Resultats de la cerca
Es mostren 26141 resultats
Pitòcrit
Escultura
Escultor grec.
Conegut per nombroses firmes seves que apareixen a la base de diverses estàtues, trobades, sobretot, a Rodes, és esmentat per Plini Hom creu que executà la imatge del navarc Agesandre que figura en la birrem esculpida a l’acròpolis de Lindos Li ha estat atribuïda la Níkē de Samotràcia, considerada una obra ròdia del segle II aC, pel fet d’haver trobat la seva signatura en uns fragments apareguts en el mateix indret on fou descoberta l’estàtua
Periandre
Història
Tirà de Corint i un dels set savis de Grècia.
Fill i successor de Cípsel, governà la ciutat entre el 627 i el 585 aC Amb ell, Corint es convertí en la ciutat més gran i políticament més estable de la península grega Segons la tradició, restablí el culte de Dionís i sostingué bones relacions amb altres governants El seu retrat conegut deriva d’un original en marbre del segle IV aC També apareix, barbat i pensarós, en el Mosaic dels set savis Museo Nazionale, Nàpols
Josep Picanyol
Música
Mestre de capella i compositor català, actiu a Madrid el 1747.
Bé que s’ignora on tingué lloc la seva formació musical, és probable que fos a la catedral de Barcelona, de la qual fou nomenat mestre de capella el 1726, com a successor de Francesc Valls El 1736 obtingué el mateix càrrec al monestir de Las Descalzas Reales de Madrid, on continuà almenys fins el 1747, any en què es data la darrera font documental de la seva existència en l’esmentat lloc El llegat musical de Picanyol comprèn música litúrgica, de romanç i oratoris, i palesa el decantament del darrer Barroc vers l’estil galant, amb l’assumpció dels corrents més moderns de la música de la…
Nàpols
El castell de l’Ou (segle XII), a Nàpols
© Fototeca.cat
Ciutat
Capital de la Campània, Itàlia, de la província homònima i de l’antic regne de Nàpols.
Per la seva situació, a la riba nord-oriental de l’ampli golf homònim, a la plana que s’estén al peu del Vesuvi, ha estat sempre un centre molt important, entorn del qual s’ha desenvolupat la vida econòmica de la Campània i del Mezzogiorno Sota la corona catalanoaragonesa segle XV, la ciutat ja tenia uns 70000 h, i a la fi del segle XVIII arribà a uns 450000 deturat el creixement amb la unificació italiana, fins al començament del segle XX no començà a refer-se, gràcies a la potenciació del port i al desenvolupament industrial La ciutat ocupa la plana i els turons immediats a la línia de…
Valeri Màxim
Literatura
Escriptor llatí.
Protegit de S Pompeu, l’acompanyà al proconsolat de l’Àsia ~27 aC Escriví els nou llibres dels Factorum ac dictorum memorabilium ‘Fets i dites memorables’, obra que constitueix un manual on rètors i filòsofs trobaven una munió d’anècdotes perfectament ordenades culte, cerimònies, caràcter, etc, i que esdevingué també un model per als escriptors medievals i renaixentistes A la literatura catalana és citat per Nicolau de Pacs, Eiximenis i, en la seva oratòria, per Pere de Fenollet, vescomte d’Illa És particularment interessant la traducció que en feu fra Antoni Canals, que serví de base a d’…
Polignot
Pintura
Pintor grec.
Fill d’Aglaofont el Vell, n'aprengué, juntament amb el seu germà Aristofont, la pintura A través de la descripció minuciosa de la seva obra, feta per Pausànies i d’altres, hom sap que efectuà, a Atenes, nombrosos treballs de decoració mural al temple dels Dioscurs, al Tesèon, al Pòrtic i a la Pinacoteca dels Propileus de l’Acròpolis i, a Delfos, representà la Caiguda de Troia i la Nékyia o Davallada als Inferns No se n'ha conservat res Sembla que emprà només la quadricromia i que fou el primer que pintà els vestits femenins transparents Plini Influí notablement en la ceràmica…
Pere Ribera de Perpinyà
Lingüística i sociolingüística
Historiografia catalana
Cronista català conegut també com Pere Ribera de Perpejà, per mala interpretació d’un passatge de Nicolàs Antonio.
Vida i obra Traduí les obres historiogràfiques de Rodrigo Jiménez de Rada, arquebisbe de Toledo Gràcies a una anotació d’un manuscrit d’El Escorial, avui perdut, transcrita a mitjan segle XVII per Nicolás Antonio, sabem que el 1266 traduí al català la Historia Arabum Coetàniament, o poc temps després, es degueren traduir les altres obres del toledà La raó és que, per una banda, Jiménez havia conclòs el De rebus Hispaniae on, per primer cop, el terme Hispània ja no es limitava a al-Àndalus, sinó que s’estenia al conjunt de la península Ibèrica, i, per l’altra, l’arquebisbe havia mantingut…
, ,
copòleg

Copòleg del darrer quart del segle XIX
©Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument musical, anomenat també copes musicals, format per una sèrie de copes de cristall de diferents mides que descansen sobre una taula harmònica, l’afinació de les quals pot ajustar-se amb el volum d’aigua que contenen.
En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon de fricció El so es produeix pel moviment circular dels dits humits amb aigua i una substància resinosa, tot resseguint la vora de les copes Si bé aquest és, de fet, un procediment rudimentari en la producció del so, les primeres referències que es coneixen daten del segle XVIII i tracten d’un instrument de percussió format per un conjunt de copes i un parell de petites baquetes recobertes de roba per a percudir-les Com a instrument de fricció tècnicament evolucionat hi ha l’ harmònica de cristall , originàriament coneguda amb el nom d’harmònica
Ahiram
Història
Rei de Gubla (Biblos).
Conegut per les dues inscripcions en escriptura fenicioalfabètica, contingudes en el seu sarcòfag, que primerament foren datades del segle XIII aC i després del segle X aC
cafè
El Cafè de les Delícies de Barcelona (segle XIX)
© Fototeca.cat
Art
Economia
Establiment on hom serveix la beguda anomenada cafè, i també licors, refrescs, etc.
L’existència del cafè com a establiment públic és documentada a l’Aràbia des del segle XV D’allà passà a Turquia, des d’on es difongué a Europa a través de Venècia a mitjan segle XVII A Anglaterra, en fou l’introductor el grec Pas Rosee, el qual obrí un establiment a Londres 1652 foren també importants el Saint James i el Rose A Alemanya, el primer lloc on hom obrí un cafè fou a Leipzig 1674, seguit de Ratisbona i de Stuttgart A França fou el sicilià Francesco Procopio dei Coltelli qui obrí 1702, a París, diversos establiments d’aquesta mena, tals com el de la rue de Tourmon i el de la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina