Resultats de la cerca
Es mostren 1738 resultats
salut reproductiva
Sociologia
Situació en la qual el conjunt del procés reproductiu es desenvolupa en un estat de benestar físic, mental i social, i no solament lliure d’afeccions o de malalties.
Des del punt de vista sanitari comprèn un període que s’inicia amb l’atenció preconcepcional i acaba amb l’atenció neonatal precoç, fins el setè dia de vida del nounat El concepte fou proposat al VII Congrés Mundial sobre Reproducció Humana 1990, immediatament adoptat per l’Organització Mundial de la Salut i ratificat en la Conferència Internacional de Població i Desenvolupament, al Caire 1994 Tot i aplicar-se a homes i dones, la seva adopció com a objectiu és sobretot un intent de palliar la freqüent instrumentalització del cos femení i la seva capacitat de procrear que s’esdevingué en les…
Salvador Armendares i Sagrera
Medicina
Metge.
Fill de Salvador Armendares i Torrent Arribà a Mèxic, el 1939, amb la seva família Feu estudis de medicina a la Universidad Autónoma de México, on es llicencià i s’especialitzà en pediataria i genètica Exercí en diverses institucions hospitalàries de Ciutat de Mèxic com a pediatre endocrinòleg Residí a Anglaterra 1964-65, i a Oxford treballà al Population Genetic Research Unit del British Medical Research Council Fou cap del departament de genètica mèdica 1967 i de biologia de la reproducció 1968-77 a l’Instituto Mexicano del Seguro Social Publicà moltes obres, entre les quals…
Diane Arbus
Fotografia
Fotògrafa nord-americana.
Als seus inicis treballà amb el seu marit per a revistes de moda de gran difusió El 1946 estudià amb la fotògrafa austríaca Lisette Model, fet que marcà la trajectòria que seguí en el futur, en l’atenció cap a l’interior dels personatges retratats més que no pas en la reproducció mecànica del món exterior L’any 1955 realitzà la mostra Family of Man , i el 1964 exposà al MOMA de Nova York New Documents , entre moltes d’altres A Barcelona, l’any 1986 es féu una exposició de la seva obra dins el marc de la Primavera Fotogràfica Les exposicions People i Couples a Nova York 2000…
aerografia
Art
Tècnica de pintar, decorar o dibuixar amb aerògraf
.
Fou utilitzada inicialment en el retoc de fotografies, en la pintura de mobles i de cotxes i en el grafisme Quant al grafisme, fou utilitzada per primera vegada per Herbert Bayer, de la Bauhaus, cap al 1920 Els pintors Man Ray, Ràfols i Casamada, Robert Llimós, Jordi Morera i d’altres han utilitzat aquesta tècnica en la creació d’obres d’art Mitjançant l’aerògraf es creà un procediment de reproducció semiindustrial, el múltiple aerogràfic, especialment utilitzat en el corrent estètic pop-art Aplicat amb la màquina sorrejadora es creà un tipus d’esgrafiat sorrejat sobre…
Gabriel Jonas Lippmann
Física
Físic francès.
Nasqué a Luxemburg en el si d’una família francesa que es traslladà a París quan era ben petit Cursà estudis a l’Escola Normal Superior de París i quan els acabà viatjà a Alemanya on estigué tres anys ampliant la seva formació L’any 1875 retornà a París per defensar la seva tesi doctoral El 1878 fou nomenat professor de la facultat de Ciències de París i el 1886 ingressà a l’Acadèmia de Ciències Centrà els seus estudis en la física molecular i la fotografia en color L’any 1908 rebé el premi Nobel de física pel desenvolupament de mètodes de reproducció fotogràfics en color…
barb
Barb comú
© Fototeca.cat
Ictiologia
Gènere de peixos d’aigua dolça de l’ordre dels cipriniformes, de cos esvelt, amb un parell de barbes sensorials molt aparents a cada costat de la boca i amb l’aleta dorsal curta.
Durant l’època de reproducció els adults adquireixen uns colors vius Són molt abundants als rius i les llacunes viuen preferentment prop del fons Són comestibles, i són especialment apreciats els que viuen en aigües molt pures N'existeixen diverses espècies, algunes de les quals exòtiques, pròpies de la regió indomalaia El barb comú Bbarbus pot atènyer fins a mig metre de llargada i té el primer radi de l’aleta dorsal ossificat És freqüent als rius europeus El barb de muntanya o barb truiter o cua-roig Bmeridionalis no passa de 30 cm i no té cap radi ossificat Acostuma a…
ciclostil
Disseny i arts gràfiques
Multicopista que treballa per serigrafia.
La tinta grassa d’impremta travessa un clixé format per un paper ceba o teixit fibrós proveït d’una capa permeable de parafina o de nitrat de cellulosa per una de les cares en el qual, per mitjà d’un punxó, d’una màquina d’escriure sense cinta o de màquines electròniques, ha estat perforat el text o dibuix en la cara no permeable La reproducció és efectuada en passar el paper entre el cilindre tintador, portador del clixé, mogut a mà o per motor elèctric, i un corró de goma que el prem En els models més antics el clixé era muntat pla damunt un teixit esponjós, subjectat en un…
Agustí Carol i Foix
Veterinària
Política
Veterinari i polític.
Deixeble de Riera i Planagumà, es dedicà inicialment a la clínica bovina i s’especialitzà més tard en patologia de la reproducció, a Tolosa de Llenguadoc 1955 Fou elegit president de l’Acadèmia de Ciències Veterinàries 1977 i del Collegi de Veterinaris de Barcelona 1980 Del 1980 al 1984 fou conseller d’Agricultura, Ramaderia i Pesca des d’aquest càrrec promogué la investigació i la promoció agràries, creà una xarxa de laboratoris de sanitat ramadera, el primer Centre de Comprovació de rendiments de bestiar porcí i diverses agrupacions de defensa sanitària, entre d’altres…
Antoni Ventós i Arbona
Indústria tèxtil
Arts decoratives
Tapisser.
Deixeble de Tomàs Aymat, amb qui collaborà en la creació del taller de tapissos i catifes de Sant Cugat del Vallès el 1920 Bon dominador de la tècnica gòtica, treballà a la manufactura Aymat fins el 1955 Des d’aleshores treballà independentment i fou professor de tapís de l’Escola Massana de Barcelona 1959-74 Seguí l’estil tradicional quant a la textura i compaginà, quant a la temàtica, la reproducció d’obres antigues amb la creació de temes d’una certa renovació estilística El seu fill Sever Ventós i Rivases Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental 1945 — Montserrat, Bages 1970…
micròfon
Música
Aparell electroacústic que transforma l’energia sonora en energia elèctrica.
Per tal d’obtenir una reproducció òptima, cal que hi hagi un equilibri entre la pressió sonora que entra al micròfon i la tensió elèctrica generada en aquest mateix micròfon, tensió que és amplificada i transportada a un altaveu o a un sistema d’enregistrament Una de les qüestions importants a l’hora de considerar la qualitat d’un micròfon és com varia la sensibilitat d’aquest segons la freqüència del so Cal que aquesta variació sigui el més petita possible Un altre factor a tenir en compte és la resposta del micròfon segons la direcció d’on provingui el so En funció d’aquesta…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina