Resultats de la cerca
Es mostren 7781 resultats
Damiano Damiani
Teatre
Director i guionista de cinema italià.
Estudià a l’Acadèmia de Brera de Belles Arts de Milà S’inicià en la direcció artística i en el gènere documental, i a la dècada de 1960 començà a dirigir films de ficció, amb predomini del gènere d’intriga, acció i policíac sovint inspirats en la màfia, cosa que li comportà problemes amb la censura, com ara Il Rossetto 1960, Il giorno della civetta 1968, La moglie più bella 1970, Confessione di un commissario di polizia al procuratore della repubblica 1971, L'istruttoria è chiusa dimentichi 1972, Perché si uccide un magistrato 1975, Io ho paura 1977, L’avvertimento…
Josep Lluís Blasco i Estellés
Filosofia
Filòsof i polític.
Llicenciat en dret i doctor en filosofia a la Universitat de València, fou un dels principals introductors de la filosofia analítica als Països Catalans en el segle XX Inicialment adherit a la filosofia analítica del llenguatge ordinari, després esdevingué un comentarista agut de Quine, Wittgenstein, Kant i el positivisme lògic També destacà en l’àmbit polític el 1974 ingressà en el Partit Socialista d’Alliberament Nacional PSAN, formació que després abandonà i participà en la fundació de la Unitat del Poble Valencià UPV, la qual constituí el nucli del Bloc Nacionalista Valencià…
Humanae Vitae
Encíclica de Pau VI, publicada el 1968, sobre el problema moral de la regulació artificial dels naixements.
Afirma la competència del magisteri de l’Església en aquesta matèria i recorda la doctrina tradicional segons la qual tot acte matrimonial ha d’estar obert a la transmissió de vida Condemna formalment l’ús dels mètodes contraceptius, llevat dels anomenats naturals, i creu que l’ús lliure dels anticonceptius comportaria la infidelitat conjugal, la llicència de costums i la degradació moral de la dona i faria possible la intervenció dels estats per a imposar una limitació dels naixements contra la voluntat de les parelles L’encíclica produí un impacte desfavorable en els ambients ecumènics, en…
Comnè
Família noble de l’imperi Bizantí que donà dinasties imperials a Bizanci (1081-1183) i a Trebisonda (1204-1461).
Considerada generalment de raça negra, estava establerta en immensos dominis prop d’Adrianòpolis i posseïa grans propietats a Paflagònia El primer membre esmentat a les fonts bizantines és Manuel Comnè , dit Erotikós , prefecte d’Orient, protospatari i conseller de Basili II, pare d' Isaac I Comnè , que fou emperador de Bizanci 1057-59, i de Joan Comnè , curopalata i gran domèstic, casat amb Anna Dalassena Llur fill Aleix I Comnè fundà 1081 una dinastia imperial que s’extingí a la mort d' Andrònic I Comnè 1185 Eudòxia Comnè , filla d' Isaac Comnè i neta de l’emperador Joan II Comnè , és casà…
Centre Excursionista els Blaus
Excursionisme
Entitat esportiva i cultural fundada a Sarrià (Barcelona) el 1920.
destacà pel vessant cultural, si bé també practicà l’excursionisme A l’inici organitzà exposicions i tertúlies reunint pintors, crítics d’art i escriptors, alguns dels quals foren els impulsors del moviment Dau al Set També organitzà activitats d’excursionisme científic a través del Grup d’Exploració i Investigació Espeleològica El 1943 fundà la Comissió d’Investigacions Muntanyenques, que el 1977 es transformà en secció d’Arqueologia i Història Antiga Els anys cinquanta començà a publicar el butlletí de l’entitat, i també diversos estudis culturals Disposa d’una extensa…
,
colla
Sociologia
Conjunt de persones que treballen o actuen juntes en una tasca determinada.
Té una importància especial en certes feines que cal efectuar en equip, com és ara la sega colla de segadors o la descàrrega de vaixells colla de bastaixos Al port de Barcelona existeixen encara les colles de descarregadors del moll, amb costums propis Són dirigides per un cap, lliurement escollit, anomenat cap de colla , al qual obeeixen els altres membres del grup i que decideix els tractes amb els tercers La colla és el nucli bàsic de diverses activitats en una primera fase associacionista, com, als Països Catalans, l’excursionisme o l’escoltisme els anys immediats posteriors de la…
Escola d’Enginyeria de Telecomunicació i Aeroespacial de Castelldefels
Escola d’ensenyament superior de la Universitat Politècnica de Catalunya que imparteix titulacions de grau, màster i doctorat en l’àmbit de la telecomunicació i l’aeronàutica.
Forma part del Campus del Baix Llobregat, integrat en el Parc Mediterrani de la Tecnologia, i situat al municipi de Castelldefels Inicià la seva activitat l’any 1991 a Sant Just Desvern, com a seu provisional, amb el nom d’Escola Universitària Politècnica del Baix Llobregat EUPBL Introduí a la UPC una organització de la docència totalment innovadora, establint una estructura quadrimestral pura, grups reduïts, avaluació continuada, assignatures íntegrament de laboratori i la figura del professor tutor El curs 2001-02 es traslladà al Campus del Baix Llobregat i canvià la seva denominació per la…
Olga Guillot
Música
Cantant cubana, coneguda com La reina del bolero.
Filla i neta de catalans, ja d’infant participà en programes radiofònics amb la seva germana i en 1938-40 cursà estudis acadèmics de cant Posteriorment s’integrà al grup Siboney Debutà com a solista el 1945, i el 1946 la seva versió en castellà del clàssic nord-americà de H Arlen i T Koehler Stormy Weather la projectà a la fama, que es consolidà el 1948 en una girà per Mèxic, on actuà i enregistrà El 1948 feu una extensa gira per Europa, on cantà amb Edith Piaf Contrària a la Revolució Cubana i al castrisme, el 1961 s’exilià voluntàriament primer a Veneçuela i, ja definitivament, a Mèxic, bé…
Roser Camí

Roser Camí en una escena de l’obra Rei i senyor
© TNC / David Ruano
Teatre
Actriu.
Cursà estudis d’interpretació a l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona i, poc després d’haver-los completat, debutà professionalment en Un dia de Mercè Rodoreda , dirigida per Calixto Bieito 1993, amb qui ha treballat en nombrosos espectacles, entre els quals destaquen El rei Joan 1995 o La casa de Bernarda Alba de F García Lorca 1998 Altres obres en què ha participat són La ópera de cuatro cuartos, de B Brecht 2002, El rei Lear , de W Shakespeare 2004, Peer Gynt , d’H Ibsen 2006, Tirant lo Blanc , de J Martorell 2007 De la seva trajectòria professional…
Shuji Nakamura

Shuji Nakamura
© National Academy of Engineering
Electrònica i informàtica
Enginyer electrònic japonès.
Graduat 1977 a la Universitat de Tokushima, treballà a la Nichia Corporation fins el 1999 En aquesta empresa obtingué, independentment d' Isamu Akasaki i Hiroshi Amano , el díode electroluminescent LED emprant un mètode propi i el 1993 inventà un mètode, comercialitzat aquest mateix any, per a la producció en massa de LED blancs d’alta lluminositat, caracteritzats per la seva eficiència, resistència i versatilitat en aplicacions altres que l’emissió de llum com ara l’esterilització i l’emmagatzematge de dades L’any següent obtingué el doctorat per la Universitat de Tokushima El 1999 fou…