Resultats de la cerca
Es mostren 24815 resultats
Gerasa
Antiga població del Galaad, fundada vers el 300 aC.
El 83 aC Alexandre Janneu la conquerí, i a partir del 40 aC formà part de la Decàpolis Inicià la seva expansió a partir del 106 dC, quan Trajà annexionà la Nabatea a l’imperi i creà la província d’Aràbia Són pocs els coneixements que hom té de la ciutat dels ss III i IV dC, però al sV dC esdevingué seu episcopal i hi foren construïdes nombroses esglésies Ciutat de construcció hipòdroma —el cardo mesura 900 m i el creuen dos decumani —, és voltada per una muralla de 0,8 km A l’extrem nord hom hi troba una porta monumental construïda per Trajà l’any 115 aC a l’extrem meridional,…
hoquei sobre patins

Hoquei sobre patins, esquema i dimensions del terrny de joc i la pilota
© Fototeca.cat
Modalitat d’hoquei practicada en pista.
Deriva de l’hoquei sobre gel Cada equip és format per cinc jugadors i el partit es divideix en dos temps de 20 minuts de joc efectiu El terreny de joc té unes dimensions de 30-40 m de llarg per 15-20 d’ample La bola és de goma premsada, amb una circumferència de 23 cm i un pes que no pot excedir els 160 g Hom pot jugar per darrere de la porteria Practicat originàriament, al segle XIX, a Anglaterra, el 1915 arribà a Espanya i arrelà especialment a Catalunya El 1924 fou creada la Federació Internacional a Montreux i dos anys després els primers campionats d’Europa La supremacia…
filtre biogeogràfic
Ecologia
Via que permet travessar una barrera geogràfica que limita l’àrea de distribució d’una espècie.
Els filtres són regions que contenen només una part dels hàbitats que hi ha a cada banda, per la qual cosa només permet el pas d’unes espècies determinades En aquests casos, la composició d’espècies als dos costats de la via és diferent En un grau més o menys alt, totes les barreres geogràfiques tenen una permeabilitat parcial, i l’efectivitat varia en funció del temps i de les espècies en estudi És per això que moltes barreres es poden considerar autèntics filtres biogeogràfics o ecològics Només els deserts que ocupen grans extensions i les carenes muntanyoses d’altitud notable…
Jean-Baptiste Sébastien Bréval
Música
Compositor i violoncel·lista francès.
Alumne de JB Cupis, el 1774 ja ensenyava violoncel, i dos anys més tard publicà la seva primera obra, Six quatuors concertants El 1776 entrà a la Société Académique des Enfants d’Apollon Debutà als Concerts Spirituels l’any 1778, i el 1781 passà a formar part de la seva orquestra Entre el 1791 i el 1800 tocà a la formació del Théâtre Feydeau, i un any després obtingué la plaça de primer violoncel a l’Orquestra de l’Òpera de París, on romangué fins a la jubilació el 1814 Les seves composicions instrumentals són el reflex del gust musical de l’època Entre el 1775 i el 1783 escriví…
Raimbaut de Vaqueiras
Música
Trobador provençal.
Fill d’un "paubre cavailler", ingressà de molt jove a la cort del marquès de Monferrato, al nord d’Itàlia, on romangué des del principi de la dècada del 1180 El 1189 era a la Provença, se suposa que al servei d’Hug II dels Baus El 1192 retornà a la cort de Bonifaci de Monferrato, a qui dos anys més tard salvà la vida durant una acció militar a Sicília en canvi, Raimbaut fou nomenat cavaller El 1202 Bonifaci es posà al capdavant de la quarta croada, que acabà atacant l’imperi Bizantí Se suposa que Raimbaut s’uní al seu senyor el 1203, i que morí al seu costat durant un atac per…
Miquel Narcís
Música
Orguener català.
"Mestre d’òrguens" i ciutadà de Barcelona, el 1495 apareix com a prevere beneficiat de la parròquia de Sant Cugat del Rec Aquest mateix any bastí el nou orgue de l’església de Sant Antoni tub major de cinc pams, dos teclats de 42 tecles i façana de castells El 1497 visurà el gran orgue de la seu de Girona començat per Pau Rossell i acabat per Armenter Brocà El 1503 construí un orgue amb dues façanes, tub major de sis pams, dos teclats i amb quatre maneres de registrar "flautes sanars, flautes mixturades, orga camus sense octaves i tot l’orga plagat" A més d’efectuar…
Josep Ulloa i Blancas
Cinematografia
Director.
Vida S’inicià com a actor teatral el 1954, i ja installat a Barcelona, el 1958 s’introduí al cinema com a meritori i secretari de rodatge Exercí d’ajudant de direcció en nombroses produccions com ara La alternativa 1962, José María Nunes, en què també feu de coguionista Llegar a más 1963, Jesús Fernández Santos Un rincón para querernos 1964 i El primer cuartel 1966, tots dos d’Ignasi F Iquino Tiempos de Chicago 1968, Julio Diamante La diligencia de los condenados 1970 i Una bala marcada 1971, tots dos de Joan Bosch Fou coguionista de Tatuatge Tatuaje Primera…
triangle

triangles
Matemàtiques
Figura formada en unir tres punts (anomenats vèrtexs) no alineats amb tres segments de línia recta.
Un triangle és anomenat acutangle si els seus angles interiors són aguts, obtusangle si té un angle interior obtús, escalè si cap costat és igual als altres dos, isòsceles si té dos costats iguals, equilàter si té tots tres costats iguals, i rectangle si un dels angles interiors és un angle recte 90° Si no és rectangle és anomenat obliquangle L’àrea d’un triangle és igual a la meitat del producte de la base qualsevol costat per l’altura recta perpendicular des del vèrtex oposat a la base fins a aquesta base La resolució d’un triangle , és a dir, la determinació dels…
Carles Geronés Sierra
Atletisme
Atleta especialista en llançament de pes format al Club Atlètic Palafrugell i al Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat.
Aconseguí els títols estatals de pes en categoria cadet, júnior i promesa La seva trajectòria es divideix en dos períodes fins el 1997, abans de l’accident de trànsit que estroncà la seva progressió, i a partir del 2002, quan tornà a les competicions En la primera etapa i amb els colors del FC Barcelona aconseguí quatre títols catalans consecutius en pista coberta 1993-96 i un a l’aire lliure 1994 Millorà gairebé una vintena de vegades el rècord català de la prova i disputà el Campionat d’Europa sub-23 i els Jocs Mediterranis 1997 El 2002 tornà a la competició de la mà de l’…
María Luisa Fernández Díaz
Natació
Nedadora.
Especialitzada en papallona, el 1986 s’afilià al Club Natació Catalunya, procedent del Gimnasio Madrid, després de proclamar-se campiona absoluta d’Espanya en els 100 m A partir d’aleshores, i sempre en estil papallona, fou quatre vegades campiona de Catalunya dues en 100 m 1989, 1992 i dues en 200 m 1987, 1989 En l’àmbit estatal assolí quinze títols a l’estiu, cinc en 100 m 1987-91 i dos en 200 m 1987, 1989, i a l’hivern, uns altres cinc en 100 m 1987-91 i tres en 200 m 1989, 1990, 1991 Fou recordista d’Espanya en disset ocasions en el període 1986-91 dotze en piscina de 50 m…