Morfologia
La bívia tridàctila (Chalcides chalcides), que es troba en localitats disperses del N dels Països Catalans, presenta un dibuix longitudinal ratllat en tons bruns.
Javier Andrada.
Aquesta bívia pot arribar a mesurar 48 cm, la meitat dels quals corresponen a la cua, però sovint és més petita; fins a 21 cm pertanyen al cap i al tronc; les femelles són més grosses que els mascles. El seu tronc és molt allargat i serpentiforme, cilíndric. El seu cap és petit, amb musell curt i arrodonit; les potes són molt menudes, només amb tres dits, i la cua s’afina ràpidament i acaba en una punta còrnia. L’escata frontal és molt grossa i les escates parietals són més curtes que la frontal.
El timpà és molt gros. Les escates del tronc, iguals al dors i al ventre, són arrodonides i lluents, vernissades, disposades en 22-24 fileres en un anell enmig del tronc.
La coloració dorsal pot ser grisa, oliva, bruna, bronze o, fins i tot, sorra, amb un toc metàl·lic de vegades, i amb 9-13 ratlles longitudinals fosques, encara que hi ha poblacions unicolors. Els animals ibèrics presenten usualment nou línies longitudinals dorsals. El ventre és més clar.
Biologia i ecologia
La bívia tridàctila és un animal molt selectiu a l’hora de triar els medis que habita. Necessita localitats humides amb vegetació herbàcia densa, d’una altura màxima de 40 cm, i això la redueix a vessants herbacis, prats i camps propers a rierols i altres masses d’aigua, a conreus, a zones obertes amb alguns arbres dispersos, com boscos humits esclarissats, i a aiguamolls amb gramínies sobre de sorres; a les costes, arriba fins a prop de la vegetació halòfila. És molt poc muntanyenca i es troba a planes i valls, sempre que hi hagi l’estructura vegetal que requereix. Quasi mai supera els 1000 m d’altitud. Es refugia a forats o entre la vegetació densa. Fuig a la manera de les serps, sense usar les potes.
S’alimenta de petits insectes de diversos grups, coleòpters, blatoïdeus, larves de lepidòpters, miriàpodes i, en definitiva, components diversos de la fauna edàfica de la seva localitat.
La reproducció d’aquesta espècie manifesta un ovoviviparisme molt avançat, amb una placenta ben formada, la funció de la qual, però, és encara hipotètica. Es produeixen combats violents entre els mascles i l’aparellament té lloc a la primavera. Cada femella pot portar de 3 a 13 cries, les quals apareixen des de finals de juny fins a mitjan agost, tenen una longitud de 77 a 110 mm, no precisada en poblacions ibèriques, i consumeixen pugons i petits insectes diversos. La maduresa sexual arriba al tercer any de vida.
Tem el fred i presenta una hibernació llarga: des del setembre o l’octubre fins a finals de març o primeries d’abril. La seva activitat és diürna i llarga a la primavera; a l’estiu esdevé més matinera i manifesta activitats més reduïdes.
Corologia
Àrea de distribució de la bívia tridàctila (Chalcides chalcides) als Països Catalans.
Maber, original dels autors.
Es troba a tota la península Ibèrica, al migdia francès, a Itàlia i les seves illes i al NW d’Àfrica. Sembla molt més abundant a les parts cantàbrica i atlàntica de la Península, més humides i ajustades als seus requeriments, i és més rara, o potser absent, al vessant mediterrani més sec. Als Països Catalans continentals, ha estat trobada, fins ara, a localitats disperses del Principat, més sovint a la part humida, sempre a terres baixes o d’escassa altitud, i arriba fins a algunes serres costaneres tarragonines. No hi ha dades del País Valencià, que possiblement és massa sec per a una forma tan higròfila com és la bívia tridàctila. Tampoc no es troba a les Illes.