Resultats de la cerca

Gencianàcies 1-5 / Meniantàcies 6 1 Centaurium erythraea a aspecte de la planta amb la roseta basal i les flors agrupades en inflorescències al capdamunt de les branques x 0,5 b detall d’una poncella x 2 c detall d’una flor oberta x 2 d estam amb l’antera simplement corbada x 5 e estam madur amb l’antera cargolada en espiral x 5 2 Blackstonia perfoliata fragment d’una branca amb flors x 0,5 3 Gentiana verna a flor seccionada longitudinalment x 1,5 b fruit mig obert envoltat, en part, pel calze x 1,5 4 Gentianella ciliata a i a’ pètal de marge laciniat i dos estams x 1 5 Gentianella…

Les lecideàcies Moltes espècies de lecidees han estat separades, principalment pels seus caràcters ascals, de l’antic gran gènere de les Lecidea El tipus del gènere, en sentit estricte, és L fuscoatra , una espècie més aviat mediterrània, que viu sobre roques silícies nitrificades, poc inclinades i ben illuminades Aquí, el tallus és brunenc, però sovint és gris perla varietat grisella Volkmar Wirth Clàssicament, aquesta família comprenia fins fa poc temps els líquens amb apotecis lecideïns o biatorins i espores incolores Com a conseqüència de la creació de grups més naturals, un bon nombre…

Regions zoogeogràfíques L’àrea mundial dels rèptils és més reduïda que la dels amfibis perquè llur tegument impermeable no els permet d’hivernar sota l’aigua per evitar el fred El mapa mostra els límits septentrionals assolits per representants de certes famílies de rèptils dels Països Catalans a Euràsia Maber, original dels autors, amb dades de Goin, Goin i Zug Les regions zoogeogràfiques en què ha estat dividida la superfície dels continents han estat exposades a la part dedicada als amfibis També són vàlides aquí les raons que es donaren pel que fa referència a l’origen d’aquestes regions…

Dividida en els departaments de Savoia i Alta Savoia, té una extensió total de 10 416 km 2 i 818 180 h 1982 Comprèn l’alta conca de l’Isère i hom hi pot distingir una zona intralpina, formada per una massa d’esquists i conglomerats de flysch , on hi ha el massís de la Vanoise 3 861 m, i una faixa de massissos cristallins, on hi ha els cims més alts dels Alps, com el Montblanc Entre aquests i els Prealps hi ha un ampli solc longitudinal que forma l’anomenat Combe de Savoie i la vall d’Arly els Prealps enllacen amb els darrers contraforts del Jura, que accidenten l’W de la regió La Savoia…

Situació i presentació Té una forma allargassada en direcció N-S La major part del terreny és accidentat i presenta desnivells que van dels 600 als 440 m a les riberes de la vall Limita al N amb el terme de Verdú, al S amb Vallbona de les Monges, a l’E amb Ciutadilla i a l’W amb Sant Martí de Riucorb Les serres del seu sector meridional separen les conques del Maldanell i del Riu Corb El terme comprèn únicament el poble de Nalec, cap de municipi La carretera local que passa pel centre de la vall, parallela al Riu Corb, de Belianes a Llorac, té davant de Nalec un trencall que…

Situació i presentació Situat a l’extrem NW del Segrià, fou segregat l’any 1991 del municipi d’Alpicat per tal de constituir un municipi independent Limita amb els municipis d’Alcarràs al S i Lleida a l’E i al NE, amb el de Tamarit de Llitera Llitera al NW, i amb els d’Esplucs i Bellver de Cinca al NW i a l’W i Saidí al SW, tots tres termes de la comarca del Baix Cinca El municipi, estès als altiplans de la Sardera que separen el Segre del Cinca, al N de la serra del Coscollar, és regat pel canal de Vallmanya derivat del d’Aragó i Catalunya i pel de Pinyana Entre les partides cal esmentar les…

Situació i presentació El terme municipal de Vilamacolum, de 5,59 km 2 d’extensió, és a la plana alluvial entre el Fluvià i la Muga, més pròxim al primer d’aquests dos rius, al sector immediat al litoral les terres del terme veí de Sant Pere Pescador separen el seu territori de la mar Els terrenys, totalment conreats, són molt fèrtils, i en bona part producte de la dessecació dels antics espais d’aiguamolls i estanyols, que formen ací una zona de closes a continuació de les de Sant Pere Pescador i Castelló d’Empúries Els sectors a l’E i al N, principalment, són regats per nombroses séquies…

Situació i presentació El terme és situat al vessant septentrional de la serra de Moixeró, des de les Penyes Altes de Moixeró 2276 m, a ponent, pel serrat de la Miquela 2161 m, les Soquetes 2181 m i el coll de Jou 2007 m fins a la Tosa d’Alp o el Pedró dels Quatre Batlles 2536 m, a llevant Per tota aquesta carena, al S del municipi, confronta amb els termes berguedans de Bagà i Guardiola de Berguedà enclavament de Gréixer L’esmentat coll de Jou fou un pas obligat durant centúries per als vianants que anaven de la Cerdanya al Berguedà i viceversa, camí que per la vall de Fontllebrera menava a…

La geografia Cap de comarca, Cirat Limita a l’W amb la ratlla d’Aragó al N, els seus límits són la serra del Carbo i altres alineacions que separen l’Alt Millars de l’Alcalatén, és a dir, la conca del riu de Llucena de la del riu de Vilamalefa a l’E, la Plana Baixa, frontera lingüística en la transició entre el sector muntanyós del riu i el sector pla al S, la serra d’Espadà i la serra d’Espina, que la separa de l’Alt Palància La comarca és rodejada pel N i per l’E per comarques de parla catalana, i per l’W i pel S, de parla castellana És travessada pel Millars, eix de la comarca un eix…

Situació i presentació El terme municipal de Fulleda, de 15,96 km 2 , és a l’extrem de llevant de la comarca, al límit amb la Conca de Barberà, de la qual la separen els Morellons 722 m Limita amb els termes de Senan NE, l’Espluga de Francolí SE i Vimbodí S, de la Conca de Barberà, i amb els garriguencs de Tarrés S, Vinaixa SW i l’Espluga Calba N Comprèn el sector de capçalera d’algunes valls dels Cortals, de la Granada i de Matallonga que van a parar, dins el terme de l’Espluga Calba, al barranc del Turull i que corren entre la línia de tossals dels Morellons al SE 722 m, al límit amb la…