Resultats de la cerca
Es mostren 903 resultats
Francesc Pelagi Briz i Fernández
Folklore
Disseny i arts gràfiques
Edició
Literatura catalana
Música
Poeta, dramaturg, narrador, folklorista, editor de textos i traductor.
Adoptà el nom de Francesc Pelai, malgrat haver-se-li imposat els de Francisco d’Assís, Pelàgio i Joan Obtingué el grau de batxiller en filosofia i lletres 1856 i feu estudis de dret, que abandonà el 1860 De ben jove manifestà una forta vocació literària, que complementà al llarg de la vida amb un intens activisme patriòtic i cultural En una primera època, en què usà el català i el castellà, feu collaboracions periodístiques i literàries a diverses revistes —per exemple, a La Revista de Cataluña — i publicà, entre altres obres, el poema Lo fill dels hèroes 1860, la novella en castellà Norma,…
, ,
Josep Llunas i Pujals
Política
Periodisme
Literatura catalana
Anarquista, periodista i escriptor.
Vida i obra A onze anys es traslladà a Barcelona, on fou tipògraf Estudià música i cant, fou també empresari teatral i feu actuacions com a acròbata i gimnasta S’adherí a la Primera Internacional el 1870, i el 1872 ocupà diferents càrrecs dins la Societat de Noògrafs i dins la federació local de societats obreres de Barcelona Fou, a més, secretari de l’ Ateneu Català de la Classe Obrera en 1872-73 i promogué el moviment escolar laic Posteriorment, després de participar en les comissions federals clandestines de la Federació Regional Espanyola de l’AIT i d’organitzar la Societat Tipogràfica…
, ,
Josep Maria Miquel i Vergés
Literatura
Escriptor i historiador.
Vida i obra De família benestant, estudià filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, on es llicencià Centrà els seus estudis de caràcter històric –i també els literaris– al segle XIX i estudià a fons la Renaixença S’inicià a la literatura com a poeta amb Cançons d’estiu 1926 La influència de Josep Maria de Sagarra en la seva producció en vers també és palesa a les primeres obres dramàtiques com Anna Maria 1927 i El preu del silenci 1929 Després d’ El vianant 1931 —ja en prosa—, es dedicà a l’alta comèdia amb L’altra veritat 1934, premi Nostre Teatre 1935, i El demà és…
llemosí
Història
Lingüística i sociolingüística
Denominació que, a partir del segle XVI, tetendeix a ésser utilitzada per a designar el català medieval, l’arcaisme del qual contrastava amb el to que adquiria la llengua en aquell moment.
Quan, el 1521, Joan Bonllavi feu imprimir a València el Blanquerna , de Ramon Llull, ja feu la distinció entre “la llengua llemosina primera” de l’original i “esta llengua valenciana bastarda” a què l’acomodà, en un intent de modernització amb vista al nou públic lector D’alguna manera, prosperà la convicció que l’idioma antic era un “llemosí” comú, del qual derivaven el “català”, el “valencià” i el “mallorquí” de l’etapa de la Renaixença, amb les respectives inclinacions diferencialistes Alhora, això donà peu a pintoresques teories sobre l’origen del català, que hom considerava…
Mare de Déu de Montserrat

Mare de Déu de Montserrat
© Fototeca.cat
Marededeu
Marededeu trobada, patrona de Catalunya.
Segons diu la llegenda, la imatge fou esculpida per l’evangelista sant Lluc sant Pere la portà a Roma, i sant Pau, a Tarragona i Barcelona En acostar-se els sarraïns, els cristians l’amagaren dins una cova de Montserrat Segles després, quan ja ningú no recordava aquest fet, uns pastors foren sorpresos de nit per una resplendor que sortia de la muntanya Al fons de la cova trobaren la imatge d’una Mare de Déu bruna Informades les autoritats eclesiàstiques, aquestes decidiren traslladar-la a la seu de Manresa, però era impossible moure-la del lloc, com si indiqués que volia ser venerada a…
Albert Saisset
Literatura catalana
Escriptor, conegut amb el pseudònim d’Un Tal.
