Resultats de la cerca
Es mostren 709 resultats
escapament
Mecanisme d’escapament d’àncora emprat en rellotges de pèndul
Chetvorno CC0 1.0 Universal
Tecnologia
Mecanisme que transforma el moviment oscil·latori del volant o del pèndol en moviment de rotació de les busques.
A cada oscillació del pèn s’allibera una dent de la roda d’escapament que fa moure el mecanisme del rellotge en impulsos successius i a velocitat mitjana constant
branca
Física
Cadascuna de les agrupacions diferenciades de ratlles d’una banda de vibració-rotació d’una molècula (espectroscòpia molecular).
nombre de Rossby
Meteorologia
Valor del quocient entre la força d’inèrcia i la força de Coriolis en un fluid en rotació.
pol sud
Punt on l’eix de rotació de la Terra talla la seva superfície a 90º de latitud sud.
És un dels dos pols terrestres , oposat al pol nord, i es troba al continent de l’Antàrtida Geogràficament coincideix on hi ha l’estació Amundsen-Scott, establerta des del 1956 i que ha estat permanentment habitada des d’aquell any L’explorador noruec Roald Amundsen fou el primer d’arribar al pol sud, el 1911, seguit pel britànic Robert F Scott 1912 i el nord-americà Richard E Byrd 1929
multiplicació
Tecnologia
Augment de la velocitat de rotació d’un eix de transmissió respecte a un altre (multiplicador de velocitat).
moviment diürn
Astronomia
Moviment aparent d’un astre, realitzat en el sentit est-oest, causat per la rotació de la Terra.
pol
Tecnologia
Punt d’intersecció de l’eix instantani de rotació d’un sòlid amb el seu el·lipsoide d’inèrcia.
La trajectòria del pol és anomenda polòdia
pol celeste
Astronomia
Cadascun dels dos punts en els quals l’eix de rotació de la Terra talla l’esfera celeste.
hidrodinàmica
Física
Part de la hidràulica i de la mecànica de fluids que estudia el moviment dels líquids en relació amb les forces que el produeixen.
Més específicament hom dóna aquest nom a l’estudi aprofundit, de caire matemàtic, fet a partir de la consideració del líquid com un medi continu homogeni i isòtrop moltes de les seves formulacions són extensives als gasos El nom d’hidrodinàmica fou introduït per Daniel Bernoulli, el 1738, però la seva consolidació com a branca científica autònoma fou sobretot obra de Leonhard Euler, que establí les equacions diferencials del moviment i donà la formulació actual a resultats anteriors Durant els s XVIII i XIX la hidrodinàmica així formulada es desenvolupà amb independència de la recerca…
motor dièsel
Secció d’un motor dièsel d’injecció directa (a l’esquerra) i esquema del seu funcionament (a la dreta)
© Fototeca.cat
Tecnologia
Motor de combustió interna en què el combustible és injectat a la cambra de combustió, on hi ha aire que ha estat comprimit pel pistó.
La compressió augmenta la temperatura de l’aire fins a uns 900°C, per la qual cosa el combustible, que entra vaporitzat mitjançant la injecció , s’inflama espontàniament Els motors dièsel poden funcionar amb cicles de dos temps i de quatre, idèntics als dels motors d’encesa per guspira La diferència més notable entre els motors dièsel és la forma en què el combustible i l’aire són barrejats En un motor amb injecció directa el combustible és injectat dins el cilindre, on la part superior del pistó, proveïda d’un buidat, constitueix una cambra de combustió El broquet d’injecció ha d’ésser…