Resultats de la cerca

Es formà musicalment a la collegiata de Gandia Organista i mestre de capella a Algemesí 1825-30 i organista, a partir del 1831, de la parròquia de Sant Nicolau de València Emigrà a França el 1840 i s’acredità a Gueret Llemosí com a professor de piano i de cant Més tard anà a París, on es relacionà amb Chopin, Auber i altres músics romàntics Visqué a Madrid, on publicà una Gramática musical 1852 És autor d’una missa amb acompanyament orquestral, himnes, motets, villancicos , una òpera — La rosa mágica 1853— i la sarsuela Tres para uno 1856

Visqué a Rússia 1727-47, on fundà una escola d’astronomia a Peterburg L’any 1747 tornà a França i fou professor de matemàtiques al Collège de France i geògraf de la marina francesa Es dedicà a l’estudi de l’astronomia solar i fou el primer a determinar les coordenades heliocèntriques de les taques solars Treballà també en l’elaboració de mètodes per a l’observació del trànsit de Mart i de Venus per davant del disc del Sol És autor de Mémoire pour servir à l’histoire et au progrès de l’astronomie, de la géographie et de la physique 1758

Òrfena a disset anys, es traslladà a Madrid, on visqué difícilment fins que el vescomte de Torres-Solanot la cridà a Barcelona perquè l’ajudés en la propagació de les seves idees espiritistes Durant vint anys, mentre residia a Gràcia, des del 1879, publicà la revista mensual ‘La Luz del Porvenir’, ensems amb diversos llibres de poesies, uns altres de controvèrsia, com El espiritismo refutando los errores del catolicismo romano 1880 i, especialment, els llibres que anà dictant mentre estava adormida en estat mediúmic Memorias del padre Germán i Te perdono , en vuit volums, que han estat…

El seu avi fou cadi de Niebla, i el pare, governador de la taifa de Huelva i de l’illa de Saltes, cedí les seves possessions a al-Mu'tadid de Sevilla Educat a l’antiga capital califal, al-Bakrī visqué més tard a les corts d’Almeria i de Sevilla Primer geògraf andalusí les obres del qual, bé que fragmentàriament, han arribat a nosaltres, li donà celebritat el Kitāb al-masālik wa-l-mamālik ‘Llibre dels camins i dels regnes’, 1068 És autor també d’un diccionari geogràfic, d’un llibre sobre les plantes Kitāb al-nabāt i de diversos tractats filològics

Malgrat la seva fonda convicció catòlica, els anys trenta i quaranta s’oposà al comportament condescendent de l’Església hongaresa davant l’avançada del feixisme Després de la Segona Guerra Mundial visqué a Itàlia i a l’Alemanya Federal, on dirigí la revista “Látóhatár” ‘Horitzó’, òrgan literari de l’emigració hongaresa El 1962 tornà a Hongria La seva poesia, amb la qual volia seguir el model dels poetes franciscans del s XIII, és d’inspiració social i de llenguatge planer Els seus volums principals són Minden mozdulatlan ‘Tot és immòbil’, 1931, Szabadító angyal ‘Àngel alliberador’, 1939, i A…

Bé que fou deixeble de Fichte i que visqué durant el màxim apogeu de l’idealisme, se n'apartà notòriament i adoptà posicions pròximes al kantisme En les seves obres, entre les quals Über philosophisches Studium ‘Sobre l’estudi filosòfic’, 1807 i Hauptpunkte der Logik ‘Punts principals de la lògica’, 1808, concep la tasca de la filosofia com l’anàlisi crítica de les nocions derivades empíricament per tal d’accedir a l’essència de la realitat D’altra banda, és conegut sobretot per la seva Allgemeine Pädagogik ‘Pedagogia general’, primer intent de tractar la pedagogia com a disciplina autònoma

Professà en aquest monestir, del qual fou majordom i procurador Fou elegit abat el 1696 quan el poble de Sant Feliu es trobava ocupat per les tropes del general Vendôme, que volia fer aterrar totes les muralles de la vila Li calgué defensar els drets del monestir primer contra els francesos i després contra els jurats de la vila, que hi volien establir una comunitat de mínims Féu celebrar la pau amb els francesos 1697 amb una salve solemne que es cantà sempre els dissabtes Cessà com a abat el 1701 i visqué en endavant al monestir de Sant Feliu

Visqué llargs anys com a beguina sota la regla de sant Domènec, però les antipaties que li suscitaren les seves crítiques de la societat l’obligaren a refugiar-se al monestir cistercenc de Helfta, on morí És la primera autora mística que escriví en alemany Das fliessende Licht der Gottheit ‘La llum fluent de la divinitat’, obra d’un alt valor poètic perduda en baix alemany, es conserva en alt alemany medieval i en llatí que influí la mística germànica medieval Conreà la devoció al Sagrat Cor de Jesús Sovint ha estat confosa amb Matilde de Helfta

Estudià a Madrid i, a vint anys, es traslladà a París, on visqué fins al 1993, amb estades llargues a Ginebra i Londres Se'l considera un dels grans novellistes de la seva generació i destaquen, de la seva narrativa, Octubre en el menú 1991, Madrid Continental 1991, Shakespeare al anochecer 1992, Bella en las tinieblas 1997 i Las perlas peregrinas 1998 Al llibre de viatges Iberia La puerta iluminada 2003, l’autor es passeja per Galícia, Astúries, Cantàbria, La Rioja, Navarra, Llevant, Múrcia i Andalusia, i sorprèn per la novetat i la qualitat de la seva mirada

Estudià al seminari de Girona i s’ordenà el 1916 Després d’exercir el ministeri a Cornellà de Llobregat, Barcelona, etc, es traslladà a França, on estudià metodologia històrica a l’École des Chartes i s’especialitzà en litúrgia, dret canònic i colonització carolíngia Visqué més de cinquanta anys a París, on era conegut de la colònia catalana per la seva generositat i el seu pintoresquisme Fou capellà d’un orfenat i bibliotecari de l’Institut Catholique de Paris Escriví articles erudits, i la seva tesi sobre les fonts de la legislació eclesiàstica en un període de la província tarraconense…