Resultats de la cerca

La púrpura trombocitopènica idiopàtica constitueix una alteració d’origen desconegut que es caracteritza per una destrucció anormal de les plaquetes sanguínies i l’aparició consegüent d’hemorràgies, cosa que suposa el defecte de les cèllules que participen activament en l’hemostàsia Els símptomes de la malaltia, com també l’evolució que segueix, són molt variables Normalment, té una evolució aguda de poques setmanes de durada quan afecta infants, mentre que és crònica en els adults i causa hemorràgies de major o menor gravetat Aquesta malaltia es pot resoldre mitjançant l’…

En el seu origen es basava en les maniobres que hom havia de fer en els velers, segons la velocitat del vent Posteriorment fou adaptada per a l’ús d’estacions terrestres i ampliada per a velocitats del vent entre 32,6 i 52,1 m/s Actualment encara és utilitzada en estacions no dotades d’instruments Escala dels vents de Beaufort grau Beaufort velocitat màxima m/s nomenclatura efectes  observables en terra efectes observables en mar 0 0,2 calma el fum puja verticalment mar plana 1 1,5 ventet inclina el fum en la direcció del vent no mou el penell petites ondulacions a la superfície de la mar,…

Sembla un derivat del primitiu instrument de corda anomenat art musical , i han arribat mostres de la seva existència en el Neolític 3000 anys aC a Mesopotàmia tombes d’Ur En aquest estadi primitiu tenia molt poques cordes i el marc, de forma més aviat arquejada, sostenia les cordes solament amb dos braços Ben remotament Síria, segle IX aC aparegué també el tipus angular d’arpa, amb el tercer costat del triangle o columna de sosteniment Aquesta fou la forma amb què s’estengué l’arpa a l’Occident Escandinàvia, Irlanda, els segles V-VI, mentre n'han subsistit d’altres a Àfrica i a…

Present durant tot l’any al territori estudiat, la població reproductora és principalment sedentària i es distribueix pels Pirineus, la regió oriental humida catalana, les parts més altes de la Serralada Prelitoral, el Sistema Ibèric i les muntanyes bètiques del migjorn valencià A la terra baixa és molt més escassa, i nia localment a les planes litorals des del Rosselló fins a l’Empordà, el Baix Llobregat i el delta de l’Ebre A l’hivern, la població indígena es veu augmentada per una gran quantitat d’aloses que arriben del centre i el N d’Europa, i és aleshores un ocell molt estès i comú a…

En el seu interior hom introdueix una determinada quantitat de solució anticongelant, amb la qual es barreja l’aigua de pluja o es desfà la neu Per tal d’evitar l’evaporació hom cobreix la solució amb una capa d’oli mineral de baix punt de congelació

Es fa a la terra baixa, en garrigues i alzinars

Mestre de capella de la catedral de Girona del 1688 al 1690, aquest any es traslladà a la seu de Lleida, on li havia estat ofert el mateix càrrec, del qual prengué possessió el 2 de juny La seva activitat musical a Lleida es prolongà fins el 10 de juliol de 1699, data en què fou substituït per l’organista Pere Vidal Hi retornà el 1700, i hi exercí com a mestre de capella fins el 31 de juliol de 1707, que fou acomiadat per haver-se absentat sense permís Quan el nou mestre titular de Lleida se n’anà a València, Argany fou cridat per tercera vegada per a ocupar el càrrec, que exercí des del 5 de…

Entre el 1665 i el 1667 actuà com a violinista a la capella reial de Nàpols, on possiblement conegué el violinista Nicola Matteis, la tècnica del qual assimilà El 1667 cantà en la producció de Scipione affricano de F Cavalli Entre el 1668 i el 1677 residí a Roma, on es relacionà amb els músics més prestigiosos del moment, entre els quals hi havia el castrat Giovanni Francesco Grossi i el compositor Alessandro Stradella Des del 1673 estigué al servei de Cristina de Suècia com a violinista virtuós i com a director musical de l’orquestra de corda de la reina Viatjà esporàdicament a Londres i a…

Se’n tenen poques dades biogràfiques i també sobre les seves activitats Possiblement fou deixeble de Josquin Des Prés, i és probable que estigués actiu a França i a Itàlia Se suposa que mantingué contactes amb els compositors de la cort francesa entorn del 1501 Ocupà alguns càrrecs a Ferrara entre el 1506 i el 1508, i a Roma Sant Lluís dels Francesos entre els anys 1521 i 1522 Possiblement també ocupà algun lloc a Florència i a la regió d’Avinyó, on gaudí de beneficis eclesiàstics i del patronatge del cardenal François de Clermont Es creu que vers el 1550 era a Venècia Com a…

Pare del físic i teòric de la música Christiaan Huygens 1629-1695, rebé una educació musical àmplia i acurada, amb lliçons de solfeig, llaüt i orgue, instruments aquests dos dels quals fou un intèrpret destacat, com també de viola Acabats els estudis, aprengué composició i guitarra pel seu compte El 1625 esdevingué secretari al servei de la casa d’Orange, càrrec que li permeté viatjar i entrar en contacte amb els corrents culturals europeus de l’època Tot i que és conegut sobretot com a poeta, se sap que fou també un músic notable i prolífic Tocà el llaüt davant Jaume I d’Anglaterra i se li…