Resultats de la cerca
Es mostren 1866 resultats
Oswald Kabasta
Música
Director d’orquestra austríac.
Estudià a l’Acadèmia de Música de Viena i a Klosterneuburg, i posteriorment fou director coral a Florisdorf, mentre alternava aquesta tasca i la docència com a professor de cant a Viena El 1924 fou nomenat director musical del Teatre de Baden i del 1926 al 1931 exercí la direcció orquestral a Graz Fou un convidat assidu de la Societat d’Amics de la Música de Viena Director dels Wiener Singverein del 1935 al 1938, aquest darrer any obtingué el càrrec de director de l’Orquestra Filharmònica de Munic, que ocupà fins el 1945 A conseqüència de les seves simpaties amb el règim hitlerià, acabada la…
Club Esportiu Penedès
Atletisme
Club d’atletisme de Vilafranca del Penedès.
Fundat el 1976 a càrrec de Jordi Cendra Aguiló, nasqué com a secció d’atletisme del Club Natació Vilafranca Fou constituït oficialment l’any 1984 Va viure la seva màxima esplendor amb la participació en la segona divisió de la Lliga Catalana femenina l’any 1977 L’equip masculí debutà a la quarta categoria i aconseguí l’ascens a la tercera divisió catalana al maig del 1986, on es mantingué dues temporades més Durant els anys noranta cessà l’activitat Fou refundat el 2005 amb el suport del Patronat Municipal d’Esports, recuperant atletes del Penedès que competien en altres clubs…
Victor Ivanow Bauer
Esquí
Esquiador alpí i nàutic.
Membre del Centre Excursionista de Catalunya, en esquí fou campió de Catalunya 1947 i en el Campionat d’Espanya obtingué la cinquena 1945 i la quarta 1946 posició Participà en diverses curses internacionals com la Setmana Internacional de La Molina 1946, el Derby Internacional Super-Molina 1950, 1951 i el Derby Gornergratt, de Suïssa Fou membre de l’equip espanyol Com a esquiador nàutic, fou membre del Club Nàutic d’Arenys de Mar, i s’especialitzà en proves d’eslàlom i salts Membre de la selecció espanyola 1958-60, disputà la final d’eslàlom del Campionat d’Europa i del…
grau
Dret penal
Cadascuna de les parts en què es divideix la durada de les penes.
En el codi penal espanyol, cada pena és dividida en tres graus mínim, mitjà i màxim, o tercer, segon i primer, respectivament, aplicables segons la culpabilitat apreciada a l’autor En el primer grau es classifiquen els presos més perillosos, que no poden demanar permisos per a sortir de la presó En el segon, els presos tenen dret a 36 dies de permís a l’any si han complert una quarta part de la condemna Preveu la possibilitat d’un règim força obert si el pres té feina fora de la presó En el tercer grau, els presos només estan obligats a romandre vuit hores a la presó, per a…
Narcís Oliveres i Terrades
Política
Polític.
Doctor en dret, fou director de la societat Hifesa Afiliat a Unió Democràtica de Catalunya , de la qual fou membre del Comitè de Govern, fou senador per Convergència i Unió per Girona a les eleccions generals espanyoles del 1982, el 1986 i el 1989 En aquesta cambra ocupà la secretaria quarta de la mesa en 1989-93 i el càrrec de portaveu del grup de CiU En 1985-86 fou conseller de Comerç, Consum i Turisme de la Generalitat de Catalunya Retirat de la política, es mantingué tanmateix actiu en el camp cívic i cultural Entre altres iniciatives, fou cofundador 2007 de l’Associació…
estat
Música
Qualitat de l'acord que depèn de quin dels seus elements constitutius (fonamental, 3a, 5a o 7a) ocupa la posició del baix.
Es diu que l’acord es troba en estat fonamental quan la fonamental n’és la nota més greu, i es parla d’acord invertit quan no ho és, considerant estats diferents cadascuna de les inversions L’estat de l’acord no altera, en principi, la seva identitat, però sí que ho fa amb la seva estabilitat Es considera que l’acord en estat fonamental és molt més estable que l’acord invertit La 1a inversió o acord de sexta es dona quan la nota més greu és la 3a de l’acord, la 2a inversió o acord de sexta i quarta quan el baix és la 5a, i la 3a inversió o acord de segona quan el baix és la 7a
àmbit
Música
La distància de la nota més greu a la més aguda en el conjunt d’alçades que pot produir un instrument o una veu humana, bé de forma absoluta -és a dir, la totalitat de notes que li són possibles-, bé de forma reduïda -les utilitzades per a una obra o fragment musical en concret-.
En aquest darrer cas, la limitació pot ser motivada per raons físiques -per exemple, un instrument pot en alguns casos arribar materialment a notes dels registres agut o greu l’efecte musical de les quals no sigui prou satisfactori- o per raons estructurals -un instrument pot arribar a notes que no siguin necessàries pel disseny de la línia melòdica que li és assignada- Entre aquestes darreres raons hi ha la distinció feta en el sistema del modes eclesiàstics entre un mode autèntic i el mode plagal corresponent Malgrat tenir la mateixa nota com a final, les característiques d’ambdós…
Elisabeth Valle Romero
Gimnàstica
Gimnasta especialitzada en gimnàstica artística.
S’inicià al Gimnàs Artístic Esportiu Rubí a final de la dècada de 1980, posteriorment formà part del Club Sylan i passà a entrenar-se al centre de tecnificació de la Foixarda a les ordres de Montserrat Ubía i Erik Bucharin Fou subcampiona d’Espanya 1997 i tercera classificada 1994, 1995 El 1993 debutà en competicions internacionals Participà en els Jocs Olímpics d’Atlanta 1996, en cinc Campionats del Món, en què fou quarta en salt de cavall 1996, en diverses edicions del Campionat d’Europa i en els Jocs Mediterranis, on fou medalla d’or d’individual i per equips 1993 i medalla d’…
Ernest Chausson
Música
Compositor francès.
Deixeble de César Franck, molt influït per Wagner i amic de Vincent d’Indy i de Debussy, fou secretari de la Société Nationale de Musique Excellí en la música de cambra un sextet que ell anomenà Concert 1889 i el Quatuor avec piano 1897, però deixà també pàgines orquestrals de qualitat, com la Symphonie en si bémol 1890 i el Poème , per a violí i orquestra 1896 Les seves Mélodies , com Le colibri 1882, La caravane 1887, La chanson perpétuelle 1898, etc, d’una gran difusió, testimonien la seva inspiració lírica Escriví també l’òpera Le roi Arthus 1892-96 Visità Catalunya i assistí a l’estrena…
Consell Secret
Història
Nom que prengué el Consell de la Universitat d’Eivissa fundat el 1299 per Jaume II de Mallorca, d’acord amb els consenyors eclesiàstics, en ésser fundat el Consell General d’Eivissa.
Era format per tres jurats jurats en cap, segon i tercer, un per cada mà major, mitjana i forana elegits pels batlles dels consenyors o per deu consellers elegits pels jurats Elegia el mostassaf i els oficials de la sal Amb el règim d’insaculació 1454, fou adjuntada una quarta juraderia entre els cessants de les dues primeres juraderies, i els consellers del Consell Secret foren insaculats dos un dels quals a la vegada escrivà de la sal per a la mà major, dos un dels quals mostassaf per a la mitjana i dos un dels quals tercer arbitrador de la sal, a més del clavari, l’obrer i el…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina