Resultats de la cerca
Es mostren 4777 resultats
Anna Aguilar-Amat
Literatura catalana
Poeta, traductora i professora universitària.
Poeta d’aparició tardana, va guanyar el premi Carles Riba 2000 amb el seu primer llibre publicat Trànsit entre dos vols 2001 En ràpida successió han seguit dos poemaris més Música i escorbut 2002 i Petrolier 2003 El 2002 va publicar Coses petites , un poemari escrit a quatre mans amb Francesc Parcerisas, i el 2006, Jocs de l’oca La seva poesia sorprèn per una radical autenticitat, que es manifesta a través d’una especial combinació de narrativitat i lirisme, amb imatges de gran originalitat En collaboració amb Francesc Parcerisas ha publicat l’assaig El placer de la lectura 2004
Josep Gelpí i Julià
Literatura catalana
Escriptor religiós i memorialista.
Vida i obra Eclesiàstic, cosí de Joan Gaspar Roig i Gelpí El 1632 es doctorà a Roma en drets civil i canònic, i el 1633 fou designat prior de Meià rebé tot seguit l’hàbit benedictí Publicà diversos llibres de reglamentacions eclesiàstiques i deixà manuscrits alguns llibres de devoció, com ara la Romeria del Paradís i una Relació de les coses del gloriós sant Jordi, màrtir en Catalunya , i les seves memòries, en tretze volums que abracen del 1622 al 1666, de les quals només se’n conserva una petita part Bibliografia Pons i Guri, JM 1960 Vegeu bibliografia
Robert I d’Escòcia
Història
Rei d’Escòcia (1306-29), de la dinastia dels Bruce.
El 1296 jurà fidelitat al rei anglès Eduard I , al qual s’enfrontà tot seguit ajuntant-se, en defensa de la causa nacional escocesa, amb el líder guerriller Wallace Després de proclamar-se rei a Scone 1306 anà ampliant el seu domini territorial amb les victòries de Loudon Hill 1307, de Bannockburn 1314 i Berwick 1318 El 1323 signà una treva de tretze anys a York, que fou ratificada a Berwick amb Eduard II Finalment, Eduard III reconegué la independència d’Escòcia amb Robert I com a rei, a York 1328, ratificada poc després pel parlament a Northampton
beró | berona
Història
Individu d’un poble cèltic establert cap a la meitat del primer mil·lenni aC a la conca alta de l’Ebre.
Els berons berones posseïen les ciutats de Vareia Varia, Oliva Leiva i Tritium Metallum Tricio Sembla que fou un dels pobles indoeuropeus celta que entraren a la península Ibèrica cap al segle VI aC i que fou arraconat pels celtibers, arribats a la vall de l’Ebre més tard Llur economia era bàsicament ramadera, amb una agricultura primitiva L’any 76 aC Sertori atacà llur territori i l’assolà pel fet d’haver seguit el partit de Pompeu Llur fidelitat als romans és confirmada pel fet d’ésser formada per berons la guàrdia personal de Cassi Longí, legat de Juli Cèsar a la Bètica l’…
màser interestel·lar
Astronomia
Màser localitzat en núvols de matèria interestel·lar associat amb estels molt joves o en procés de formació.
En els núvols interestellars hom ha destacat fins ara màsers moleculars d’aigua i d’hidroxil, però contràriament al que s’esdevé amb els estels màsers mai no s’han vist màsers de monòxid de silici L’energia de bombeig del màser és subministrada per radiació infraroja emesa sia per un objecte protoestellar situat dins el núvol, sia pels grans de pols interestellar que formen part d’aquest núvol i que hagin estat escalfats per un estel jove pròxim Sembla que l’aparició de màsers d’aquest tipus podria ésser una etapa normal del camí seguit per la matèria interestellar quan es…
enregistrament
Música
Fixació de peces o fragments musicals damunt una superfície, amb possibilitat de reproduir-los a voluntat.
Els primers enregistraments es basaren en procediments mecànics perforació rotlles de pianola, discs de cartó, o, a la fi del s XIX, gravació de solcs en cilindre i, al cap de poc, en disc Amb l’enregistrament elèctric 1925 la qualitat de presa i reproducció millorà notablement tot seguit hom desenvolupà els procediments òptics banda sonora de les pellícules banda 1 2 3 i la cinta magnètica cinta 1 11, de gran difusió després del 1945 Actualment, els sistemes d’enregistrament analògic tradicionals tendeixen a ésser substituïts pel sistema d'enregistrament digital que pot ésser…
membrana
Arquitectura
Cadascuna de les estructures corbes i molt fines, construïdes amb materials resistents a la tracció i a la compressió, que treballen amb esforços normals, repartits amb regularitat.
El 1922 els enginyers alemanys Walter Banesfeld i Franz Dischinger en feren, a Jena, els primers experiments, construïren tot seguit nombrosos exemples i en formularen la teoria, el 1927 Els arquitectes i els enginyers que han sobresortit en la creació d’aquest tipus constructiu són Bernard Lafaille el primer que aconseguí gruixos de 6cm cobrint grans llums Eugène Freyssinet mercat de Reims, 1928-29, Eduardo Torroja paravent de la tribuna de l’hipòdrom de la Zarzuela, a Madrid, 1935, Félix Candela restaurant Los Manantiales, a Xochimilco, Mèxic, 1958, Pier Luigi Nervi Palazzetto…
Miquel Xirau Borrell
Futbol
Futbolista.
Començà en l’equip Espanya Industrial i tot seguit fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol, que el cedí al Mallorca 1948-49 i al Girona Futbol Club 1949-51 A la meitat de la temporada 1950-51 fou reclamat per l’Espanyol, amb el qual disputà la resta d’aquella temporada i la següent 1951-52 Jugà d’interior Disputà 14 partits de Lliga amb el conjunt blanc-i-blau i marcà 4 gols Després, jugà en la Unió Esportiva Sant Andreu 1952-53, la Balompédica Linense 1953-54, l’Hèrcules d’Alacant 1954-57, l’Oviedo 1957-59, l’Avilés 1959-60 i, finalment, el CE Mataró 1960-67
Maria Cruz Robles Alcarcón
Handbol
Portera d’handbol.
S’inicià a l’OAR Gràcia de Sabadell Jugà una temporada al Mades de Castelló, a la divisió d’honor, i deu temporades al Mislata valencià, amb el qual guanyà la Copa de la Reina i fou finalista de la Recopa d’europa Fitxà dues temporades per Le Havre francès, i posteriorment jugà cinc mesos al Montcada, una temporada al Bera Bera i una altra a l’Iznalloz, sempre en la màxima categoria Passà al Marina Park, dues temporades a la primera estatal i dues a la divisió d’honor, i, tot seguit, jugà a l’Amposta dues temporades a la primera estatal Fou quatre cops internacional
El Govern espanyol imposa la reforma de l’estiba dels ports sense acord
El Consell de Ministres aprova el decret de reforma del sector de l’estiba La reforma, que imposa una liberalització, és el resultat de la nova legislació europea, l’incompliment de la qual comporta multes Els treballadors del sector s’hi oposen i convoquen un seguit de vagues, que desconvoquen tres vegades al març, quan l’executiu posposa l’aprovació del decret El 16 de març, el Congrés dels Diputats rebutja per majoria el projecte de llei El dia 30, patronal i sindicats arriben a un acord per a subrogar els llocs de treball existents, però el Govern del PP no ho accepta perquè…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina