És anomenat flat un dolor sobtat, breu i punxant, que apareix a la part alta de l’abdomen, generalment en un costat, tant en l’esquerre com en el dret, mentre es realitza una activitat física intensa.
Els mecanismes que produeixen el flat no són completament coneguts. Tradicionalment ha estat atribuït a una acumulació de gasos en l’interior de l’estómac o de l’intestí, però sembla que també podria ésser degut a altres circumstàncies: rampa dels músculs abdominals o del diafragma, una elongació sobtada dels budells, o bé una distensió brusca dels lligaments que subjecten els budells en l’interior de la cavitat abdominal.
El flat pot aparèixer pràcticament amb qualsevol tipus d’activitat física, per bé que ho fa amb més freqüència durant la realització d’un exercici físic aeròbic intens i prolongat, com és ara córrer acceleradament durant alguns minuts. Apareix, especialment, si l’exercici físic es practica amb l’estómac ple, quan no es duu a terme un escalfament adequat, o quan es fa un moviment al qual hom no està habituat.
Molta gent creu equivocadament que el flat pot comportar algun perill més gran que la pròpia molèstia que representa l’aparició del dolor. Això no obstant, no solament no té cap significació patològica ni comporta cap risc en particular, sinó que el dolor desapareix espontàniament al cap d’uns moments, sia per interrompre transitòriament l’activitat física que s’estava desenvolupant, o bé per disminuir-ne la intensitat. Així mateix, es pot alleujar si es flecteix vigorosament el tronc cap al costat en què s’experimenta el dolor.
Malgrat la seva poca significació patològica, el flat resulta molest i, a més, pot obligar a alterar el ritme de l’entrenament. Per això, és convenient prevenir-lo, evitant ingerir menjars pesants abans de les sessions d’entrenament, especialment els aliments que més donen lloc a la producció de gasos —com els llegums—, i fent un escalfament adequat al començament d’aquestes.