Resultats de la cerca
Es mostren 11111 resultats
Benet Tristany
Història
Guerriller carlí.
Oncle del també del guerriller carlí Rafael Tristany , descendia d’una família pagesa, la pairalia de la qual era can Tristany , a Ardèvol Fou conegut com a Mossèn Tristany , perquè era prevere —havia estudiat a Solsona— i fou canonge de la collegiata de Guissona, primerament, i més tard de la catedral de Girona 1826 Durant el Trienni Constitucional havia actuat al capdavant d’una partida reialista, amb la qual havia ocupat Solsona 17 de maig de 1822 L’any 1833 es declarà partidari de Carles Maria Isidre de Borbó i alçà una partida que el 1836 era de 1500 homes i una de les més actives de…
Castell de Castellserà
Art romànic
El poble de Castellserà es troba a 267 m d’altitud, al vessant de migdia de la serra d’Almenara El lloc fou conquerit a la darreria del segle XI, època en què es degué bastir el castell, integrat al comtat d’Urgell La primera referència del seu terme apareix en una escriptura datada el 1173 per la qual Guillem Seró, el seu germà Pere i llur mare Ermessenda donaren a l’obra de Santa Maria de la Seu una peça de terra que tenien a la plana d’Alúdia, la qual limitava per una part amb el terminus de Castelsseran Al començament del segle XIII era senyor de Castellserà Martí de Vall-llebrera, que es…
Castell de Montalbà (Vilagrassa)
Art romànic
L’antic lloc de Montalbà s’emplaça a l’extrem sud-oest del municipi, assentat damunt un petit pujol Una de les primeres referències del termine de Monte Albano data del 1080, any en què és esmentat com a afrontació territorial del castell de Valerna en la donació que feren d’aquesta fortalesa Arnau Company i la seva muller Guisla als esposos Ponç Duran i Ermengarda i a altres particulars El castell és mencionat el 1082, any en què els comtes de Barcelona Ramon Berenguer II i Mafalda donaren a Miró Riculf ipso castro de Monte alba amb tots els seus termes i les seves pertinences, el qual era…
Sant Jaume de Montfalcó (les Olugues)
Art romànic
Situació Edifici totalment arruïnat, del qual només resta part de l’absis I del mur sud ECSA-X Solé Les ruïnes de l’església de Sant Jaume són situades dalt d’un turó boscós, al sud-oest del poble de Montfalcó Murallat, en un paratge anomenat el Pla de Sant Jaume Mapa 34-14 361 Situació 31TCG611163 Per a arribar-hi des de Cervera s’ha de prendre la carretera N-141, que mena a Sant Ramon després de 4 km, poc abans d’arribar a les Oluges i davant de Cal Ferrer, s’agafa una pista en direcció sud uns 2 km, fins a arribar al Pla de Sant Jaume, des d’on es travessen uns camps d’ametllers en…
Sant Salvador de Tarroja de Segarra
Art romànic
L’església parroquial de Sant Salvador és al centre del poble de Tarroja de Segarra Aquest indret és documentat per primera vegada en l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu d’Urgell de l’any 1040 En aquells moments el castell i el terme de Tarroja es consideraven part de l’antic terme de Guissona La parròquia de Sant Salvador de Tarroja no és esmentada fins al segle XII La seva primera referència directa és de l’any 1176, en què Pere, capellà de Tarroja, es lliurà amb tots els seus béns a l’església de Sant Salvador de Tarroja i es comprometé a no abandonar-la si no tenia el permís…
Castell de Montfred (Talavera)
Art romànic
L’antiga parròquia de Santa Fe de Montfred i el terme de Montfred són a l’extrem sud-est del terme municipal de Talavera, un xic més amunt del poble de Santa Coloma de Queralt, a la Conca de Barberà El lloc és documentat des de l’any 1051 i el seu castell fou senyorejat per la família dels Cervelló així, consta que el 1093 Guerau Alemany II de Cervelló i la seva esposa Ponça vengueren a Ermengarda i a la seva descendència “ ipsum castrum de Monte frígido ”, amb tots els seus termes i les seves pertinences, el qual es trobava inclòs al comtat d’Osona, dins el terme del castell d’Aguiló A la…
Castell de Freixenet (Sant Guim de Freixenet)
Art romànic
El poble de Freixenet de Segarra és situat al sector occidental del municipi L’indret fou conquerit, com molts altres nuclis veïns, vers mitjan segle XI, època en què es procedí a la colonització del territori dels voltants de Cervera Les primeres mencions del castell de Freixenet daten dels anys 1064 i 1085, quan consta que el seu terme confrontava amb el del proper castell d’Amorós Molt probablement fou a la darreria del segle XI o a l’inici del XII quan del lloc de Freixenet sorgí una família del mateix nom, la qual devia tenir la castlania de la fortalesa de Freixenet com a feudatària…
Sant Vicenç d’Estagell
Art romànic
Situació Exterior d’aquesta església, on destaca el cos de l’absis preromànic carrat ECSA - A Roura Aquesta església és situada en un turó que domina el poble d’Estagell des de l’est, a la riba dreta de l’Aglí Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 46’ 30” N - Long 2° 41’ 59,4” E Estagell, al límit nord-oest del Rosselló, és a 23 km de Perpinyà per la D-117 Història Poques són les notícies històriques sobre aquesta església, esmentada per primera vegada vers l’any 1100 “ ecclesia Sancti Vicentii de Stagello ” Posteriorment, l’any 1401 hi ha notícia de la venda d’un camp d’oliveres dins el terme de l’…
Edward Albee
Edward Albee
© Fototeca.cat
Teatre
Dramaturg nord-americà.
Donat en adopció poc temps després de néixer, tingué una infantesa i una joventut conflictives El 1949 es traslladà al Greenwich Village, el barri bohemi de Nova York, amb la intenció d'esdevenir escriptor mentre es guanyava la vida amb oficis heterogenis Bé que també escriví novella i poesia, causà impacte amb la seva primera obra teatral, The Zoo Story 1959, que pot ser inscrita en el teatre de l'absurd Les seves obres següents, ja més realistes, mostraren els temes centrals de la seva producció una crítica ferotge de les convencions sobre les quals s'assenta la vida de la…
Flat
És anomenat flat un dolor sobtat, breu i punxant, que apareix a la part alta de l’abdomen, generalment en un costat, tant en l’esquerre com en el dret, mentre es realitza una activitat física intensa Els mecanismes que produeixen el flat no són completament coneguts Tradicionalment ha estat atribuït a una acumulació de gasos en l’interior de l’estómac o de l’intestí, però sembla que també podria ésser degut a altres circumstàncies rampa dels músculs abdominals o del diafragma, una elongació sobtada dels budells, o bé una distensió brusca dels lligaments que subjecten els budells…