Resultats de la cerca
Es mostren 4886 resultats
clotoide
Construcció i obres públiques
Matemàtiques
Corba d’acord o de transició en planta resolta amb la clotoide.
Per la propietat que la defineix, un vehicle ideal que la recorre a velocitat constant és sotmès a un acceleració centrífuga uniformement variable, directament proporcional a la distància recorreguda entre el punt de tangència amb la recta valor 0 i un punt determinat valor V 2 /R Per aquesta raó, és la corba d’acord més utilitzada en el traçat en planta de ferrocarrils i carreteres per a passar d’una alineació recta a una corba circular o d’una corba circular a una altra d’un radi diferent És definida pel paràmetre que li correspon Hi ha plantilles especials per a…
onzè

onzè o terç de trentí
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda barcelonesa d’or, que circulà a la primera meitat del segle XVII.
Creada amb autorització del lloctinent duc d’Alburquerque per llicència del 2 de març de 1618, corria amb un valor legal d’onze rals catalans També era conegut amb el nom de terç de trentí , moneda coetània L’onzè tenia un pes teòric de 2'35 g i un diàmetre de 17 mm, i porta a l’anvers el bust del rei mirant a l’esquerra i, a sota, les armes de la ciutat i al revers l’escut coronat amb les barres de Catalunya entre XI i R marques del valor i la llegenda Civitas Barcino seguida de la data La darrera emissió coneguda és la del 1641
anualitat
Pagament o cobrament anual, que pot ésser fragmentat en intervals menors (p ex, trimestrals) durant un període fix o indeterminat.
En matemàtica financera hom distingeix l’anualitat d'amortització de l’anualitat de capitalització El preu d’adquisició d’una anualitat depèn del tipus d’interès utilitzat per a calcular el valor present d’un flux de renda futura La forma més corrent d’anualitat ha esdevingut, modernament, la que deriva de l’assegurança de vida, de vellesa o de pensions El seu valor depèn del sexe i de l’edat dels qui contracten, puix que és basat en les taules de vida actuarials derivades de les respectives taxes de mortalitat Subsisteixen, però, altres fórmules d’anualitat, com les…
Pierre-François André Méchain
Astronomia
Astrònom francès.
Éosos estels i planetes i estudià els eclipsis de Sol El 1787 comprovà, juntament amb Cassini i Legendre, la diferència de longituds dels observatoris de París i de Greenwich Entre el 1792 i el 1798 mesurà, amb Delambre, l’arc de meridià comprès entre Dunkerque i Barcelona, per tal d’establir la longitud del metre patró Però trobà una diferència de 3’ entre el valor geodèsic i el valor astronòmic de la longitud de Barcelona, i, creient que es tractava d’un error experimental, intentà d’augmentar la precisió de les mesures perllongant el meridià fins a les Balears,…
plusvàlua
Economia
Dret fiscal
Augment del valor corrent dels immobles el dia que acaba el període d’imposició amb relació al valor que tenia a l’inici del període.
diner
Economia
Contrapartida, generalment acceptada, en la compravenda de béns i de serveis.
A més d’ésser un mitjà de pagament —si no ho fos, l’intercanvi s’hauria de limitar a la permuta—, el diner serveix com a unitat de compte i com a reserva de valor Com a unitat de compte permet de mesurar homogèniament el preu de tots els béns, de manera que es puguin comparar els uns amb els altres Com a reserva de valor, permet de separar considerablement en el temps les dues parts de la transacció que en la permuta tenen lloc simultàniament El qui rep diner en canvi del lliurament d’un bé o servei pot utilitzar en qualsevol moment el poder de compra que la seva…
rocabertí
Numismàtica i sigil·lografia
Nom popular del diner de billó encunyat a Girona des del 1462 fins al 1469, en temps de la guerra contra Joan II, a imitació del diner rossellonès menut, amb el canvi tan sols de la llegenda del revers, que en el menut gironí diu: Civitas Gerunda
.
No és moneda de la ciutat que no hi té cap intervenció, sinó moneda reial de necessitat, encunyada a la seca muntada a la Força Vella per Pere de Rocabertí, que tenia la ciutat per Joan II i la defensava del setge a què estava sotmesa El rocabertí es devaluà progressivament passà a valer 2/3 de diner i, el 1467, Joan II li hagué d’admetre un valor de mig diner o malla El 1481, per autorització reial, la ciutat de Girona els reencunyà en menuts locals i el mateix féu Sant Feliu de Guíxols el 1484 Els menuts locals corregueren amb valor d’un diner, cosa que indica la…
ordre de reacció
Química
Nombre real definit formalment com la suma dels exponents dels termes de concentració que intervenen en l’expressió diferencial de la velocitat d’una reacció i que té el sentit del nombre mínim d’espècies que semblen reaccionar simultàniament d’acord amb l’equació cinètica que regeix el procés.
L’ordre de reacció és una dada experimental que cal distingir de la molecularitat de la mateixa reacció, malgrat que sovint prenen el mateix valor La determinació de l’ordre de reacció és duta a terme per mètodes numèrics a partir de dades cinètiques els mètodes més emprats són classificats, d’acord amb el tipus d’equació de velocitat que empren, en diferencials i integrals El coneixement de l’ordre de reacció dóna informació sobre el mecanisme de reacció i, en particular, de les espècies que intervenen en el pas limitador de la velocitat Els ordres més comuns són els de …
amortització financera
Economia
Liquidació de l’actiu fix, o sigui, conversió periòdica d’aquest en disponibilitats que proporcionen a l’empresa recursos líquids per a realitzar nous finançaments, inversions o repartiments als accionistes.
Aquest sistema d’amortització és especialment aplicable en el cas que els elements patrimonials hagin estat finançats mitjançant préstecs a llarg termini o emprèstits en aquest cas les quotes d’amortització han d’atendre no solament el reintegre del capital prestat sinó a més a més les càrregues financeres inherents Per aquest motiu, l’amortització de préstecs i emprèstits és la segona accepció important del terme amortització financera El fonament d’aquest tipus d’amortització és la concepció del bé patrimonial com un capital fructífer que necessita destinar part…
proteïna

A l’esquerra i al centre, estructura secundària de les proteïnes; a la dreta, estructura terciària d’una proteïna globular
© Fototeca.cat
Alimentació
Bioquímica
Nom genèric de diferents polímers naturals formats per la unió d’aminoàcids (des de 100 fins a molts milers, mitjançant un enllaç peptídic).
Tenen un pes molecular superior a 10000 El nom de “proteïna” fou introduït per Berzelius el 1840 Les proteïnes, essencials per a qualsevol forma de vida coneguda, tenen una determinada disposició en l’espai, condicionada per la seqüència d’aminoàcids estructura primària Aquesta disposició és conseqüència de les forces d’unió enllaços disulfur, ponts d’hidrogen, enllaços iònics, enllaços hidròfobs entre diverses parts de la cadena i l’obliguen a adoptar l’aparença, en el seu conjunt, d’una hèlix- α o bé d’un full plegat estructura secundària i determinades disposicions en fragments de la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina