Resultats de la cerca

Es parla d’ herència autosòmica dominant quan un gen té un grau d’expressivitat tal, que la seva presència en un sol dels dos cromosomes homòlegs és suficient perquè determini un tret o una malaltia Així, doncs, el tret característic o la malaltia provocada per aquest gen apareixerà tant en els individus homozigots —és a dir, els que tenen la mateixa versió del gen en ambdós cromosomes homòlegs—, com en els heterozigots —és a dir, els individus que tenen una versió diferent o un allel diferent del gen en cada un dels cromosomes homòlegs Hi ha nombroses malalties provocades per una alteració…

Aprengué del seu pare la ciència de la medicina i l’exercí a la seva ciutat i en molts altres indrets del món grec adquirí una fama extraordinària i deixà una brillant escola de seguidors i de deixebles Fou el primer que separà la ciència de la religió, però tingué uns notables precedents l’escola sicilianopitagòrica amb Alcmèon de Crotona, l’escola atomista de Demòcrit i d’altres individualitats com Eurifont de Cnidos que rivalitzaren amb els metges de Cos Pel que fa a les obres que li són atribuïdes, el Corpus Hippocraticum 440-350 aC, cal assenyalar que no n'hi ha cap que porti la seva…

Redactà el segon volum del Corpus Inscriptionum Latinarum de l’Acadèmia de Berlín, publicat el 1869 i del qual, el 1892, se n’edità un suplement Per elaborar l’obra recollí totes les inscripcions romanes conegudes de la Península Ibèrica i de les Illes Balears, la qual cosa tingué una gran importància per a l’estudi de l’època El 1893 publicà el primer gran recull d’inscripcions ibèriques, Monumenta linguae ibericae Visità Mallorca en diverses ocasions Collaborà en el Bolletí de la Societat Arqueològica Lulliana amb articles com “Monumentos epigráficos de Baleares” 1889-90, on proposà un…

Amb seu a Barcelona, assajà fallidament de convertir-se en partit legalitzà el Partido Popular Alternativo, impulsat per Bau i Fernando Bueno, que edità dos números de Realidad entre el 1985 i el 1986 i també impulsà la creació d’un “front antisistema” Es caracteritzà pel fet de criticar durament l’extrema dreta “tradicional” representada per Fuerza Nueva i formacions afins i difondre un neonazisme rupturista amb l’ortodòxia “naziwagneriana” de CEDADE i el seu aïllament de la política activa Així, donà un nou tractament a temes com la immigració, el racisme i la “qüestió nacional” denuncià la…

La qüestió de la relació ànima-cos ha estat diversament explicada les doctrines monistes identifiquen l’una amb l’altre, sia explicant el cos com una aperença de l’esperit espiritualisme, sia reduint tot el que és anímic a funcions corporals materialisme els sistemes dualistes distingueixen ambdues substàncies i en defineixen la unió de forma accidental platonisme i substancial hilemorfisme La noció de cos és desconeguda pel pensament bíblic primigeni, segon el qual “tot” l’home és tant basar ‘carn’ com nefeš ‘ànima’, ‘vida’ Sant Pau, que empra el mot grec corresponent a cos σὠμα en un sentit…

El 1286 havia estat escollit pel braç dels cavallers aragonesos, juntament amb altres persones de bona fama, per resoldre les diferències entre els unionistes i llurs adversaris Fou designat també per formar part del consell del rei quan aquest es trobés a Aragó, en representació del seu braç 1286 i 1289 El rei el nomenà el 1294 justícia d’Aragó, càrrec que exercí fins a la mort i des del qual afavorí l’autoritat reial contra els atacs dels unionistes, especialment a les corts de Saragossa del 1301, en les quals condemnà la Unió d’Aragó A les corts precedents del 1300 el rei havia hagut de…

Vers el 1067 es casà, sembla que en segones núpcies, amb Letgarda, filla d’Arnau Mir de Tost Ocupà llocs importants a la cort de Ramon Berenguer I, comte de Barcelona el 1059 fou un dels prohoms que dictaren sentència en la qüestió sorgida entre aquest i el rebel Mir Geribert d’Olèrdola Es declarà vassall del comte de Barcelona 1061 quan aquest morí, prengué partit per Ramon Berenguer II en les dissensions d’aquest amb el seu germà Berenguer Ramon II En un intent d’avinença, fou lliurat a aquest últim com a ostatge Després del fratricidi, fou un dels encarregats de la curadoria del jove Ramon…

Fill d' Antoni Maura i Montaner Diputat per Alacant 1916, defensà la política maurista La Dictadura de Primo de Rivera féu trontollar les seves conviccions monàrquiques, i el 1930 formà part del primer comitè revolucionari republicà Empresonat després de la insurrecció de Jaca , fou ministre de l’interior del govern provisional de la república 14 d’abril de 1931 S'hagué d’enfrontar amb nombrosos problemes d’ordre públic, com la crema de convents 11 de maig de 1931, i dimití el càrrec 1 d’octubre de 1931, perquè estava disconforme amb l’article 26 de la constitució la qüestió religiosa Era…

Inicià els estudis al seminari, però els hagué d'interrompre a causa de la Guerra Civil i posteriorment els completà a la Universitat Gregoriana de Roma, on es llicencià i fou ordenat prevere 1943 De nou a Barcelona, fou professor del seminari 1949 i el 1953 consiliari diocesà dels joves d' Acció Catòlica Contribuí decisivament a la fundació del Centre d'Estudis Pastorals 1968, que dirigí fins el 1993, que en fou destituït Vicari episcopal de Badalona sud 1970-81 i del Vallès Oriental i el Maresme 1981-90, defensà activament l’arrelament de l’Església en la realitat catalana, qüestió que…

Influït per Kant, Fries, De Wette i Schleiermacher, es plantejà com a qüestió clau com presentar l’essència i la veritat de la religió conceptualment i científicament Per a ell la relació amb el diví no és referida al jo, sinó a Déu Aquesta relació constitueix la religió La religió no es pot derivar de les dades materials o bé de les funcions ideals de l’esperit, sinó que Comença amb ella mateixa i es presenta contínuament relacionada amb el “tot altre”, el “numinós”, el sant El caràcter inexpressable del sant com a categoria religiosa…