Resultats de la cerca

La bagra catalana ha estat una de les darreres espècies descrites a les aigües continentals catalanes Les seves poblacions han patit una forta regressió els darrers vint anys Adolf de Sostoa La bagra catalana Squalius laietanus , a diferència de la bagra europea S cephalus , és de mida més petita les femelles rarament superen els 30 cm de llarg i els mascles fan entre 15 i 20 cm Té el cos gruixut i llarg, encara que comprimit a la regió caudal, i el cap relativament gros i amb boca súpera, però més prima i apuntada que la de la bagra europea L’extrem de l’aleta caudal i el de la dorsal són…

Des del punt de vista sanitari comprèn un període que s’inicia amb l’atenció preconcepcional i acaba amb l’atenció neonatal precoç, fins el setè dia de vida del nounat El concepte fou proposat al VII Congrés Mundial sobre Reproducció Humana 1990, immediatament adoptat per l’Organització Mundial de la Salut i ratificat en la Conferència Internacional de Població i Desenvolupament, al Caire 1994 Tot i aplicar-se a homes i dones, la seva adopció com a objectiu és sobretot un intent de palliar la freqüent instrumentalització del cos femení i la seva capacitat de procrear que s’…

Per tal d’obtenir una reproducció òptima, cal que hi hagi un equilibri entre la pressió sonora que entra al micròfon i la tensió elèctrica generada en aquest mateix micròfon, tensió que és amplificada i transportada a un altaveu o a un sistema d’enregistrament Una de les qüestions importants a l’hora de considerar la qualitat d’un micròfon és com varia la sensibilitat d’aquest segons la freqüència del so Cal que aquesta variació sigui el més petita possible Un altre factor a tenir en compte és la resposta del micròfon segons la direcció d’on provingui el so En funció d’aquesta…

Fou utilitzada inicialment en el retoc de fotografies, en la pintura de mobles i de cotxes i en el grafisme Quant al grafisme, fou utilitzada per primera vegada per Herbert Bayer, de la Bauhaus, cap al 1920 Els pintors Man Ray, Ràfols i Casamada, Robert Llimós, Jordi Morera i d’altres han utilitzat aquesta tècnica en la creació d’obres d’art Mitjançant l’aerògraf es creà un procediment de reproducció semiindustrial, el múltiple aerogràfic, especialment utilitzat en el corrent estètic pop-art Aplicat amb la màquina sorrejadora es creà un tipus d’esgrafiat sorrejat sobre…

És un tritó que pot arribar a fer 30 cm de longitud Té el cos i el cap deprimits i uns bonys laterals, que són de color taronja, groc o blanquinós, formats per la pressió de les costelles La pell és berrugosa, menys a la part central del ventre La coloració dorsal varia del gris groguenc al verd oliva, mentre que la part ventral és de color verdós clar Es considerada una espècie de plana, termòfila i capacitada per viure en medis secs Per a la reproducció escull aigües estancades S'alimenta de crustacis d'aigua dolça i d'insectes aquàtics És present a la península Ibèrica,…

Durant l’època de reproducció els adults adquireixen uns colors vius Són molt abundants als rius i les llacunes viuen preferentment prop del fons Són comestibles, i són especialment apreciats els que viuen en aigües molt pures N'existeixen diverses espècies, algunes de les quals exòtiques, pròpies de la regió indomalaia El barb comú Bbarbus pot atènyer fins a mig metre de llargada i té el primer radi de l’aleta dorsal ossificat És freqüent als rius europeus El barb de muntanya o barb truiter o cua-roig   Bmeridionalis no passa de 30 cm i no té cap radi ossificat Acostuma a…

La tinta grassa d’impremta travessa un clixé format per un paper ceba o teixit fibrós proveït d’una capa permeable de parafina o de nitrat de cellulosa per una de les cares en el qual, per mitjà d’un punxó, d’una màquina d’escriure sense cinta o de màquines electròniques, ha estat perforat el text o dibuix en la cara no permeable La reproducció és efectuada en passar el paper entre el cilindre tintador, portador del clixé, mogut a mà o per motor elèctric, i un corró de goma que el prem En els models més antics el clixé era muntat pla damunt un teixit esponjós, subjectat en un…

Deixeble de Riera i Planagumà, es dedicà inicialment a la clínica bovina i s’especialitzà més tard en patologia de la reproducció, a Tolosa de Llenguadoc 1955 Fou elegit president de l’Acadèmia de Ciències Veterinàries 1977 i del Collegi de Veterinaris de Barcelona 1980 Del 1980 al 1984 fou conseller d’Agricultura, Ramaderia i Pesca des d’aquest càrrec promogué la investigació i la promoció agràries, creà una xarxa de laboratoris de sanitat ramadera, el primer Centre de Comprovació de rendiments de bestiar porcí i diverses agrupacions de defensa sanitària, entre d’altres…

Deixeble de Tomàs Aymat, amb qui collaborà en la creació del taller de tapissos i catifes de Sant Cugat del Vallès el 1920 Bon dominador de la tècnica gòtica, treballà a la manufactura Aymat fins el 1955 Des d’aleshores treballà independentment i fou professor de tapís de l’Escola Massana de Barcelona 1959-74 Seguí l’estil tradicional quant a la textura i compaginà, quant a la temàtica, la reproducció d’obres antigues amb la creació de temes d’una certa renovació estilística El seu fill Sever Ventós i Rivases Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental 1945 — Montserrat, Bages 1970…