Resultats de la cerca

Si bé nasqué amb caràcter nacional, des del 1974 obrí les portes a participants d’arreu del món amb l’objectiu d’ajudar els joves pianistes a promocionar-se internacionalment Ha comptat amb la collaboració de grans personalitats del món de la música, que, juntament amb l’alt nivell artístic dels participants, han donat al concurs el prestigi de què gaudeix Cal destacar-ne M Valcárcel i F Sopeña -els dos primers directors del concurs-, AF Marescotti, F Mompou, X Montsalvatge, A de Larrocha i V Cacho Fins el 1978 se celebrà amb una periodicitat anual, que passà a ser biennal en el…

Considerada la principal formació de música sacra d’aquesta època, tot i que també interpreta música profana, es distingeix per la qualitat i claredat del seu so Realitza nombrosos concerts cada any i ha actuat a Europa, els Estats Units, Austràlia, la Xina i Singapur Des del 1981 ha dut a terme, en exclusiva per a la discogràfica Gimell, enregistraments d’obres de compositors com W Byrd, GP da Palestrina i TL de Victoria, i també d’autors menys coneguts com J Clemens non Papa, Manuel Cardoso, Cipriano de Rore i Hendrik Isaac Molts d’aquests enregistraments han estat premiats…

Estudià dret a Peterburg, però finalment es decantà cap al teatre El 1898 fundà la primera revista russa d’art, "El món de l’art", i treballà al Teatre Imperial El 1909, a causa de les desavinences amb aquesta institució, es traslladà a París, on potencià l’art rus Aquesta tasca promotora culminà el 1911 amb la creació dels Ballets Russos La companyia acollí alguns dels millors artistes de l’època, com ara Anna Pavlova, Alicia Markova o Vaclav Nižinskij Encarregà obres a compositors contemporanis, entre els quals I Stravinsky, que veié representades a la capital francesa les seves obres L’…

Es formà de manera autodidàctica en música, literatura i art gràcies a l’encoratjament del seu pare Estudià dret a Halle, però després d’una breu carrera com a advocat decidí dedicar-se a la música i adquirí notorietat com a editor del "Berliner Allgemeine Musikalische Zeitung" 'Revista berlinesa de música', 1824-30 A Berlín continuà els estudis de composició amb CF Zelter Després de rebre un doctorat a la Universitat de Marpurg 1828, fou nomenat professor de música a la Universitat de Berlín 1830 i, posteriorment, director del departament de música 1832 El 1850 fundà, juntament amb Th Kullak…

Estudià piano, clarinet i contrabaix a la seva ciutat natal i prosseguí els estudis musicals a la Universitat de Califòrnia El 1948 ingressà com a contrabaixista a l’Orquestra Simfònica de Los Angeles Després d’haver fet el servei militar a Stuttgart, tornà a Califòrnia i fundà l’Orquestra de Cambra de Los Angeles El 1972 dirigí La bohème , de G Puccini, a la Metropolitan Opera House de Nova York i es convertí en el primer director negre que actuava en aquest teatre, amb la companyia titular del qual realitzà una gira pel Japó el 1975 Dos anys després, però, s’enemistà amb J…

Fou deixeble d’A Malawski a l’Escola Superior de Música de Cracòvia 1948-51 i de B Khajkin al Conservatori de Leningrad 1951-53 Treballà també com a assistent de J Mravinskij en l’Orquestra Filharmònica de Leningrad, fins el 1956 Després d’ampliar la seva formació a Praga amb E Kleiber i B Walter, en 1956-58 dirigí al Teatre Bol’šoj de Moscou, i després treballà amb T Serafin a Itàlia Entre el 1959 i el 1962 fou titular de l’Òpera Nacional de Varsòvia El 1966 fou nomenat director principal de l’Òpera Nacional Danesa, i començà a actuar per Europa com a director convidat Als EUA,…

Estudià composició a Viena amb A Schönberg i A Webern, i direcció d’orquestra amb R Strauss, F Weingartner i C Krauss Després d’unes primeres experiències dirigint a Stuttgart, Hamburg i Berlín durant la primera meitat de la dècada del 1930, el 1937 fou nomenat director de l’Òpera de Zuric, càrrec en el qual es mantingué fins el 1940, que passà a dirigir el Festival de Salzburg durant quatre anys Del 1944 al 1946 dirigí l’Òpera de Cracòvia, en 1947-50 la de Graz i des del 1957 fins a la seva mort fou titular de la Staatsoper de Viena Durant el període 1957-59 estigué al capdavant de la Royal…

Estudià amb J Calace i B Bettirelli al Conservatori de Milà, on obtingué els premis de piano i composició Més tard, els anys 1956, 1958 i 1960 obtingué el primer premi en els concursos internacionals de composició celebrats a Darmstadt i Bolzano Aviat s’erigí com un intèrpret especialitzat en música contemporània Ha combinat la seva activitat pianística amb la de clavecinista, bé interpretant en solitari bé en conjunts simfònics i de cambra Ha tocat amb Salvatore Accardo i amb Itzhak Perlman i ha format part del Trio de Milà Amb Cathy Berberian formà un duet amb el qual oferí recitals…

Sempre emprà únicament el nom de fonts com a pseudònim artístic D’infant fou deixeble de Mathilde Verne, alumna de Clara Schumann Quan tenia vuit anys debutà al Queen’s Hall interpretant el Concert núm 1 de PI Cajkovskij Aquest fou l’inici d’una activíssima tasca concertística com a nen prodigi, que els seus pares estroncaren el 1917 per a fer-lo estudiar a París, durant cinc anys, amb Lazare Lévy i Marcel Dupré Pels volts del 1923, cansat d’una activitat tan intensa i aconsellat per Henry Wood, es retirà durant un cert temps Reaparegué cap al 1928, any en què enregistrà el seu primer disc…

Membre de la tercera generació d’una coneguda nissaga musical francesa, inicià els estudis de piano a quatre anys amb la seva mare Quan en tenia deu oferí el primer concert i ingressà al Conservatori de París, on fou deixeble de Lucette Descaves El 1966 s’hi graduà amb sengles primers premis en piano i música de cambra, i durant els tres anys següents estudià amb Julius Katchen L’any 1967 guanyà el primer premi del Concurs Enescu a Bucarest, i el 1971, el Concurs Long-Thibaud de violí i piano Per aquesta mateixa època inicià la seva trajectòria professional, que l’ha portat a actuar arreu d’…