Resultats de la cerca
Es mostren 686 resultats
salmòdia
Música
Cristianisme
Cant dels salms
.
Hom no en coneix cap de les melodies originals ni la manera com eren executats abans del culte sinagogal Devien ésser cantats per un solista, llevat de les tornades el saltiri en manté algunes, sobretot l’alleluia, que el poble corejava Eren acompanyats per instruments de corda, predecessors de l’arpa i la cítara En les grans manifestacions de festa o de dol el cant era un component més de l’aldarull del poble Les cantilenes tradicionals de les sinagogues poden haver conservat alguna reminiscència d’antigues melodies sàlmiques, però llur estil, de cantilena d’un text llegit, s’allunya, sens…
Casal fortificat de Rosanes (la Garriga)
Art romànic
Situació Aspecte parcial que ofereix aquest edifici medieval, convertit fa segles en masia, on destaca a primer terme la base de l’antiga torre mestra Rambol Les edificacions del casal queden a l’extrem de migjorn del terme municipal, a la dreta del riu Congost, al costat del polígon industrial de la Garriga Mapa L37-15395 Situació 31TDG401133 El trajecte més fàcil de trobar és el que va al polígon industrial A la sortida de la Garriga cap a l’Ametlla del Vallès, després de passar el Congost, es troba el trencall a mà esquerra vers migjorn que dóna a un carrer que pren la direcció N-S El…
Louis Aragon
Literatura francesa
Escriptor francès.
Féu estudis de medicina Amb André Breton, Philippe Soupault i Paul Éluard participà en l’origen del superrealisme, al qual aportà els llibres de poemes Feu de joie 1920, Le mouvement perpétuel 1926 i La grande gaîté 1929 L’extens poema en prosa Le paysan de Paris 1926, considerat una de les obres mestres del moviment, palesa un amor per la seva ciutat que és una constant de la seva producció, com ho serà també més endavant l’amor que, per la seva muller, Elsa Triolet que conegué el 1928, proclama fins i tot en el títol d’alguns llibres La seva adhesió al partit comunista 1927, que no fou…
Bívia tridàctila
Morfologia La bívia tridàctila Chalcides chalcides , que es troba en localitats disperses del N dels Països Catalans, presenta un dibuix longitudinal ratllat en tons bruns Javier Andrada Aquesta bívia pot arribar a mesurar 48 cm, la meitat dels quals corresponen a la cua, però sovint és més petita fins a 21 cm pertanyen al cap i al tronc les femelles són més grosses que els mascles El seu tronc és molt allargat i serpentiforme, cilíndric El seu cap és petit, amb musell curt i arrodonit les potes són molt menudes, només amb tres dits, i la cua s’afina ràpidament i acaba en una…
Gamba roja vulgar
La gamba roja vulgar Tringa totanus , d’uns 26-28 cm i de tons grisos dominants, té, per contra, unes vistents potes roges i un bec vermellós amb la punta negra, com s’aprecia en aquest exemplar del delta de l’Ebre en vol, mostra una nítida banda blanca a la vora posterior de l’ala Xavier Ferrer Als Països Catalans, la gamba roja és present durant tot l’any, tant de pas com nidificant o hivernant La població reproductora és molt reduïda i localitzada en uns pocs punts, tant de la zona continental com de les Illes La gamba roja, que és un dels limícoles més freqüents i esteses al…
Perdiu blanca
La perdiu blanca Lagopus mutus representa l’ocell més característic de l’alta muntanya, per tal com el trobem exclusivament a l’estatge nival dels Pirineus És un ocell gros 35 cm, amb les potes cobertes de plomes i el ventre i les ales blancs, caràcter aquest visible en els exemplars en vol a dalt La resta del plomatge, però, és sotmesa a variabilitat estacional a l’estiu exemplar de la dreta, tant els mascles com les femelles són brunencs, clapats, de colors semblants als tons de l’ambient al bon temps a l’hivern aquest plomatge és substituït per un de totalment blanc tret del…
Alfons Sanxes-Coello i de Moia
Pintura
Pintor.
D’ascendència valenciana i portuguesa, el 1540 anà amb el seu pare a Portugal, on el seu avi patern era al servei de Joan III Aquest l’envià a Flandes i el recomanà a Anthonis Moor De nou a Portugal, continuà tenint molta relació amb aquest país, fins al punt de passar per portuguès és conegut amb el nom d' Alonso Sanches — o Sánchez — Coello El 1555 era a Castella, i dos anys més tard entrà en contacte amb la cort, a la qual ja sempre restà vinculat, primer a Valladolid i Toledo i després a Madrid, com a pintor de cambra, càrrec en què succeí el seu mestre Moor Assolí una posició acomodada…
Ramon Casas i Carbó

Ramon Casas i Carbó en el seu taller pintant un quadre
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i dibuixant.
Deixeble de Joan Vicens El 1882 estudià al taller de Carolus Duran a París, on pintà un autoretrat amb vestit andalús Museu d’Art Modern de Barcelona que li fou admès al Saló del 1883 De tornada amb Laureà Barrau, viatjà per la península Ibèrica, on influí sobre Tom Roberts visità el Museo del Prado i feu estada a Granada 1884 El 1890, amb Rusiñol i Miquel Utrillo, s’installà al Moulin de la Galette de Montmartre Era l’hora del simbolisme i de les harmonies vaporoses en gris de Whistler Els seus quadres Plein air 1891, Museu d’Art Modern de Barcelona i Ball al Moulin de la Galette 1893, El…
Manuel Martínez i Hugué
Escultura
Pintura
Escultor i pintor.
Conegut amb el nom de Manolo La seva formació tingué l’inici en la intensa contemplació de les escultures del cor de la catedral de Barcelona, i s’anà concretant en els ambients modernistes dels darrers anys del segle XIX Els Quatre Gats, la Sala Parés, el taller d’Eusebi Arnau i les tertúlies de can Pichot, a Cadaqués, s’han d’incloure entre els determinants d’un primer període, que restà complet després de l’estada a París, entre el 1900 i el 1910 Sense rebutjar res del que s’havia fet i del que es feia, assimilant el que podia ésser-li útil, des de l’art egipci al fauvisme i el cubisme,…
Santa Magdalena de Solanllong o Solallong (Gombrèn)
Art romànic
Situació L’església de Solanllong es troba al peu de la casa forta Per tant, la manera d’arribar-hi és la mateixa que ja hem indicat Història La capella de Santa Magdalena de Solanllong, que havia estat també dedicada a sant Esteve, segons consta en diversos llegats piadosos des del 1344, depenia de la parròquia de Sant Martí de Puigbò, sufragània de Sant Pere de Gombrèn, i que posteriorment, passà, igual com aquesta, a formar part del terme municipal de Gombrèn, i, per tant, a dependre de la parroquial de Sant Pere de Gombrèn És situada prop del mas deshabitat de Solanllong, que encara…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina