Resultats de la cerca
Es mostren 5860 resultats
ginestell
Botànica
Arbust baix, de la família de les papilionàcies, de color verd cendrós, amb branques primes i flexibles, amb fulles menudes i lanceolades i amb flors grogues.
Creix en les brolles i els prats calcaris de la muntanya mitjana
alexandrita
Mineralogia i petrografia
Varietat mineral de crisoberil de color verdós, que es presenta amb molta freqüència cristal·litzat en forma de macles, a vegades de juxtaposició i altres de compenetració.
Quan s’ajunten tres cristalls té aspecte de bipiràmide hexagonal truncada És abundosa als Urals
fil·locladi
Botànica
Branca de creixement limitat, comprimida, de color verd i que compleix la funció assimiladora de la fulla, amb la qual té, de vegades, una gran semblança.
Es diferencia d’una fulla pel fet de fer flor i fruit i de no dur cap gemma a l’axilla N'és un bon exemple la “fulla” del galzeran
cintat | cintada
Heràldica
Dit de l’escut el camper del qual és cobert de cintes alternativament d’un metall i un color, en nombre parell i superior a vuit.
Els mobles també poden ésser cintats contraposició
clívia
Clívia ( Clivia miniata )
© Fototeca.cat
Botànica
Jardineria
Gènere de plantes herbàcies de fulles cintiformes, de la família de les amaril·lidàcies, que neixen de la base, i inflorescències de flors generalment de color taronja.
Són plantes amb un gran nombre d’híbrids, sempre verdes, que viuen bé en llocs ombrejats, i que tenen gran interès en jardineria, sobretot l’espècie C miniata —la clívia pròpiament dita— i la C nobilis , originària del sud d’Àfrica
cotissat | cotissada
cotissat
Heràldica
Dit de l’escut el camper del qual és cobert de cotisses alternativament d’un metall i un color, en nombre parell i superior a vuit.
Els objectes heràldics també poden ésser cotissats contraposició
gloxínia
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia, de la família de les gesneriàcies, de fulles oposades, oblongues i llargament peciolades, i de flors grosses, vistoses, de color violaci, purpuri o blanc.
Oriünda del Brasil, és planta decorativa d’interior o d’hivernacle
licènids
licènids (Lysandra coridon)
© Fototeca.cat
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels lepidòpters; són anomenats popularment blavetes, ja que la majoria dels mascles i algunes femelles són de color blau brillant.
Són macrolepidòpters diürns ropalòcers que solen formar grans estols, on els mascles són més nombrosos, quan s’acosten als tolls d’aigua Les erugues son rabassudes, amb el cap amagat, semblants a la paneroles, algunes de les quals són depredadores Comprèn unes 9000 espècies entre els licenins i els riodinins, de les quals més d’un centenar són europees i una seixantena, presents als Països Catalans
adelòcera
Entomologia
Gènere d’insectes coleòpters de la família dels elatèrids, de color negrós, que viuen a Europa i a l’Amèrica del Nord i ataquen les patateres.
llibre
Diplomàtica i altres branques
Còdex famós, en especial cartoral i llibre de privilegis, que pel fet d’ésser relligat amb pell o amb tela de color, és conegut per aquest.
Als Països Catalans s’introduí aquest costum en entitats eclesiàstiques i civils, sobretot municipals Cal esmentar, entre altres, un Llibre verd del monestir de Ripoll, avui desaparegut, el Llibre blanc de Santes Creus segles XII-XIII i el Llibre Vermell de Montserrat, i entre els municipals, el Llibre verd de Girona, el Llibre vermell de l’Arboç Baix Penedès 1202-1488, el Llibre verd de Vilafranca del Penedès 1356-1699, el Llibre vermell de Ciutadella Menorca segles XIII-XVIII, el Llibre verd del racional o Llibre de solemnitats de Cervera 1448-1637 i, sobretot, els notables Llibre verd i…