Resultats de la cerca
Es mostren 13670 resultats
mas de Sant Miquel
Església
Masia, església i antic terme del municipi d’Alàs i Cerc (Alt Urgell), al N d’Artedó, prop del torrent de Calabret, a 930 m alt..
La capella, d’origen romànic i refeta posteriorment, està adossada al mas Havia format part de l’antic terme de Cerc
Som
Antic llogaret
Antic lloc del municipi de Benifallet (Baix Ebre), al S del terme, a l’esquerra de l’Ebre, al límit amb el municipi de Tivenys.
El puig de Som 251 m s’alça a la riba mateix del riu, i l’antic camí de Tortosa a Benifallet ha de guanyar altura en aquest indret pel coll de Som
castell de Montclús
Castell
Antic castell del municipi de Mediano (Sobrarb), aturonat a l’esquerra del Cinca, a la confluència amb el barranc de la Usia, dins el territori de la Fova de Terrantona, que formà part de l’antic comtat de Ribagorça i del Principat de Catalunya fins al començament del s XIX.
Era centre de la senyoria de Montclús La capella del castell esdevingué santuari de la Mare de Déu de Montclús Aigua avall, a l’entrada del congost d’Entremont, hi ha l’antic pont de Montclús , d’un arc a gran altitud damunt el Cinca, on fou assassinat el 1045 el comte Gonçal I de Ribagorça
Escariu
Masia
Masia i antic lloc del municipi de Guardiola de Berguedà, situat en una vall afluent per l’esquerra del Bastareny, al vessant meridional del coll de Pendís.
L’església era dedicada a santa Eulàlia Formava part de l’antic terme de Gréixer
Fonts
Municipi
Municipi de la part de l’antic comtat de Ribagorça actualment aragonesa, estès des de la serra de la Corrodella fins al Cinca.
La vila 471 m alt és centrada per l’església parroquial d’origen medieval, amb una façana renaixentista i l’antic palau dels bisbes de Lleida, actual casa de la vila, del s XVI hi ha diverses cases pairals dels s XV al XVIII El terme inclou el poble de Cofita , vora el Cinca, i és regat pel canal d’Aragó i Catalunya
Vallverd

Santa Maria de Vallverd
© Fototeca.cat
Monestir
Monestir cistercenc femení ( Santa Maria de Vallverd
), situat a Os de Balaguer (Noguera), dins l’antic terme de Tragó de Noguera.
Sembla que s’originà per l’adopció de la regla cistercenca d’un grup de donades reunides prop de l’antic priorat de Tragó Constituït el 1172, en provingueren les monges que fundaren el monestir de Casbas, al Somontano d’Osca Fins el 1189 hom hi constata una doble comunitat masculina i femenina El 1452 se li afegiren les monges del monestir de les Franqueses, de Balaguer Fou suprimit el 1474, i els seus béns foren incorporats al monestir de Poblet Resten només algunes ruïnes de l’església i el claustre
les Roquetes

Sant Vicenç de les Roquetes
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Priorat
Antic priorat canonical (Sant Vicenç de les Roquetes) del municipi de Sant Julià de Ramis (Gironès), situat prop del congost del Ter.
Fou fundat el 1187 per l’ardiaca de Girona Ramon, amb llicència del bisbe Ramon Guisall Fou una casa de vida molt migrada amb tres canonges, el prior i un beneficiat a l’altar de Santa Maria al llarg del segle XIII Al segle XIV sols hi consta el prior i un canonge i desapareix totalment al XV L’antic priorat fou convertit en masia només en resta la capella de Sant Vicenç de les Roquetes
el Mas de Guillem
Caseria
Caseria del municipi de Gavet de la Conca (Pallars Jussà), situada a la capçalera del riu de Conques, al peu del Montsec, sota l’antic monestir de Bonrepòs.
Formava part de l’antic terme de Sant Salvador de Toló
Württemberg
Geografia històrica
Antic estat de l’Alemanya meridional, regit pels comtes de la casa de Württemberg, que obtingueren la dignitat reial el 1805.
La monarquia fou enderrocada el 1918, i el país es convertí en una república parlamentària d’una sola cambra 1919 la direcció del govern fou assumida per un president Després de la presa del poder pels nazis, Württemberg fou incorporat al Reich Després de la Segona Guerra Mundial, fou dividit en dos länder o estats Württemberg-Hohenzollern , que corresponia a la zona meridional i que fou ocupat pels francesos, i Württemberg-Baden , al N, ocupat pels EUA El 1951, després d’un referèndum, ambdues zones formaren, amb l’antic estat de Baden, el land de Baden-Württemberg, de la…
Senillers

La petita central elèctrica de Senillers (Lles)
© Fototeca.cat
Balneari
Antic balneari del municipi de Lles de Cerdanya (Baixa Cerdanya), situat a 1 060 m alt., al S del terme, a l’esquerra del riu d’Arànser, prop de Travesseres, davant la serra de Cadí.
Les seves aigües, bicarbonatades, sòdiques i silicatades, sorgeixen de quatre fonts les fonts del Païdor —32°C—, de la Muntanya, dels Brians i del Riu, a més d’una font ferruginosa, allunyada de l’establiment L’edifici és una gran construcció del s XIX, amb una gran part que arriba fins al riu a la dreta d’aquest, dins l’antic terme de Músser, hi ha l’antic balneari de Caldes de Músser
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina