Resultats de la cerca
Es mostren 6874 resultats
funció de pes
Matemàtiques
Funció ρ( r
) que multiplica una altra funció f
( r
) abans d’integrar-la a una regió de l’espai, amb la finalitat de donar a uns punts més importància que als altres.
Hom diu que ρ r pondera f r o que f r és una funció pesada per ρ r Per exemple, en el càlcul del potencial elèctric V r’ creat per una distribució de càrrega ρ r , hom calcula la integral de pesada per la densitat de càrrega ρ r , mitjançant la fórmula
fora de camp
Física
Zona de l’espai-objecte d’un sistema òptic que no és visible per tal com els feixos de raigs que surten dels punts d’aquesta zona són obstruïts pel diafragma de camp.
La zona fora de camp s’estén a partir del camp límit
bioregió
Biologia
Espai territorial de coordinació de l’activitat d’investigadors en recerca bàsica i clínica, emprenedors i empreses que treballen en l’àmbit de la biomedicina i la biotecnologia, impulsat per la Unió Europea.
Al final del 2004 Catalunya quedà constituïda com a Bioregió Catalana, inclosa dins de l’EuroBioRegió del Sud d’Europa juntament amb les ciutats de Lió França i Heidelberg Alemanya, i amb la implicació de la regió de Roine-Alps França, de l’entorn de les ciutats suïsses de Zuric, Ginebra i Basilea, i de les àrees italianes del Piemont i Llombardia
pantalla visual
Ecologia
Element, generalment constituït per vegetació o per terra, interposat entre una construcció, un espai, etc, que hom vol tapar o dissimular pel seu impacte visual, i el lloc que en quedava afectat visualment.
banda de progressió
Transports
En el diagrama espai/temps de les fases d’una sèrie seqüencial de semàfors, faixa compresa entre les trajectòries del primer vehicle i del darrer que tenen obert el pas en cada fase.
teorema de la teranyina
Representació gràfica del teorema de la teranyina, en el cas que es tendeixi cap al preu d’equilibri (P*)
© fototeca.cat
Economia
Teorema que explica els mecanismes d’ajust entre la corba d’oferta i la de demanda quan entre les decisions de produir i les de comprar hi ha un espai de temps considerable.
Aquest mecanisme, especialment aplicable als mercats de productes agrícoles, actua de la següent manera el preu del producte en un moment determinat condiciona la quantitat que sofrirà en el període següent, i aquesta determinarà la quantitat demanada i el preu corresponent, i així successivament Com més rígida sigui la corba d’oferta, més petita serà la variació en la quantitat produïda en variar el preu i com més rígida sigui la corba de demanda més gran serà la variació del preu provocada per les decisions de compra dels consumidors Segons que la rigidesa de la corba d’oferta sigui més o…
vertigen
Patologia humana
Sensació de moviment de l’individu en l’espai (vertigen subjectiu) o dels objectes al voltant de l’individu (vertigen objectiu) com a conseqüència d’un trastorn de l’aparell de l’equilibri.
En poden ésser la causa diverses anomalies, com ara algunes malalties de l’oïda, malalties neurològiques, intoxicacions, hipotensió postural, alguns estats infecciosos, etc
inversió
Matemàtiques
Transformació geomètrica del pla o de l’espai que, donat un punt O
, anomenat centre d’inversió
, i un nombre k
, anomenat potència
, fa correspondre a cada punt P
un altre punt P´
.
De manera que O, P i P' són alineats, i els segments compleixen la relació La inversió és una transformació isogonal
Els edificis, un refugi estable
Edificis de tota mena L’ésser humà, a diferència de quasi tots els altres mamífers, no té el cos recobert d’un pèl espès que el resguardi del fred, raó per la qual ha estat definit com el “simi nu” Per a protegir-se de la intempèrie, doncs, necessita una “pell artificial”, que és la roba, qüestió de què tractarem a “Els vestits” Però, a més, com molts altres animals que fan un niu o que tenen un cau, l’ésser humà també ha sentit des de sempre la necessitat de tenir un refugi més estable per a viure-hi i descansar-hi És la casa La casa no tan sols serveix per a resistir els rigors del clima,…
La Seu Vella de Lleida (segles XIV i XV)
Art gòtic
Introducció Al final del segle XIII, la catedral de Lleida, dedicada a Santa Maria, estava gairebé enllestida i preparada per a ser consagrada I així, “l’any del Senyor de 1278, el 31 d’octubre, el senyor en Guillem de Montcada, novè bisbe de Lleida, consagrà aquesta església i concedí quaranta dies d’indulgència durant totes les octaves i ordenà que la festa de la dedicació se celebrés sempre el dit diumenge després de la festa de Sant Lluc” Tarragona, 1979, pàg 310 Capelles de la Immaculada i de Sant Pere, construïdes al braç sud del transsepte del segle XIII ECSA - XG Aquesta inscripció,…