joaquín Luis Romero-Marchent del 1954 i basats en…

Fou l’agrupació més popular de les que tingué l’Associació, fundada per Pau Casals l’any 1925 La iniciativa fou promoguda pels socis Josep M Llorens i Josep Burgas, i el 6 de maig de 1934 se celebrà el concert de presentació pública, sota la batuta del seu director artístic, el jove violoncellista i director d’orquestra Joan Pich i Santasusana El concert, que inclogué obres de JS Bach, E Grieg, A Borodin, L van Beethoven i Enric Morera, tingué lloc al Palau de Projeccions de Montjuïc, en un acte en commemoració de la Festa del Treball A partir de la segona actuació pública, tots els…