Resultats de la cerca
Es mostren 37344 resultats
Emile Leipp
Música
Musicòleg i físic acústic francès.
Realitzà estudis de cant i violí a París Posteriorment estudià física a la Sorbona, on es doctorà el 1960 amb una dissertació sobre la física en els instruments de corda Fins el 1956 es dedicà a l’ensenyament, i després fou conseller científic per a nombrosos fabricants d’instruments de corda Ell mateix fabricà violins, violes i violoncels fins el 1962 La seva recerca abraçà diferents àmbits de l’acústica, però destacà sobretot en l’estudi dels cordòfons El 1961 fundà i dirigí el laboratori acústic de la Universitat de París i l’any següent creà el Grup d’Acústica…
ostreïcultura
Aqüicultura
Art del cultiu i la cria d’ostres, especialment a gran escala.
Els ous fecundats que s’han desenvolupat a les brànquies de l’ostra surten a l’exterior com a larves trocòfores planctòniques i hom les manté en recipients, on es desenvolupen Després són fixades en un substrat idoni fins que atenyen de 2 a 3 cm, que és quan hom les trasllada als parcs de cultiu i són fixades a les cordes amb ciment o bé posades dins l’aigua en bosses de xarxa penjades d’armadures, fins que atenyen el total desenvolupament Hom cria ostres, a gairebé totes les mars del món, als llocs on hi ha prou fitoplàncton i la temperatura de l’aigua és baixa A…
psocòpters
Entomologia
Ordre d’artròpodes de la classe dels insectes que comprèn individus de talla molt petita (pocs mil·límetres).
Presenten antenes llargues, fins i tot més que la resta del cos, l’aparell bucal és mastegador i, a més dels ulls composts, poden tenir tres ocels el cap s’uneix al tòrax mitjançant una espècie de peduncle prim tenen les ales membranoses i les posteriors més curtes que les anteriors l’abdomen és voluminos, té forma cilíndrica i consta de nou segments Vora la boca presenten unes glàndules sericígenes que els permeten d’embolicar les larves amb fils sedosos La majoria habiten a les fulles dels arbres, on es nodreixen de fongs microscòpics n'hi ha que es troben a la fullaraca del…
ria

Ria gallega
© Lluís Prats
Hidrografia
Entrant marítim sinuós i ramificat, però de parets inclinades i no verticals com les dels fiords.
Les típiques no semblen degudes a un enfonsament continental, sinó més aviat a una invasió marina de les baixes valls fluvials durant l’era terciària transgressió flamenca del Plistocè Calia, però, que les xarxes fluvials ja estiguessin desenvolupades i encara no envellides per l’erosió Això explica que només s’hagin desenvolupat bé en certes regions com Galícia, Bretanya, SE d’Escòcia, E dels EUA, SE d’Austràlia, etc Als Països Catalans, l’única desenvolupada és el port de Maó No arribaren a terme les petites de la costa menorquina de Tramuntana, de la mallorquina de Llevant inclosa l’illa…
precontinent
Geologia
Terme que designa, segons els autors francesos, la part submergida de l’escorça continental que es prolonga més enllà de la línia de costa.
Correspon als sectors dels fons marins que clàssicament han estat denominats plataforma continental i talús continental És també anomenat marge continental Hom hi distingeix correntment tres dominis la plataforma continental , plana, recoberta de sediments de fàcies nerítica, que s’estén de la costa fins a la línia de ruptura de pendent del talús, o en tot cas fins a la isòbata de -200 m el talús continental , per sota dels -200 m, força inclinat i solcat pels canyons submarins i, finalment, la vora continental , de pendent molt més suau que el talús, damunt la…
marina
Geografia
Sector de costa més o menys accidentat i cobert de vegetació (aquest terme no és emprat per als sectors d’espadats i les terres d’aiguamolls).
Com a topònim, a més de les comarques de la Marina, ha estat aplicat tradicionalment, a Barcelona, a les costes d’enllà dels deltes del Besòs i el Llobregat la Marina o Costa de Llevant era, en sentit estricte, el Maresme i, per extensió, les marines de la Selva, l’Empordà i àdhuc del Vallespir la Marenda la Marina o Costa de Ponent comprenia, a més de Garraf i el Baix Penedès Marina del Penedès, la del Camp de Tarragona El terme de marina és aplicat també a la costa del Baix Ebre fins i tot a les goles del riu i fins a la del Baix Maestrat A les Balears, sol ésser…
mayorazgo
Història
Nom donat a Castella, durant l’edat mitjana, a la institució per la qual un determinat nombre de béns del patrimoni familiar era considerat una unitat inalienable per tal de preveure, així, l’ordre successori, basat en l’heretatge per primogenitura.
Sorgí al segle XII, al si d’algunes famílies nobles, com a concessió reial per a perpetuar els béns d’uns llinatges determinats Bé que Alfons X introduí, a Las Partidas , una llei que facilitava aquesta pràctica successòria, la institució continuà essent una concessió reial fins al segle XVI lleis de Toro, 1505, que fou ordenat jurídicament Aleshores la burgesia també començà a practicar el dret de mayorazgo , que podia ésser inter vivos escriptura o mortis causa testament Limitat des de la darreria del segle XVIII, a causa dels desequilibris socials que provocaren els grans…
Festa al Cel

Cartell de la Festa al Cel del 2012
NET EC
Esports aeris
Festival aeronàutic celebrat anualment a Barcelona des del 1992.
L’organitza l’Ajuntament de Barcelona dins el programa de les festes de la Mercè El seu impulsor fou Rafael Salvadó, president de l’Aeroclub Barcelona-Sabadell d’Aeromodelisme, que l’any 1992 activà una exhibició de vol teledirigit El 1993 s’inclogueren vols amb avioneta Des dels seus inicis l’Aeroclub Barcelona-Sabadell s’encarrega de la coordinació, amb Pepe Rubira com a màxim responsable fins el 2008 Considerat com un dels espectacles aeronàutics més importants d’Europa, és conegut sobretot per les actuacions d’acrobàcia aèria Hi han participat des de campions del món d’…
Cristòfol Martí Batalla
Futbol
Futbolista i entrenador.
Els seus primers equips foren l’Esport Club Granollers i el Centre d’Esports Sabadell Després jugà amb el Futbol Club Barcelona 1922-25 i retornà al Sabadell, amb el qual actuà fins a mitjan campanya 1927-28 Passà de nou al Barça fins a la campanya 1932-33 Jugava de mig i en les seves dues etapes en el Barça disputà 252 partits, i marcà 46 gols Guanyà una Lliga 1929 i tres Copes 1924, 1925, 1928, i cinc Campionats de Catalunya Després milità dues temporades en el Reial Club Deportiu Espanyol 1933-35, amb 20 partits de Lliga disputats i 2 gols marcats Fou tres vegades…
Enric Buxaderas Bonfill
Hoquei sobre patins
Jugador d’hoquei sobre patins.
Defensa que començà a jugar al Club Patí Voltregà, amb el qual debutà a la divisió d’honor la temporada 1982-83 El 1988 marxà al Piera, club en què jugà una temporada, i després arribà al Noia, amb el qual en la seva primera temporada 1989-1990 guanyà una Lliga Catalana i una Supercopa d’Europa Deixà el Noia el 1991 per fitxar pel FC Barcelona, en el qual romangué dues temporades, fins a la 1992-93 La següent tornà al Voltregà, on jugà cinc temporades més fins que el 1998 es retirà Però uns mesos després jugà amb el Blanes a primera divisió i després encara ho feu…