Resultats de la cerca
Es mostren 4728 resultats
Athol Fugard
Teatre
Dramaturg sud-africà en llengua anglesa.
La seva obra versa sobre la problemàtica racial, que descriu amb un estil senzill i directe Assolí fama mundial amb les representacions que la companyia The Serpent Players, fundada per ell mateix, feu de les seves obres, entre les quals The Blood Knot 1961, Hello and Goodbye 1966, Boesman and Lena 1969, Sizwe Banzi is Dead 1972, The Island 1972, The Road to Mecca 1984 i A Place with the Pigs 1988 Posteriorment publicà My Children My Africa 1990, Playland 1993, en què donà entrada a una dimensió mítica de la situació política i racial del seu país, Valley Song 1996, Sorrows and Rejoicings…
Erland Josephson
Cinematografia
Actor cinematogràfic i teatral suec.
La seva trajectòria es troba bàsicament lligada a l’obra d' Ingmar Bergman Det regnar pa var kärlek ‘Plou sobre el nostre amor’, 1946, Nara Livet ‘El dintell de la vida’, 1957, Vargtimmen ‘L’hora del llop’, 1967, Em passion ‘Passió’, 1970, Viskningar och rop ‘Crits i murmuris’, 1972, Scenner ur ett aktenskap ‘Escenes d’un matrimoni’, 1973, Ansikte mot ansikte ‘Cara a cara’, 1975, Fanny och Alexander ‘Fanny i Alexandre’, 1982, Efter repetitionen ‘Després de l’assaig’, 1984, Larmar och gör sig till ‘En la presèncis d’un pallasso’, 1997, o Saraband 2003 Amb altres films són Eva 1948 de G…
Gene Hackman
Cinematografia
Actor cinematogràfic nord-americà.
Format en el teatre, interpretà els seus primers papers cinematogràfics durant els anys 60 L’èxit li arribà amb The French Connection 1971 —Oscar i Globus d’Or al millor actor—, Scarecrow 1972 i The Conversation 1974 Després protagonitzà, entre d’altres, Night Moves 1975, Bite the Bullet 1975, Under Fire 1983, Hoosiers 1986, Mississippi Burning 1988, Another Woman 1988, Postcards from the Edge 1990, Class Action 1991, Unforgiven 1992 —Oscar i Globus d’Or al millor actor secundari—, The Firm 1993, Wyatt Earp 1994, Caimson Tide 1995, The Bird Cage 1996, Extreme Measures 1997, Absolute Power…
Michèle Morgan
Cinematografia
Actriu cinematogràfica francesa.
Debutà com a secundària el 1936 i el seu primer paper protagonista fou a Griboulle 1937, de Marc Allegret Després de Remorques 1941, de Jean Gremillon, el 1942 anà a Hollywood, on actuà, sense gaire èxit, a Joan of Paris 1942, de Robert Stevenson Passage to Marseille 1944, de Michael Curtiz, i The Chase 1946, d’Arthur Ripley Aquest any tornà a França, on assolí el seu èxit més remarcable a La symphonie pastorale 1946, de Jean Delannoy, que li valgué ser premiada a Canes Posteriorment rodà, entre d’altres, The Fallen Idol 1948, de Carol Reed Les orgueilleux 1953, d’Yves Allegret Marguerite…
Yukio Mishima
Literatura
Pseudònim del novel·lista i dramaturg japonès Hiraoka Kimitake.
Estudià a la Universitat de Tòquio i durant la Segona Guerra Mundial, i sota la influència de l’escola romàntica japonesa, publicà un recull de narracions breus, Hanazakari no mori ‘El bosc en flor’, 1944 Després de la guerra es consolidà com a escriptor de gran èxit amb Kamen no kokuhaku ‘Confessió d’una màscara’, 1949, a la qual seguiren Ai no kawaki ‘Enuig de l’amor’, 1950 i Kinshoku ‘El color prohibit’, 1951-53 Construí un món detallat amb una metodologia molt rigorosa, però anà evolucionant de l’esteticisme vers la recerca de l’equilibri clàssic, que culminà amb Kinka kuji ‘Pavelló…
Vicent Caselles i Costa
Matemàtiques
Matemàtic.
Llicenciat per la Universitat de València, amplià estudis a les universitats de Tübingen i Besançon Professor, successivament, a la Universitat de les Illes Balears 1994 i a la Universitat Pompeu Fabra 1999, d’on esdevingué catedràtic el 2002, és autor d’uns 200 treballs publicats que el convertiren en el matemàtic de l’Estat espanyol més citat internacionalment Inicialment, es dedicà a l’anàlisi funcional i, posteriorment, al processament digital d’imatges i el seu tractament per ordinador, matèries en les quals esdevingué un referent internacional De les seves publicacions hom pot esmentar…
Pompeu Casanovas i Romeu
Filosofia
Filòsof i sociòleg.
Llicenciat en dret i en filosofia i doctor en filosofia per la Universitat Autònoma de Barcelona 1987 amb una tesi sobre Foucault, ha estat profesor titular de la Universitat de Barcelona i després de la Universitat Autònoma de Barcelona, on imparteix filosofia i sociologia del dret Es formà com a sociòleg a Califòrnia i al Stanford, on amplià estudis, així com a Roma i Bolonya Director de recerca sobre qüestions de sociologia legal, pragmàtica i llei i intelligència artifical, fundà l’Institut de Dret i Tecnologia el 2005 del qual ha estat director fins el 2011 Fou…
Sandra Bullock
Cinematografia
Actriu cinematogràfica nord-americana.
Filla d’un director d’òpera i d’una cantant, estudià interpretació a l’East Carolina University Posteriorment es traslladà a Nova York, i fins als primers anys noranta treballà sobretot en sèries de televisió El 1993 obtingué una certa projecció amb Demolition Man 1993, de M Brambilla, The Thing Called Love 1993, de P Bogdanovich, i The Vanishing 1993, de G Sluizer, que consolidà amb While You Were Sleeping 1995, de J Turteltaub, Two If by Sea 1996, de B Bennett, A Time to Kill 1996, de J Schumacher, In Love and War 1996, de R Attenborough, Hope Floats 1998, de F…
Ian Hodder
Arqueologia
Arqueòleg i prehistoriador anglès.
Doctor per la Universitat de Cambridge, on es formà com a alumne de David Clarke, en un ambient dominat, des del punt de vista teòric, per l’arqueologia processual Els seus primers treballs Spatial Analisis in Archaeology , 1976, amb COrton Simulation Studies in Archaeology , 1978 tenen un caràcter netament processual Arran dels seus treballs etnoarqueològics a l’Àfrica, des del principi dels anys vuitanta s’aproximà a l’estructuralisme i a l’antropologia simbòlica És una de les figures més destacades de l’anomenada arqueologia postprocessual, o interpretativa, dins la qual ha propugnat l’…
Astrud Gilberto
Música
Nom amb el qual és coneguda la cantant i compositora brasilera Astrud Weinert.
Casada amb el músic João Gilberto de qui es divorcià el 1964 esdevingué, sobretot a partir de la seva interpretació de la cançó d’Antônio Carlos Jobim Garota de Ipanema , una de les figures de la bossa nova i el jazz brasiler més influents i personals de la seva generació Debutà el 1963 amb el disc The Boss of the Bossa Nova Seguiren Getz/Gilberto 1964, amb el saxofonista Stan Getz, que incloïa la cançó esmentada, Look to the Rainbow 1965, A Certain Smile, a Certain Sadness 1966 i Beach Samba 1967 L’àlbum Live Today 1976 li reportà el reconeixement del públic al Tokyo Music Festival A partir…
