Resultats de la cerca

Prevere, estudià a la Sorbona, a l’École des Hautes Études, a Heidelberg i fou pensionat a l’escola d’arqueologia de Jerusalem Des del 1958 fou catedràtic d’hebreu i de llengües semítiques a la Universitat Catòlica de Tolosa Dedicat a l’estudi dels manuscrits de la mar Morta, publicà Le livre de Daniel que ha traduït al català, Le Deutero-Zacharie, Les hymnes de Qumran, Les petits prophètes, en collaboració amb A Peissler Participà en el moviment Nostra Terra i és autor dels assaigs sobre Les verges romàniques de la Cerdanya i el Conflent en la història i en l’art 1970 i Estudis…

Acabà els estudis a Mèxic, on fou professor de l’escola de veterinària passà al Perú, on fou inspector d’escorxadors i vaqueries a Lima Tornà a Catalunya 1914, on fou un dels fundadors de l’Associació de Veterinaris de Catalunya, cap dels serveis de ramaderia de la Mancomunitat i professor de patologia animal a l’Escola Superior d’Agricultura 1921 Fundà el Museu de Sanitat Veterinària 1929 Fou redactor en cap de la “Revista Veterinaria de España”, i publicà La cooperación en las industrias lecheras y mantequeras 1917, El còlera de l’aviram 1922 i altres obres i articles de la…

Estudià a la Universitat de Cambridge i al Saint Bartholomew's Hospital de Londres Dirigí els Wellcome Physiological Research Laboratories 1904-14, on dugué a terme una sèrie d’estudis sobre la composició i els efectes del sègol banyut i sobre l’acció de la histamina en el xoc quirúrgic i en l’anafilaxi El 1914 fou nomenat cap del departament de bioquímica i farmacologia del Medical Research Council i, posteriorment, director del National Institute for Medical Research 1928-42 El 1936 rebé, juntament amb Otto Loewi, el premi Nobel de medicina i fisiologia pels seus treballs sobre…

Imparteix la docència a la UAB Els seus estudis se centren enla poesia dels segles XIV i XV i la cultura a la Corona d’Aragó durant la baixa edat mitjana, sobretot en la figura de Joanot Martorell i en les traduccions Entre les seves publicacions destaquen l’edició de la poesia de Jaume Marc Obra poètica , 1994, l’edició de la traducció catalana medieval del Dragmaticon philosophiae de Guillem de Conches 1997, amb Lola Badia, el volum La memòria literària de Joanot Martorell Models i escriptura en el “Tirant lo Blanc” 2002 i diversos articles sobre la lírica catalana, Jordi de…

Feu estudis de traducció a la UAB, de llibreter i de crític de cinema al Diari de Girona El 1990 donà a conèixer la seva primera traducció, El vigilant en el camp de sègol , de Salinger De mitjan dècada dels noranta ençà ha traslladat al català més d’una cinquantena de títols de narrativa anglesa i més d’una desena de peces teatrals de l’anglès i del francès no totes publicades A part d’algun clàssic, com Mark Twain, ha traduït sobretot autors contemporanis, com Evelyn Waugh, Harold Pinter, Tom Wolfe, Don DeLillo, Bruce Chatwin, John Irving, Charles Baxter, Tracey Chevalier o…

Fundador i director de la revista Cinema Nuovo 1952 i un dels teòrics del moviment neorealista Els seus estudis crítics són inspirats en la metodologia estètica marxista de Gramsci i Lukács Autor dels llibres L’arte del film 1950, Storia delle teoriche del film 1951, obra molt important, Cinema italiano 1960 romanzo e antiromanzo 1961, Il dissolvimento della ragione discorso sul cinema 1966, amb pròleg de Lukács, Dalla critica cinematografica alla dialettica culturale 1975, primera part de l’antologia Cinema Nuovo , una nova versió de Marx, il cinema e la critica del film 1979 i Sciolti del…

Participà en el concili de Trento com a teòleg i professà llengües orientals al monestir d’El Escorial Felip II li confià l’edició de la Bíblia poliglota d’Anvers o Regia 1569-73, reedició, amb nous texts i estudis, de la Complutense Això li valgué d’ésser processat per la Inquisició, i absolt gràcies a la defensa de Juan de Mariana Escriví obres d’exegesi bíblica, com la Paráfrasis del Cantar de los Cantares , i tractats de filosofia i teologia Historia Naturae , 1601, etc Notable llatinista, és autor de Rethoricarum libri III , poema didàctic, Hymni et saecula 1593 i d’una…

La musaranya d’Eivissa o rat grill havia estat descrita com a Crocidura russula ibicensis , subespècie endèmica de la musaranya comuna C russula El 1984 es relacionà amb les musaranyes del Magrib i de Sardenya a partir d’una puça Ctenophthalmus russulae russulae específica de les musaranyes d’Eivissa, Tunísia i Sardenya, i diferent de les puces que parasiten les musaranyes de la península Ibèrica Estudis genètics recents han corroborat que les musaranyes eivissenques pertanyen a la mateixa espècie que les tunisenques i les sardes Crocidura pachyura La musaranya és present a…

Organitzat anualment per un club, sota el patrocini del Comitè Regional d’Espeleologia primer, i del Comitè Catalano-Balear d’Espeleologia i el Comitè Català d’Espeleologia després, en les vuit edicions celebrades tractà d’un tema diferent En la primera 1970, organitzada per l’Espeleo Club de Sabadell, s’abordà l’espeleologia en general Les reunions següents tractaren sobre topografia i documentació 1972, Centre Excursionista Àliga, geoespeleologia 1973, Agrupació Científico-Excursionista de Mataró, bioespeleologia 1975, Agrupació Excursionista Pedraforca, l’espeleoquaternari 1976, Escola…

Fou una de les pioneres del futbol femení a Catalunya, debutant a la Lliga Pernod l’any 1972 Jugà com a migcampista en el Futbol Club Barcelona i el Piacenza italià 1979-83 De retorn a Catalunya, s’incorporà a la Penya Barcelonista Barcilona 1983-89, amb la qual disputà la final de Copa 1985 i guanyà la primera Lliga femenina 1989 Marxà a Rússia per motius d’estudis, i jugà al FC Aurora de Sant Petersburg 1989 abans de retirar-se Disputà el primer partit internacional de la selecció espanyola, l’any 1972, amb la qual jugà 4 partits També formà part de la selecció catalana