Resultats de la cerca

Era de titular únic, i era concedit pel rei a homes i per la reina a dones en foren titulars Ferrer d’Abella 1397, Jaume de Prades 1400 i Pere de Torrelles 1408, i també Violant de Montagut, muller de Ramon de Boïl 1397, i Maria Lladró de Vilanova, filla del vescomte de Vilanova 1399

Gaudia de la simpatia de l’Església Era dirigida per quatre regidors, anomenats després conservadors Els cavallers arribaren a alçar-se en armes, fins que Pere III hagué d’intervenir 1370 i sotmetre les diferències a l’arbitratge de les corts Un dels seus caps fou Andreu de Fenollet, vescomte d’Illa i de Cantet

Amb la seva germana Constança restà sota la tutoria de la mare i de llurs cosins Ramon de Perellós i Ferrer de Marimon i de Manresa 1390 El rei els comprà la castellania de Rodés i, en canvi, els vengué el lloc de Llo en alou Quan els cosins tutors es disposaven a anar a Sardenya amb el rei, aquest nomenà tutor l’altre cosí germà Ponç de Perellós, en lloc d’ells Per vincle del testament patern, Elionor prometé a Ramon de Perellós que, en cas de morir sense fills, li lliuraria els seus dominis de Jóc, Finestret i Saorla, la meitat dels quals tenia pel vescomte de Castellbò, i el…

Els anys 1001 o 1003 i 1017 hi ha documentades dues donacions de sengles alous a Santa Maria de la Seu, situats al terme de Sant Iscle —després terme de Turbiàs— a la vila d’Eres El lloc és esmentat en altres documents relatius a la vall de Castellbò dels anys 1030, 1035 o 1113 En una venda feta pel vescomte Ramon Mir i la seva muller, datada entre el 1060 i el 1108, consta entre els termes de la vall de Castellbò, el de Sant Vicenç, vinculat al de Sant Iscle i Santa Coloma, que molt bé podria referir-se a Sant Vicenç d’Eres Tanmateix, atesa la manca d’informació documental, no…

Del castell d’Aiguatèbia, documentat per primera vegada vers el 1200 i que la tradició local situa sobre un petit promontori a la part meridional del poble d’Aiguatèbia, no resta res de visible Fou probablement destruït, com tot el poble, per les tropes franceses el 1673 Des del segle X, Aiguatèbia Aqua Tepida , 958 era una possessió dels vescomtes de Conflent, la funció dels quals ja gairebé havia esdevingut hereditària Bernat, vescomte de Conflent, germà del bisbe Salla d’Urgell, llegà la totalitat del seu alou d’Aiguatèbia, pel desembre del 1002, a les seves filles, i en cedí…

Vista de la població de Castellbò arrecerada al peu del castell, que s’aixecava sobre la roca de l’esquerra de la fotografia ECSA – A Villaró Situació És situat damunt la roca que hi ha al cap del poble de Castellbò, a la cruïlla de tres torrents el de Solanell, el d’Albet i el de Carmaniu Mapa 34–10215 Situació 31TCG647928 Per anar a Castellbò cal agafar la carretera que arrenca del quilòmetre 127 de la C-1313, que va des de Montferrer fins a Sant Joan de l’Erm A 9 km hi ha l’antiga capital del vescomtat Les restes del castell es troben a la roca que domina el poble Hom pot enfilar-s’hi per…

En resten només fragments de murs Al segle XI era dels comtes de Cerdanya i posteriorment passà per donació als Pinós Vers el 1620 era senyor del lloc Gaspar Galceran de Castre-Pinós de So i Aragó, primer comte de Guimerà, que s’intitulà, sembla que per decisió personal, vescomte de Querforadat, títol que seguiren usant els seus successors

Filla de Bossó de Mata, senyor de Cognac, i de Peronella I, comtessa de Bigorra i vescomtessa de Marsan Fou casada 1240 amb el vescomte montardí Gastó VII de Bearn, de qui fou la primera muller i a qui aportà el seu patrimoni Dona d’una gran bellesa, inspirà una passió al rei Enric III d’Anglaterra

Filla gran del comte Ermengol VII i de Dolça de Foix Fou casada amb el vescomte Ponç III de Cabrera i d’Àger Ja vídua, el seu germà, el comte Ermengol VIII, li deixà en el seu testament el comtat d’Urgell, si moria sense successió la seva filla Aurembiaix I Fou mare del comte Guerau I d’Urgell

Biscarbó, en una de les valls que davallen del Cantó cap al Segre, formava part del vescomtat de Castellbò Es té notícia de l’existència allí d’un castell, del qual no queden restes actuals el 1224 Roger Bernat de Foix, vescomte de Castellbò, infeudà la fortalesa de Biscarbó i el castell de Malveí a Pere d’Orcau