Resultats de la cerca
Es mostren 1788 resultats
pensió
Dret
Quantitat que té dret a percebre el cònjuge a qui la separació o divorci produeixi un desequilibri econòmic.
disgregació
Geologia
Separació dels grans o dels diferents elements que componen una roca per causes mecàniques i per descomposició química.
La presència d’esquerdes augmenta notablement la superfície exposada a la disgregació i, per tant, l’afavoreix
levigació
Química
Separació granulomètrica de les partícules d’una substància per mitjà d’un corrent fluid (aigua o aire) ascendent.
Les partícules, com a conseqüència de les diferències de velocitat ascendent en funció de llurs dimensions primera llei de Stokes, se separen en diverses capes, les quals permeten llur classificació
elució
Química
Procés invers al de l’adsorció que consisteix en la separació, per rentatges progressius, de les substàncies adsorbides.
Hom empra aquesta tècnica en la cromatografia de columna
escapada
Ciclisme
En ciclisme, separació i allunyament del gran grup d’un corredor o d’un petit grup de corredors.
Galen D. Stucky

Galen D. Stucky
© University of California
Biologia
Químic nord-americà
Graduat en química i física al McPherson College el 1957 i doctorat en química per l’Iowa State University 1962, féu estudis de postdoctorat amb Clifford G Shull al Massachusetts Institute of Technology i al Quantum Chemistry Institute de Gainesville, Florida Després d'exercir la docència en diferents universitats, el 1985 entrà a la Universitat de Califòrnia, a Santa Barbara La seva recerca se centra en la síntesi i la caracterització de materials porosos, l’assemblatge de molècules orgàniques i inorgàniques i els processos químics associats a l’aprofitament eficient dels recursos, com…
familiarisme
Sociologia
Característica d’algunes societats en què la família constitueix un element crucial de reproducció i estructuració i tendeix a vertebrar la societat en el seu conjunt.
Hi ha moltes pràctiques i representacions simbòliques que estan fetes a imatge i semblança de les relacions familiars Així, en una societat familiarista la separació que hom fa entre el públic i el privat resulta força artificiosa perquè sovint algunes relacions de l’àmbit públic —per exemple a les empreses— estan regides pel model familiar Com assenyala LlFlaquer 2008, a Catalunya la família troncal, el model tradicional per antonomàsia, ha proporcionat històricament una matriu a partir de la qual deriven moltes pautes implícites de les relacions socials El règim de benestar…
secularització
Cristianisme
Cessió a l’estat d’activitats i serveis que tradicionalment ha exercit una església o una religió.
El mot, en aquest cas, ha servit per a formar diversos fronts politicoideològics enfront de les pretensions eclesiàstiques D’una banda, la història del poder polític indica una diferenciació com més va més acusada del poder civil enfront del poder eclesiàstic fins a arribar a la separació de l’església i l’estat Quant a la ciència, almenys en el marc de l’Església Catòlica, el procés d’autonomia iniciat arran de la condemna de Galileu encara no ha acabat i en ple s XX hom anatematitzà l'evolucionisme a partir del Gènesi , i Pius XII Humani generis , 1950 condemnà el poligenisme…
projecció de Mercator
Cartografia
Tipus de projecció, derivada de la projecció cilíndrica, en què les coordenades dels punts del mapa s’obtenen a partir de les coordenades dels punts del globus mitjançant una certa transformació de coordenades.
Si λ,ϕ són les coordenades geogràfiques d’un punt del globus λ és la longitud i ϕ és la latitud, les coordenades cartesianes del corresponent punt del mapa són x=R λ i y=RL=R ln tgπ/4+ϕ/2, on R és una constant igual al radi de l’esfera model de què hom parteix per a fer la projecció i L és la latitud creixent Aquesta projecció és conforme Els meridians són representats en el mapa mitjançant rectes paralleles equidistants i els parallels ho són mitjançant rectes perpendiculars a les anteriors i la separació entre les quals és proporcional a 1/cosϕ μ , on ϕ μ és la latitud mitjana…
perxer | perxera
Història
Menestral que fabricava cintes o teixits llargs i estrets de seda, anomenat també galoner i cinter; a diferència dels passamaners treballava amb teler.
La formació dels gremis de perxers tingué lloc el primer quart del s XVI Els de València obtingueren ordinacions el 1519 el 1739 reberen noves ordinacions amb el títol de collegi de l’art menor de la seda l’art major corresponia als velluters A Barcelona, l’origen del gremi se situa en 1505-09 Fins al s XVIII foren constants els processos i rivalitats de tota mena amb els passamaners fins i tot en 1582-99 fou intentada la confederació dels dos oficis, però el 1616 la ciutat en decretà la separació definitiva El gremi de perxers participà en la represa del 1680 i encara més en l’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina