Resultats de la cerca
Es mostren 2736 resultats
Diego Gelmírez
Cristianisme
Bisbe de Santiago de Compostel·la i després arquebisbe (1100-~40).
Seguint l’exemple del seu antecessor, Dalmau, continuà la influència de Cluny en l’església gallega i l’afavorí, i s’envoltà de clergues francesos Obtingué, a Roma, amb l’ajut de l’abat de Cluny, la dignitat arquebisbal per a Santiago 1119 Tot seguit topà amb l’oposició de l’arquebisbe Bernat de Toledo o de Sedirac, sobretot quan Gelmírez pretengué la primacia de les Espanyes, basant-se en l’apostolicitat de la seva seu, pel fet que tenia la tomba de l’apòstol sant Jaume No obtingué la primacia, però sí la independència de Toledo i la subjecció immediata a Roma En el camp polític oscillà…
arxiprestat de Vilafermosa
Història
Antiga demarcació eclesiàstica centrada en la vila de Vilafermosa
(Alt Millars).
Fins el 1960 que fou incorporada a la diòcesi de Sogorb-Castelló de la Plana, on forma part de l’arxiprestat de Cirat constituí un enclavament de l’arxidiòcesi de València entre les de Tortosa, Sogorb, Terol i Saragossa Comprenia tota la comarca de l’Alt Millars, excepte Fanzara que pertanyia a Tortosa i Montant, la Font de la Reina i Vilanova de la Reina, que pertanyia a Sogorb l’Alt Millars
Bernat de Gallac
Història
Cavaller.
Fou procurador de la reina Violant de Bar durant l’interregne 1410-12 i refusà la candidatura de Lluís, duc de Calàbria, net de Violant, al Parlament de Catalunya 1411 i davant els compromissaris de Casp 1412 Entre el 1419 i el 1422 fou tutor de Joan Jeroni de Vilaragut, fill de Margarida de Prades, vídua de Martí l’Humà, i del cavaller valencià Joan de Vilaragut El 1425 era a Castella per recaptar-hi unes cobrances a nom de la reina Maria
Marian Garcia Climent
Voleibol
Jugadora de voleibol.
Rematadora que vestí les samarretes del Cornellà i de l’Espanyol durant la dècada dels vuitanta Començà al CV Cornellà, equip amb el qual debutà en la màxima categoria i participà en la Recopa d’Europa 1979 Guanyà dues Lligues 1980, 1982 i la Copa de la Reina 1982 abans d’incorporar-se a l’Espanyol-Cornellà, amb el qual aconseguí dues Lligues 1985, 1988 i tres Copes de la Reina 1984, 1985, 1986 Fou internacional amb la selecció espanyola júnior i absoluta
obrera
Entomologia
Femella estèril de les diverses espècies d’insectes socials, com ara les abelles, les formigues i els tèrmits.
Les obreres de les abelles, que són les més representatives, són femelles imperfectament desenvolupades, i de llurs ous només neixen mascles partenogènesi, puix que no tenen possibilitat d’ésser fecundades Són els individus més importants de la colònia després de la reina, i porten a cap tota l’organització i els treballs de la colònia, àdhuc el control de la posta de la reina Els ous dipositats per la reina en les celles d’obrera triguen 21 dies a transformar-se en abelles, les primeres funcions de les quals són les d’alimentar les larves, construir les…
Pomaré
Família reial tahitiana dels segles XVIII i XIX.
El rei Pomaré I , que destronà la llegendària reina Oberia, lligà amistat amb els anglesos, que li feren costat Aquesta política probritànica fou mantinguda per Pomaré II , que es convertí al cristianisme En canvi, la reina Pomaré IV , pressionada pel cònsol britànic Pritchard, expulsà els missioners francesos 1836, però el 1847 una intervenció de la marina francesa l’obligà a acceptar el protectorat francès i a expulsar els anglesos Finalment el rei Pomaré V abdicà el 1880 i el govern francès assolí el control de Tahití
Susana Rodríguez González
Voleibol
Jugadora de voleibol.
Central, s’inicià com a professional la temporada 1994-95 amb el Caja Ávila, on guanyà la Copa de la Reina 1995 Un any més tard fitxà pel CV Tenerife, equip amb el qual fou campiona de la Lliga i de Copa de la Reina durant deu anys consecutius 1997-2006, i de la Copa d’Europa 2004 Amb la selecció espanyola fou internacional absoluta en més de 150 ocasions Rebé els premis de millor jugadora de la Superlliga espanyola 2000, 2001 i jugadora top 2000
Maria I de Montpeller
Història
Senyora de Montpeller (1205-13) i reina de Catalunya-Aragó.
Filla de Guillem VIII de Montpeller i d’ Eudòxia Comnè Fou casada 1194 amb el vescomte Barral I de Marsella i, mort aquest, amb el comte Bernat IV de Comenge 1197, de qui tingué dues filles Maltractada pel marit, es refugià prop del seu pare vers el 1200, fins que el papa Innocenci III obligà Bernat a tornar-la a rebre Mort el seu pare 1202, el seu matrimoni fou declarat nul, i el 1204 es casà amb Pere I de Catalunya-Aragó ambdós aprovaren els costums de Montpeller, que feren redactar, per tal de fixar-ne el contingut El seu germà consanguini Guillem IX li disputà la senyoria, i Pere I l’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina