Resultats de la cerca

A quatre anys començà estudis de piano, que prosseguí durant deu anys En l’adolescència tocà aquest instrument en grups de blues i rock and roll Aviat s’interessà pel jazz i a divuit anys s’inicià en la bateria, que aviat esdevingué el seu instrument principal Es traslladà a Nova York el 1966 per treballar als grups de Jackie McLean, Charles Lloyd, i alguna vegada com a substitut de John William Coltrane El 1969 entrà al grup de Miles Davis i participà en la gravació de Bitches Brew , un dels discos més trencadors del trompetista Aquesta collaboració, que es…

Fill de Joaquim Palmada i Butinyà, de qui rebé gran part de la formació musical, l’any 1906 ingressà en la cobla Els Juncans com a flabiolaire, i entre el 1909 i el 1917 compongué les primeres sardanes Posteriorment decantà els seus estudis cap al dret administratiu i les ciències exactes, i fou interventor de l’administració local, a les Borges Blanques i a Banyoles Es destacà per la seva tasca en l’àmbit folklòric local, restablint tradicions com el Ball del tortell i el Ball d’Esponellà , així com en l’arranjament de ballets per a cobla Fou també organitzador dels certàmens…

Vida Estudià piano, composició i música de cambra al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona Home de jazz , debutà al Jamboree Jazz Cava el 1960 i tocà amb músics com Tete Montoliu i Pedro Iturralde L’any 1977 inicià la seva irregular trajectòria com a compositor amb la banda sonora de Cambio de sexo Vicente Aranda També compongué la música de Cara de acelga 1986, José Sacristán Bearn o la sala de les nines 1983 i Las bicicletas son para el verano 1984, ambdós de Jaime Chávarri També escriví música per a la televisió, de la qual destaca l’episodi "El caso del procurador…

Vida Fill i germà d’actors –Rafael Calvo i Eduardo Calvo, respectivament– s’inicià en el doblatge als estudis parisencs de Joinville 1932 Després de la guerra civil treballà en els Estudios Cinematográficos Orphea Films, però, sobretot, en els Estudios Metro-Goldwyn-Mayer, on aviat destacà doblant a Stewart Granger o Clark Gable Debutà com a actor en Arribada forzosa 1943, Carlos Arévalo El 1950 fou contractat per Voz de España, on treballà com a fou director de doblatge, i posà veu a actors com Gregory Peck També actuà en coproduccions com ara Rei de reis King of Kings , 1961,…

Fou fundat l’any 1994 com a secció d’escacs dels Lluïsos d’Horta Un dels seus impulsors fou Pep Melendres Barcelona, 1948 – 19 de juny de 2023, que presidí l’entitat fins a la seva mort Ha tingut diferents seus, però el 2011 s’installà al Casal d’Entitats del Mas Guinardó Des de la seva fundació organitza anualment el Torneig Escolar per equips i un torneig de simultànies durant la festa major d’Horta El 2004 organitzà el Campionat de Catalunya femení a la Pobla de Lillet i, el 2005, les primeres Jornades Dona i Escacs als locals del Consell Català de l’Esport Inicià una collaboració amb l’…

Membre de les Joventuts Llibertàries de Catalunya i redactor de Ruta , destacà durant la Guerra Civil de 1936-39 per les seves posicions d’anarquisme intransigent Exiliat després per Amèrica i Europa, collaborà en gairebé totes les publicacions llibertàries —emprant entre d’altres els pseudònims de Jazmín i Fraternal Lux —, es mantingué fins el 1961 prop de la CNT “apolítica” i fou director de CNT i membre del secretariat intercontinental del MLE Posteriorment trencà amb la tendència encapçalada per Frederica Montseny i Germinal Esgleas Autor d’alguns fullets abans del 1939…

De família jueva, estudià disseny gràfic L’any 1947 emigrà als Estats Units, on treballà com a fotògraf i editor gràfic de diverses publicacions Fortune , Life , Vogue , etc Viatjà a Europa i a l’Amèrica del Sud, on feu reportatges Destacà també per la sèrie dedicada a Nova York, notable per l’atmosfera ombrívola i que subratllava la solitud dels seus habitants El 1955, gràcies a una beca, inicià un projecte consistent a fotografiar persones anònimes d’arreu dels Estats Units en la seva vida quotidiana De les prop de 27000 fotografies que feu, en seleccionà 83, que…

En el segon any de mandat presidencial de Ricardo Martinelli, l’ambient polític es va enrarir per una iniciativa de reforma constitucional, promoguda per dos diputats del seu partit Canvi Democràtic, que en el fons amagava un intent de canviar les normes perquè l’actual president es pogués presentar de nou a les properes eleccions La proposta va provocar tensions en la coalició governamental, ja que els membres del Partit Panamenyista estaven convençuts que el seu líder, Juan Carlos Varela, seria el futur candidat en nom de tot el bloc parlamentari La situació es va complicar quan el…

Estudià cant a Rovigo Guanyà un concurs de cant Florència, 1933 i debutà en aquesta ciutat el 1935 amb l’estrena d’ Orsèolo , d’I Pizzetti, però no es destacà fins que debutà al Teatro alla Scala de Milà amb Rigoletto , 1936 Després del 1945 tingué fama mundial, i a partir del 1946 la seva presència fou habitual en el teatre de la capital llombarda, on abordà un extens repertori, de WA Mozart a A Rubinstein, passant per G Rossini, G Donizetti o G Verdi El 1947 es presentà al Festival d’Edimburg, i sis anys més tard ho feu al Covent Garden de Londres A Barcelona debutà amb Carmen…

Començà al Buenos Aires de Barcelona i passà pel Santsenc, el Sant Pol i el Vilafranca, on jugà quatre temporades 1946-50 Posteriorment ingressà al Futbol Club Barcelona, on destacà com a defensa i migcampista, i hi jugà quinze temporades 1950-65, durant les quals marcà 30 gols Els seus 528 partits oficials el convertiren en el jugador amb més partits jugats fins aquell moment Fou membre de l’equip conegut com el de les Cinc Copes, i des d’aleshores i fins a la seva retirada exercí de capità Guanyà quatre Lligues 1952, 1953, 1959, 1960, sis Copes 1951, 1952, 1953, 1957, 1959,…