Resultats de la cerca

S’inicià en la gimnàstica artística al Gimnàs Alsina Participà en els Jocs Mediterranis de Barcelona 1955 i posteriorment es dedicà a entrenar Dirigí campions com Lluís Valbuena o Rosa Maria Balaguer i fou nomenat responsable de la selecció espanyola femenina També entrenà el Club de Gimnàstica Esportiva de Barcelona, l’Associació Esportiva Sagrat Cor, el CN Granollers i fomentà la gimnàstica amb cursos i exhibicions arreu de Catalunya Com a jutge, actuà en nombroses competicions de caràcter internacional També traduí articles sobre gimnàstica de l’italià, el francès, l’anglès i l’alemany

Atret per gèneres diversos, fou una figura representativa del Modernisme conservador S’inicià a La Renaixença i de seguida quedà vinculat al modernisme, i publicà a Gent Nova ,  El Poble Català  i  La Novella d’Ara Així mateix fundà i dirigí la revista Joventut  1900-06, que exercí una gran influència i des d’on donà a conèixer Víctor Català També s’ocupà de la crítica teatral a El Teatre Català Participà als Jocs Florals de Barcelona, d’on fou secretari del Consell Directiu i mantenidor Marginat pels noucentistes, acabà arrenglerat amb l’antinoucentisme de Francesc Matheu, tal com…

Vida i obra Doctor en dret 1817 per la Universitat Lulliana Exercí d’advocat a Binissalem, d’on fou alcalde 1822 Durant el trienni constitucional, dirigí a Palma diferents publicacions periòdiques de caràcter liberal i constitucionalista com el Setmanari Constitucional, Polític i Mercantil de Mallorca  1820-22, Es Prat i sa Bufera  1822, que substituí l’anterior i, probablement, Es Deixondidor  1822 Al Setmanari  publicà articles de fons, poesies i un bon nombre de diàlegs, expressius i acolorits Amb el retorn de l’absolutisme, patí un procés de depuració i hagué de deixar la seva professió,…

Professà al monestir de jerònims d’El Escorial 1825, d’on fou mestre de cerimònies, professor de grec i segon bibliotecari fou també confessor de Ferran VII Després de l’exclaustració 1835 continuà al servei d’El Escorial, d’on Isabel II el féu primer bibliotecari 1847 Després fou canonge i professor del seminari de Badajoz 1852, arxipreste d’Astorga i ardiaca de València 1867 Traduí del llatí El movimiento de España o sea historia de las Comunidades de Castilla de Juan Maldonado 1840, i és autor de diversos treballs sobre El Escorial 1849-59 i d’un catàleg dels seus manuscrits…

Interessat per l’antiga literatura provençal, escriví Über die Minnehöfe ‘Sobre les corts d’amor’, 1825, Die Poesie der Troubadours ‘La poesia dels trobadors’, 1826 i Leben und Werke der Troubadours ‘Vida i obres dels trobadors’, 1829 Estudià també els antics romanços castellans i en traduí uns quants a l’alemany Considerat el fundador de la filologia romànica, escriví dues grans obres Grammatik der romanischen Sprachen ‘Gramàtica de les llengües romàniques’, 1836-42, amb la qual posà les bases de la gramàtica comparada de les llengües neollatines, i Etymologisches Wörterbuch der…

El 1934 emigrà a l’Amèrica del Sud Estilísticament, la seva obra és de tipus expressionista, tot i que la temàtica fou sovint de caràcter social i revolucionari Conreà sobretot la poesia Der Wald , ‘El bosc’, 1911 Balladen , 1917 Das Terzett der Sterne , ‘El tercet dels estels’, 1920, la novella Peregrins Heimkehr , ‘El retorn del pelegrí’, 1925, entre d’altres, la narració Das Grab der Welt , ‘La tomba del món’, 1919 Das Schloss der Brüder Zanowsky , ‘El castell dels germans Zanowsky’, 1933, etc i el teatre Erde , ‘Terra’, 1925 Traduí obres de Villon, Verhaeren i Rimbaud,…

Ingressà a l’orde dels franciscans i professà el 1830 en dispersar-se la comunitat 1835, s’allistà als carlins com a oficial Residí com a religiós a Grenoble, Chambery i Vienroe El 1837 es reincorporà als carlins amb el grau de tinent i, acabada la guerra, ingressà a l’església protestant de Dijon Viatjà a Madrid, a Roma i als EUA Publicà a Londres The Life of Ramon Monsalvatje a Converted Spanish Monk 1846, citada per Menéndez y Pelayo als Heterodoxos Españoles Traduí la Historia de la Reformación del siglo decimosexto de Jean Henri Merle d’Aubigné 1850

Deixeble de Jean Beaufret —introductor del pensament de Martin Heidegger a França—, des del 1958 es consagrà a comentar, interpretar i traduir l’obra d’aquest filòsof A més de publicar-ne les traduccions, també escrigué assaigs sobre el seu pensament En destaquen Interprétations 1985, Heidegger anatomie d’un scandale 1988, Regarder voir 1995, Martin Heidegger le temps, le monde 2005, L’art en liberté Aristote, Baudelaire, Proust, Flaubert, Cézanne, Kant, Matisse, Heidegger 2006, Entendre Heidegger et autres exercices d’écoute 2008 i  Le Ménon Quatre cours, cinquante et une explications de…

Germà d’ Antoni , Bartomeu , Josep i Joan Es doctorà en drets a Avinyó 1775 i fou assessor del tribunal del crim i del tribunal del vicealmirallat durant l’ocupació britànica de Menorca 1798-1802 Era germà de Joan Es doctorà en drets a Avinyó 1775 i tingué càrrecs públics durant l’ocupació britànica de Menorca 1798-1802 Dominava, a més del llatí i el grec, l’hebreu, l’àrab, l’anglès, el francès, l’italià i l’alemany, i traduí al català diverses obres de Molière no localitzades i també textos anglesos Fou membre de la Societat Maonesa de Cultura

Professà el 1600 Residí a Flandes com a confessor de Francesc de Montcada, marquès d’Aitona Fou professor de teologia i d’escriptura als collegis de la companyia de Saragossa i València És autor de dissertacions teològiques Commentarius litteralis in Canticum Salomonis i d’obres d’erudició històrica Discurso de las medallas , 1645 —en el qual impugna en algun punt Antoni Agustí—, Descripción del Reyno de Aragón Traduí Tertullià El Palio de Tertuliano, 1632 Emprà els pseudònims de Lap de Arias i Adrianus Palajus Labienus Traçà la planta de l’església parroquial de Llíria i…