Resultats de la cerca
Es mostren 26074 resultats
el Sant Crist
Barri
Barri residencial obrer de Badalona (Barcelonès), situat al nord del centre urbà, del qual resta separat per l’autopista de Barcelona a Mataró.
Té parròquia
pàncrees

Secció del duodè i del pàncrees: 1, duodè; 2, cap del pàncrees; 3, cos del pàncrees; 4, cua del pàncrees; 5, conducte de Wirsung; 6, colèdoc; 7, ampul·la de Vater; 8, conducte de Santorini; 9, orifici de desembocadura del conducte de Santorini; i 10, artèria i vena mesentèriques superiors
© Fototeca.cat
Biologia
Zoologia
Glàndula de secreció mixta (interna i externa).
Passa d’ésser una estructura difusa, en la majoria de vertebrats inferiors, a una massa imparella, situada entre l’estómac i el duodè, en el cas dels superiors En l’home té de 80 a 120 g de pes i de 15 a 20 cm de llargada, situat a l’abdomen en posició retroperitoneal, entre el duodè i la melsa i entre l’estómac i les dues primeres vèrtebres lumbars És compost de tres parts el cap , el cos i la cua El cap és emmarcat pel duodè i travessat pel conducte biliar principal o colèdoc El pàncrees té una doble funció secretòria, endocrina i exocrina La secreció endocrina és produïda per les cèllules…
Les aceràcies
Aceràcies detalls de les fulles i els fruits de diversos aurons del nostre país 1a auró blanc Acer campestre , del qual veiem també b , el detall d’una flor masculina x 4 i c d’una flor hermafrodita amb l’ovari alat 2 auró negre A monspessulanum , x 0,5 3 erable A platanoides , x 0,5 4 plàtan fals A pseudoplatanus , x 0,5 5 Acer opalus subespècie granatense , x 0,5 6 negundo A negundo , x 0,5 Eugeni Sierra És un petit grup constituït per més d’un centenar d’arbres i arbusts, molts dels quals tenen interès fuster i com a espècies ornamentals Es troben repartits principalment per l’…
Les crepidotàcies
Aquesta família, actualment encara de delimitació incerta, és considerada intermèdia entre les cortinariàcies i les rodofillàcies, o relacionada amb la de les paxillàcies Agrupa espècies generalment petites, amb carpòfors en forma de conquilla i peu lateral, excèntric o central, sovint poc visible L’esporada és de color crem clar o bru clar i les espores són llises o lleugerament punte jades, sense porus germinatiu Amb freqüència hi ha cistidis sobre l’aresta de les làmines, però no a la cara d’aquestes A vegades, els teixits són parcialment gelificats Acostumen a créixer sapròfíts sobre…
rascletó

Rascletó
Bogbumper (cc-by-3.0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels gruïformes, de la família dels ràl·lids, de 19 cm, que té les parts superiors de color bru d’oliva, amb l’esquena tacada de negre i blanc; el mascle té les parts inferiors d’un gris blavenc i la femella ocràcies.
Habita als aiguamolls de l’Europa oriental i hiverna a l’Europa mediterrània i el nord d’Àfrica És migratori als Països Catalans
Pečora
Riu
Riu del NE de la Rússia europea (1 809 km de longitud i 322 000 km2 de conca).
Neix a l’Ural Septentrional, travessa la plana Pěcora i desguassa al golf homònim, a la mar de Barents La seva vall a la dilatada regió dels llacs assoleix una amplada de 10 km Té una alimentació mixta, amb predomini de la neu És glaçat d’octubre a maig Té un cabal mitjà a la desembocadura de 4 100 m 3 /s, i els seus afluents principals són l’Ižma i l’Usa És navegable fins a Troicko-Pečorsk i, a la primavera i a la tardor, fins a Ust'-Unja Els ports principals són Nar'jan-Mar, Ust'-Cil’ma, Pečora i Troicko-Pečorsk A la seva conca hi ha jaciments de carbó, petroli i…
Murano

Canal al cor de Murano
© Corel - Richard Dupont
Ciutat
Antic municipi del Vèneto, Itàlia, incorporat, des del 1923, a la ciutat de Venècia.
És establert al damunt de cinc illes separades per un gran canal i rius menors Hi ha la basílica bizantina de Santa Maria segles VII-XII, amb rics mosaics Té una indústria molt important de vidres des del segle XIII, moment en què els forns de vidre situats a Venècia foren traslladats a Murano per evitar perills a la ciutat El cristall obtingut en aquests forns té la qualitat d’ésser molt lleuger i, a causa de la necessitat d’ésser polit lentament, es presta a ésser treballat al pinzell Al segle XIII existí ja un comerç important d’aquest cristall amb el Pròxim Orient i amb tot Europa Des del…
Fiesole
Ciutat
Ciutat de la província de Florència, a la Toscana, Itàlia, situada dalt d’un turó, a la vora de l’Arno, al NE de Florència.
És un centre agrícola, residencial i de turisme i seu episcopal Correspon a l’antiga Faesulae etrusca, de la qual s’han conservat les muralles D’època romana fou el centre dels seguidors de Catilina resten un temple, les termes, l’aqüeducte, el fòrum i el teatre Sobre un antic temple etrusc hi ha bastida l’església de San Alessandro, paleocristiana, amb algunes renovacions posteriors La catedral, començada el 1208 i engrandida als s XIII i XIV, té a l’interior el sepulcre de marbre del bisbe Salviati, obra de Mino da Fiesole El convent de San Domenico té celles decorades per Fra Angelico L’…
Vil’uj
Riu
Riu de Rússia, a Iacútia i al kraj de Krasnojarsk, afluent del Lena per l’esquerra (2650 km de longitud i 454000 km2 de conca).
Flueix per l’altiplà de la Sibèria central i per les terres baixes de la Iacútia central De règim pluvionival, té un cabal mitjà anual, prop de la desembocadura, de 1 700 m 3 /s, i un cabal màxim a la primavera, a la conca mitjana, de 10 000 a 15 000 m 3 /s Es glaça d’octubre a maig És navegable des de poc més enllà de la meitat del seu recorregut És aprofitat per a la producció d’energia elèctrica central hidroelèctrica de Vil’uj i per a la pesca Els afluents principals són l’Ulakhan-Vava, el Čirkno, el Cona i el Markha Com a ports fluvials importants té els de Vil’njsk i N'urba…
Vallés de la Costera
Vallés de la Costera
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Costera, de molt poca extensió, situat a la plana al·luvial de l’esquerra del riu Cànyoles, a ponent de la ciutat de Xàtiva.
Té diversos enclavaments dins els petits municipis veïns, com el d'Almenara, la Senyoria, la Caseta de Perinou dins Llanera de Ranes i d’altres a la Foia de Cerdà i a la Vila Tot el territori és conreat i regat amb l’aigua de la séquia de Ranes hi predomina el taronger, amb un petit sector d’horta La població, sempre molt reduïda, ha decaigut constantment des del 1900 El poble 119 h agl 2006, vallesins 119 m alt és a l’esquerra del riu L’església parroquial de Sant Joan Baptista s XVII té com a sufragània la de la Granja de la Costera Havia depès de la de Cerdà Lloc de moriscs, tenia 42 focs…