Resultats de la cerca

A deu anys entrà en una escola preparatòria per a ingressar a l’Escola d’Infanteria alhora, estudià piano amb A Herke El 1857 entrà en relació amb Dargomižskij i, gràcies a ell, amb Balakirev, CA K'ui i Stassov, que l’induïren a abandonar l’exèrcit Després d’uns estudis poc aprofundits, es dedicà a compondre, activitat que alternà des del 1861 amb la de funcionari Escriví una primera òpera, Salammbô 1863, i després obres instrumentals i el poema simfònic Una nit a la muntanya pelada 1867 Escriví seixanta-dues cançons, com La nit 1864, amb text d’A Puškin, orquestrada el 1868, L’innocent 1865…

Vida i obra Es doctorà en medicina a la Universitat de Barcelona 1873, en la qual feu també estudis de física, química i ciències naturals Fou un dels fundadors de La Jove Catalunya 1868 i, pel seu interès competent en la codificació de la llengua, de l’Eixam ortogràfic 1870 Feu collaboracions literàries poemes, articles crítics i traduccions i alguna vegada tècniques sobre botànica i meteorologia especialment a Lo Gai Saber , La Renaixença , La Illustració Catalana i Revista Literària , entre altres publicacions Destacat poliglot, es relacionà amb els felibres i fou secretari…

De pare mallorquí, pescador, i mare empordanesa, l’ambient familiar de la seva infantesa, com també l’entorn geogràfic, influïren molt en la seva obra El 1958 ingressà amb la seva germana bessona al monestir de Sant Pere de les Puelles de Sarrià Barcelona, d’on sortí el 1961 Després d’una estada a París, entrà en contacte amb el món de la cultura En tornar, treballà com a mestra d’un parvulari a Barcelona i el 1974 començà els estudis de filologia catalana Després de llicenciar-se, exercí la docència de llengua i literatura catalanes en un institut de secundària de Barcelona En…

D’aparició irregular, sortí del 23 d’agost al 20 de setembre de 1812 i del 7 al 30 d’abril de 1813, que fou prohibit Durant aquesta interrupció, l’únic redactor feu aparèixer la Lluna Patriòtica Mallorquina  28 de març i 1 d’abril de 1813 i més tard, del 6 de juny al 22 de juliol, el Nou Diari de Buja Es tracta, doncs, d’una sola collecció, impresa per Sebastià Garcia i en tres casos per Antoni Brusi i Felip Guasp, d’un total de 34 números i 153 pàgines Escrit en llengua colloquial i dialectal, defensà l’absolutisme i atacà el focus liberal, concretat en l’ Aurora Patriótica…

En foren els principals impulsors Joan Teixidor , Ignasi Agustí i, especialment, Josep Vergés , el qual en fou gerent fins el 1989 Des del 1944 publica el premi Nadal de novella en castellà El 1946 inicià publicacions en català amb la collecció “El Dofí” assaig, novella, memòries, història Posteriorment publicà les colleccions “L’Àncora”, “El Trident” i “Llibres a mà” i, conjuntament amb la Universitat Pompeu Fabra “Sunion”, dedicada a clàssics de la literatura universal També publicà monografies illustrades sobre temes catalans, les colleccions de llibres d’art i l’obra completa de Josep Pla…

Les seves dimensions varien des de les d’un borinot 6 cm a les d’una oreneta 22 cm El cap és petit, proveït d’un bec de forma i dimensions variables, però sempre prim i molt sovint llarg Tenen una llengua molt llarga, bífida i protràctil, que es prolonga cap endarrere i s’enrotlla al voltant del crani Les potes, molt curtes i fràgils, amb les quals no poden peonar, són el suport d’unes ungles llargues i corbades, que els serveixen per a arrapar-se als objectes El plomatge és format per plomes petites, semblants a escates iridescents que reflecteixen la llum i mostren tota una…

Estudià magisteri i començà a treballar de mestra el 1968 al Collegi Lluís Vives d’Ontinyent, on el 1974 aconseguí plaça definitiva i treballà fins el 2007, que es jubilà Durant els anys d’exercici destacà per la seva activa implicació en els moviments de renovació pedagògica del País Valencià, promovent l’escola pública i en valencià Participà també en la reforma experimental de l’educació infantil i en la seva aplicació Participà des del començament en les jornades de mestres d’ensenyament en valencià a Alcoi 1985-86 Cofundadora de la Coordinadora de la Vall d’Albaida per la Defensa i Ús…

A deu anys anà a viure a l’Alguer amb la seva família, on s’integrà lingüísticament al català A partir del 1985 assistí als cursos de l’Escola d’Alguerès Pasqual Scanu, on aprengué el català escrit i normatiu, i el 1990 començà a escriure poesia Ha publicat els reculls Poesies 1995, En l’arc dels dies 2000, Nou Cant 2007, Les mies mans 2014 i Ànimes precioses 2019 Per la seva obra poètica ha merescut, entre altres distincions, la Medalla d’Or Valente Faustini de poesia dialectal 1999, el premi Rafael Sari de l’Obra Cultural de l’Alguer 1998, 2000, 2007 i 2017, el premi del concurs nacional…

Doctor en filologia catalana per la Universitat de Barcelona, ha exercit la docència en l’ensenyament secundari i des del 1994 és professor de llengua i literatura catalanes a la Facultat d’Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra Destaca per la seva obra com a dramaturg, que inicià amb El sol dels crisantems 1982, premi Joan Santamaria 1980 i continuà amb El vi més ardent 1984, premi Ciutat de Granollers 1982, El somriure del marbre 1988, Fedra o La inclemència del temps 1993, Com un mirall entelat  1996, Memòria de Natzarè 1997 i, en collaboració amb Joan Cavallé, Diàlegs 2…

Resident a Lleó des d’infant, es guanyà la vida com a empleat de banca fins el 1969, que començà a treballar al servei de cultura de la Diputació de Lleó, de la qual fou depurat pel seu antifranquisme i posteriorment readmès De formació autodidàctica, és autor d’una poesia que destaca pel seu rigor i qualitat Solitari de temperament, l’obra de Gamoneda es caracteritza pel simbolisme i el diàleg del poeta amb ell mateix Es donà a conèixer amb Sublevación inmóvil 1966, llibre al qual seguiren Descripción de la mentira 1977, León en la mirada 1979 i Blues castellano 1982 Obtingué el…