De família de magistrats rossellonesos, estudià a Perpinyà, a Montpeller i a l’Escola Superior de Comerç de París 1861-63 treballà amb Justí Durand fins que s’installà per compte propi Escriví primer poesies en francès, recollides en part a Poésies roussillonnaises El 1887 sortí el seu primer quadern de poesies catalanes, Oun pougnat de catalanades , que fou una revelació Fins a la seva mort publicà quinze reculls breus Cosas y altres 1888, Historis y coumedi 1888, Bestis y gen 1888, L’hourtoulana 1888, Proubem de riure 1889, Bingnas y donas 1889, Fablas y fabliots 1890, Countas de l’altra…
,
Josep Franquesa i Gomis

Josep Franquesa i Gomis
© Fototeca.cat
Literatura
Poeta i assagista.
Com a poeta i crític, es mogué en l’òrbita dels Jocs Florals de Barcelona en fou mestre en gai saber 1883 i membre del cos d’adjunts, mantenidor en set certàmens, secretari 1884 i 1925 i president 1903 Parallelament fundà i dirigí La Illustració Catalana , La Llar i La Familia Cristiana Collaborà en La Renaixença , Joventut , etc, i, de manera preferent, en les empreses editorials i periodístiques de Francesc Matheu Destacà en la defensa dels drets de Catalunya i de la seva llengua intervenint, per exemple, en el Primer Congrés Catalanista 1880, en la discussió de les Bases…
,
provincialisme
Història
Política
Nom que rebé, a l’inici del segle XIX, el moviment favorable a la recuperació de la consciència de la pròpia identitat dels Països Catalans.
Fou especialment intens al Principat, en part pel desvetllament que hi suposaren la Guerra Gran i la Guerra del Francès, conflictes que obligaren els catalans a organitzar-se per a suplir les deficiències del govern amb organismes propis, juntes, etc Inicialment el provincialisme es donà entre les classes conservadores catalanes, com a oposades a l’uniformisme centralista que els liberals palesaren a les corts de Cadis 1810-12 i durant el Trienni Constitucional Això explica l’ús del català en la predicació i les publicacions de l’Església, majoritàriament antiliberal, els anys 1810 i 1820,…
art serbi
Plany de la Mare de Déu (1164), fresc de l’església de Nezeri, prop de Skopje, exemple d’art serbi
© Fototeca.cat
Art
Art desenvolupat pels serbis.
Cal cercar-ne els orígens, a diferència de l’art croat i eslovè, en l’art bizantí, dins el qual representa un grup coherent, sobretot en la iconografia mural dels segles XII al XV Des del primer moment es caracteritzà per una sorprenent penetració de l’artista en l’observació de la realitat frescos de Santa Sofia d’Ohrid, ~1050, per un gran humanisme i refinament frescos de Nerezi, 1164 i per una linealitat monumental típic de la Macedònia dels segles XIII-XIV Una altra característica segle XIII és la inspiració en l’art musiva dels segles V-VIII així, els frescos de Milesevo…
Salvador Vilaregut i Martí
Teatre
Autor teatral i traductor.
Es llicencià en dret el 1894 Collaborà en publicacions com La Renaixença , Pèl i Ploma i L’Avenç , entre d’altres Fou un dels fundadors de Joventut , on exercí la crítica teatral i deixà clara la seva vinculació al modernisme També fou cofundador del Teatre Íntim d’Adrià Gual, on prengué part en les representacions d’ Ifigènia a Tàurida i d’ Èdip rei , entre d’altres Com a autor teatral escriví La nit dels reis 1903, la seva primera obra i d’un sol acte L’aniversari 1903, d’ambient melodramàtic El miracle de santa Agnès 1908, en tres actes i música de F Montserrat Ayerbe, que va…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina