Resultats de la cerca
Es mostren 6864 resultats
Enric Arredondo i Gil de Bernabé
Teatre
Actor.
Estudià a l’Institut del Teatre 1957-60, debutà professionalment, el 1957, a la companyia JCastillo-Escalona Durant els anys seixanta treballà en les companyies d’Adolfo Marsillach, Alejandro Ulloa, Maria Matilde Almendros, Francisco Vals, Pau Garsaball, Mario Cabré, Josefina Güell, Enric Guitart i Joan Capri, i en les companyies titulars dels teatres Romea, Candilejas, Alexis i Windsor El 1968 s’installà a Madrid contractat per José Bódalo Durant l’estada a Madrid alternà el treball al teatre, on estrenà, entre d’altres, La Fundación , d’ABuero Vallejo direcció de José Osuna,…
Orhan Pamuk
Literatura
Escriptor turc.
Estudià periodisme, i entre el 1985 i el 1988 residí als Estats Units Les seves novelles, de trama complexa i elaborada, reflecteixen les contradiccions entre la tendència a l’occidentalització i el substrat islàmic de la societat turca actual És un dels autors turcs amb més projecció internacional Entre les seves novelles cal esmentar Cevdet Bey ve Oğulları ‘El senyor Cevdet i els seus fills’, 1982, premi Orhan Kemal 1983, Essiz Ev ‘La casa silenciosa’, 1983, Beyaz Kale ‘El castell blanc’, 1985, Kara Kitap ‘El llibre negre’, 1990, Yeni Hayat ‘Nova vida’, 1995, amb motiu de la qual fou…
Roger Mas i Solé

Roger Mas i Solé
© Xell Mas
Música
Cantant i músic.
Inicià els estudis de música a cinc anys, i posteriorment participà com a clarinetista i saxofonista en nombrosos gires amb diferents formacions Inquiet i inclassificable, compositor particular i personal, combina la cançó d’autor catalana i europea amb bagatge anglosaxó Ha esdevingut un dels cantautors de referència de Catalunya amb els enregistraments Les flors del somni 1997, Casafont 1999, Les flors en el camí de les serps i els llangardaixos blaus fluorescents cap a la casa de vidre de la Senyora dels Guants Vermells 2001, dp 2002, Mística domèstica 2005, premis Altaveu i Arc en la…
Vicenç Ferrer i Moncho

Vicenç Ferrer
© Fundació Vicenç Ferrer - Albert Uriach
Història
Filantrop.
Estudià dret i a 24 anys ingressà a la Companyia de Jesús El 1952 s’incorporà a missions a Bombai, on estudià teologia i el 1956 fou ordenat de sacerdot Des del 1964 inicià una important tasca humanitària a l’Índia, on lluità contra el sistema de castes i reclamà la dignitat humana dels anomenats “intocables” Aquest fet li provocà l’enfrontament amb el govern de l’estat de Mahārāṣhṭra, que en sollicità l’expulsió del país El 1968 fou proposat com a premi Nobel de la pau El 1969 deixà l’Índia, on fou posteriorment readmès gràcies a la intervenció d’Indira Gandhi i a les…
Procés de Barcelona
Nom que rep el conjunt d’acords adoptats i organismes creats des de la Conferència Euromediterrània celebrada el 1995 a Barcelona, fins el 2008.
Hi participaren els caps d’estat i de govern dels països riberencs de la Mediterrània que incloïen cinc estats de la UE, Algèria, Egipte, Israel, Jordània, el Líban, Malta, el Marroc, Síria, Tunísia, Turquia, Xipre i l’Autoritat Nacional Palestina, a més de la inclusió de la Lliga Àrab i la Unió del Magrib Àrab com a observadors amb l’objectiu de construir gradualment i mitjançant la cooperació un espai comú en matèria d’economia, intercanvis culturals i humans, seguretat i estabilitat política i collaboració institucional, plasmats en l’anomeada Declaració de Barcelona Fou creat un…
Antònia Font

Grup de pop Antònia Font
© Fila7 Música / A.J. Morales
Música
Grup de pop mallorquí.
Format per Pau Debon cantant, el seu germà Pere Manel bateria, el teclista Jaume Manresa, el baixista Joan Roca i el guitarrista i compositor Joan Miquel Oliver , s'inicaren el 1997 amb una primera maqueta de quatre temes El seu primer disc, Antònia Font , es publicà el 1999 El grup es convertí en un conjunt de referència per la seva música eclèctica amb influències que van des del reggae , la rumba i la pachanga fins a un ampli ventall de sonoritats mediterrànies i anglosaxones i uns textos d’inclinació surreal Publicà successivament A Rússia 2001 amb el qual es projectaren…
Museu Diocesà i Comarcal de Solsona
Museu
Museu creat el 1982 per un acord entre el bisbat i l’ajuntament de Solsona i la Generalitat de Catalunya.
Bàsicament es tracta d’una remodelació de l’antic Museu Diocesà de Solsona fundat el 1896 pel bisbe Ramon Riu, i ordenat i sistematitzat per Joan Serra i Vilaró des del 1909 i també, a partir del 1913, pel bisbe Francesc Vidal i Barraquer, que li donà un gran impuls i en facilità la installació definitiva a la seu actual, el palau episcopal, construït a partir del 1776 Hi destaca la collecció prehistòrica estacions hallstàttiques de Merlès i de Tiurana, mina de coure de Riner, materials de tres poblats ibèrics i de coves i de sepulcres de la comarca i, de l’art medieval, les pintures murals…
Carles I de Valois
Història
Comte de Valois (1285-1325), d’Alençon (1293), de Perche (1293) i de Chartres (1325), senyor de Florència (1301-02), comte d’Anjou i del Maine per matrimoni (1290) amb Margarida d’Anjou (morta el 1299).
Fill segon de Felip III de França i d’Elisabet d’Aragó El seu besoncle Carles I de Nàpols assolí amb intrigues que el papa Martí IV li fes donació, a Roma, dels estats de Pere II de Catalunya-Aragó i l’en coronés rei 1284 d’altra banda, incità el seu pare Felip III contra Pere II Al costat del seu pare entrà a Catalunya amb la fracassada expedició del 1285, l’anomenada croada contra Catalunya A França i a Llers fou de nou coronat sobirà de la corona catalanoaragonesa irònicament, Desclot i Muntaner l’anomenaren “rei del xapeu” Renuncià definitivament a les seves pretensions pel tractat d’…
Carles II de Navarra
Història
Rei de Navarra (1349-87).
Fill i successor de Joana II de Navarra i de Felip III, comte d’Évreux Es casà 1353 amb Joana, filla de Joan II de França, a qui reivindicà els comtats de Xampanya, Brie i Angulema, cedit aquest últim al favorit Carles de la Cerda, el qual ell féu assassinar 1354 Joan II, temorós dels seus contactes amb els anglesos, li cedí dominis a Normandia tractat de Nantes, 1354, però el detingué a Rouen 1356 Escapat de la presó, vencé la revolta dita de la Jacquerie , d’acord amb el delfí, alhora que actuava contra aquest amb la seva intervenció en la de París d’Étienne Marcel 1358 Aliat amb Anglaterra…
Francesc de Remolins i Pardines
Cristianisme
Eclesiàstic.
Doctor en ambdós drets per la Universitat de Pisa, serví la cort romana com a jurista i protonotari El 1498 fou un dels jutges que condemnà Savonarola a Florència Alexandre VI el nomenà governador de Roma i vicetresorer, arquebisbe de Sorrento 1501 i cardenal prevere de Sant Joan i Sant Pau el 1503 Al final d’aquest any, davant l’actitud de Juli II contra els cardenals borgians, es refugià a Nàpols, on suplí temporalment Ramon de Cardona en la lloctinència d’aquell regne Havent retornat a Roma, collaborà íntimament amb l’ambaixador de Ferran II, Jeroni de Vic, en la política d’…