Resultats de la cerca

L’any va començar amb l’anunci que, després de dos mesos, s’havien pogut frenar els casos de contagi del dengue –infecció que havia afectat més de 100 persones–, encara que s’havia escampat a altres estats del Pacífic Tot i que no es va tractar d’un fenomen nou, ja que sempre segueix el període de pluges, sí que va preocupar la virulència de la malaltia L’agenda internacional del país va continuar marcada per la lluita contra el canvi climàtic i els efectes dramàtics que tindrà l’increment del nivell del mar sobre les illes del Pacífic, que veurien amenaçada la seva supervivència El primer…

En ple franquisme, Josep Benet i Joan i Maurici Serrahima posaren les bases ideològiques d’aquest grup de cantants, que dinamitzaren les reivindicacions democràtiques, culturals i lingüístiques catalanes a través d’un moviment anomenat Nova Cançó, que s’emmirallava musicalment i líricament en la cançó francesa Fou, però, Lluís Serrahima , des d’un article en la revista Germinabit  1959, qui donà el tret de sortida a la formació Els primers a integrar-se als Setze Jutges, l’any 1961, foren Miquel Porter i Moix , Remei Margarit i Josep Maria Espinàs Després s’hi afegiren Delfí Abella ,…

Deixeble del seu pare, Manuel Saderra, s’inicià com a intèrpret de fiscorn a la cobla local La Nova i complementà els estudis a Olot, on rebé lliçons de violí d’Antoni Moner La seva família es traslladà a Tortellà l’any 1903 i allà s’integrà en la cobla La Vella i compongué les primeres sardanes El 1911 es creà La Principal de Tortellà i n’esdevingué el director Cinc anys més tard s’establí a Banyoles, on formà part de la cobla Els Juncans també dirigí, del 1919 al 1925, l’Orfeó Popular Banyolí, i a partir de l’any 1927 fou membre fundador i director de La Principal de Banyoles Com a…

Format al seu entorn local, fou deixeble de tenora de Josep Coll i s’inicià professionalment en les cobles Els Guíxols, Antiga Principal de la Bisbal, La Principal de Palafrugell i L’As d’Anglès L’any 1940 fou cofundador de La Caravana i entre el 1950 i el 1970 s’integrà en La Principal de la Bisbal com a tenora solista, i es convertí en un dels principals virtuosos de la història d’aquest instrument —hom el conegué per “príncep de la tenora”, com l’havia anomenat Pau Casals— En 1970-84 fou viola en l’Orquestra Simfònica Ciutat de Barcelona És autor d’una obra de qualitat dins…

Fill de Pau Vila i Dinarès Advocat per la Universitat de Barcelona 1934 i mestre per les escoles normals de la Mancomunitat i la Generalitat 1936 Treballà al Consell de Cultura, fou jutge del Tribunal Tutelar de Menors i el 1938 fou auditor de guerra als fronts d’Aragó i de l’Ebre Membre fundador d’Esquerra Republicana de Catalunya 1931 i soci fundador de la Societat Catalana de Geografia 1935 El 1939 s’escapà del camp de concentració de Sant Cebrià Rosselló i, exiliat primer a Colòmbia, s’establí a Veneçuela, on en 1944-70 fou catedràtic de geografia de la Universitat Central i…

Collaborador de Le Constitutionnel , fundà Le National 1830, des d’on defensà la monarquia parlamentària i contribuí a la caiguda dels Borbó i l’accés al poder de Lluís Felip d’Orleans Elegit diputat 1830, dirigí el partit moderat Com a ministre de l’interior 1832, 1834-36 reprimí tant la conspiració legitimista de la duquessa de Berry 1832 com les revoltes republicanes de París i Lió 1834 Fou president del consell de ministres el 1836 i el 1840, però en ambdues ocasions dimití per diferències de criteri amb Lluís Felip Cridat altre cop a dirigir el govern l’any 1848, ja no pogué salvar la…

Mapa de la Garrotxa amb la senyalització de totes les fortificacions de les quals tenim notícies anteriors a l’any 1300 informació J Bolòs Argelaguer Castell de Montpalau Bassegoda Castell de Bassegoda Torre de Corsavell o de Cursavell Beget Castell de Rocabruna Castell de Bestracà Besalú Castell de Besalú Vila de Besalú Pont de Besalú Beuda Castellot de Beuda Casa forta de la Masó de Palera Castell de Segueró Castellfollit de la Roca Castell de Castellfollit Maià de Montcal Castell de Dosquers Montagut de Fluvià Castell de Toralles Olot Castell del Coll Les Planes d’Hostoles Castell d’…

Aquests fragments foren trobats a la necròpoli paleocristiana de Tarragona a partir del 1927, i actualment es conserven a la reserva del Museu i Necròpolis Paleocristians de Tarragona, amb els núms d’inv P 425 A, P 430 B, P 427 C i 444 D Són de pedra calcària i fan 0,305 × 0,6 m A 0,86 × 0,095 m B 0,06 × 0,09 m C i 0,15 × 0,145 m D Cronològicament poden situar-se en el segon terç del segle V Aquests fragments de sarcòfag són de la mateixa tipologia que el sarcòfag dels apòstols El primer fragment mostra una figura d’apòstol sant Pere, amb el cap desgastat, de proporcions estilitzades, i amb…

Jurista reconegut se'n conserven els Stromata , comentari al Decretum Gratiani , que pot ésser considerat el primer manual didàctic Essent cardenal defensà enèrgicament l’autoritat del papa damunt l’emperador Per aquest motiu, a la seva elecció pontifícia Frederic Barba-roja li oposà successivament tres antipapes, el més important dels quals fou Víctor IV Barba-roja intentà d’atreure Ramon Berenguer IV de Barcelona a l’obediència del seu antipapa Després d’una sèrie d’incidents, Alexandre III s’exilià a França recorregué tota la Llombardia Després de divuit anys de lluita vencé, juntament amb…

Fill de Clínies i nebot de Pèricles Deixeble de Sòcrates Durant les guerres del Peloponès i després de la pau de Nícies ~421 fou el cap del partit radical que volia la continuació de la guerra Els atenencs rebutjaren Alcibíades com a general el 418, però foren vençuts pels espartans a Mantinea Amb una nova maniobra, tornà a ésser elegit general i dirigí una expedició contra l’illa de Mēlos, que fou arrasada L’obsessió de la victòria sobre Esparta el portà a una expedició contra Sicília, on Leontins, aliada d’Atenes, era amenaçada per Siracusa El 415 partí contra Siracusa una…