Resultats de la cerca

Finançada per la Fundació Concepció Rabell i Cibils , de la qual era marmessor Rafael Patxot i Jubert , fou articulada i dirigida per l’ Orfeó Català , amb la cooperació d’un consell on eren representats el Centre Excursionista de Catalunya, l’Institut d’Estudis Catalans i l’Arxiu d’Etnografia i Folklore de Catalunya creat l’any 1915 per Tomàs Carreras i Artau, entre d’altres Des de la seva creació, reuní un gran nombre de collaboradors experts en música, literatura i folklore —Marià Aguiló, Antoni Noguera o Cosme Bauzà, per exemple—, amb la finalitat de recopilar, fer estudis comparatius i…

Vida i trajectòria Format al Conservatori Municipal Superior de Música de Barcelona, fou deixeble de J Zamacois, J Poch, X Montsalvatge i A Ros Marbà Posteriorment es traslladà a París, on assistí a classes particulars de piano amb Ch Sénart Participà en els Cursos Internacionals de Darsmtadt del 1972, tot interessant-se per l’obra de compositors com O Messiaen, K Stockhausen i G Ligeti Amb Messiaen estudià anàlisi musical el 1975, al Conservatori Nacional de Música de París Fou fundador dels Cursos Internacionals de Música de Girona 1984-96, cofundador de l’Associació Catalana de Compositors…

Fill d’emigrants piemontesos, aprengué de manera autodidacta el francès i el 1955 anà a Europa Després de viure a Roma, a Nàpols i a Espanya, s’installà a París el 1961 i treballà, primer, com a lector de literatura estrangera a Gallímard  i, a partir del 1969, com a crític literari, especialment a Le Nouvel Observateur des del 1973, i posteriorment a Le Monde des del 1986 Del 1982 al 1989 fou membre del Comitè de Lectura de Gallimard Comencà a publicar en castellà novelles de caire fantàstic Los desiertos dorados 1967, Detrás del rostro que nos mira 1969, Ritual 1973 i La busca del jardín…

Al seu primer llibre, Le devoir et l’inquiétude 1917, exposava les seves opinions pacifistes Formà part dels ambients avantguardistes del dadaisme, i posteriorment contribuí a la fundació del moviment surrealista Mourir de ne pas mourir 1924 és el preludi líric al to intimista de Capitale de la Douleur 1926 Les obres següents, de vegades escrites en collaboracions amb Breton i Char, tot i que obeeixen el credo surrealista, conserven un caràcter molt personal El 1930 es replantejà la seva actitud enfront de la societat i passà de la rebellió metafísica del surrealisme a un plantejament de…

Vida i obra Fill de mare catalana i de pare occità però arrelat a Catalunya fundà un grup de Cantaires Catalans, cursà estudis superiors a la Sorbona i a la facultat de lletres de Tolosa de Llenguadoc Agregat de castellà el 1904, fou professor als liceus de Montalban i de Montpeller El 1919 entrà com a mestre de conferències de llengua i literatura castellanes a la facultat de lletres de Montpeller El 1924 acabà la seva tesi doctoral Origines et premières manifestations de la renaissance littéraire en Catalogne au XIXè siècle Fou nomenat professor a la facultat de Montpeller el…

De família aristocràtica per línia paterna i plebea per la materna, es casà el 1822 amb el baró Dudevant, que abandonà 1831 per tal de menar a terme la seva carrera d’escriptora i una vida independent Hom oblida sovint els seus mèrits enfront de la seva tumultuosa vida sentimental Mantingué relacions amb l’escriptor Jules Sandeau, que l’animà en la seva tasca literària publicant junts Rose et Blanche 1831 sota el nom de Jules Sand, del qual ella manllevà el seu pseudònim En un primer període, la seva novella recull la temàtica d’asserció de la independència de la dona Indiana , 1832…

Fill de lleidatans, de molt nen anà a residir amb la família a Barcelona, on en 1894-95 era matriculat a Llotja Es formà al costat de Josep Lluís Pellicer, i ja collaborà a L’Esquella de la Torratxa  el 1895 El 1899 exposà, amb èxit de venda, a Els Quatre Gats Collaborà a revistes de tota mena, des de la intellectual 4 Gats  a la xarona La Saeta Uns dibuixos seus allusius a Eduardo Dato, publicats a la Illustració Llevantina  1900, provocaren la suspensió de la publicació Establert el 1900 a París, aconseguí aviat una gran anomenada i publicà dibuixos a Le Rire  i L’Assiete au…

Calvo, Ana 2003 Conservación y restauración Materiales, técnicas y procedimientos De la A a la Z , Ediciones del Serbal, Barcelona Camille, Michael 1996 Gothic Art Glorious Visions , Calman & King Ltd, Londres edició en castellà Madrid 2005 Camps Soria, Jordi 1988 El claustre de la catedral de Tarragona escultura de l’ala meridional , Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1992 El final del románico en Cataluña , “Cuadernos de Arte Español”, 43, Historia 16, Madrid Cañellas, Sílvia 1997 “Les vidrieres gòtiques de la catedral de Barcelona Estat de la qüestió”, Els vitralls de la catedral…

Vida i obra Descendent de la família dels veguers Balanda, s’especialitzà en història i arquitectura medieval del Rosselló i del Llenguadoc meridional Participà amb P Ponsich en les excavacions dels camps d’urnes de Millars, i conjuntament escriviren “Le champ d’urnes de Millas” en Les Études Roussillonnaises 1951, revista de la qual fou membre fundadora i gestora i després excavà a la cova de Montou, a Corbera 1947-50 Especialista en la història dels castells de la frontera septentrional de Catalunya Rosselló, Conflent, Aspres, amb estudis que inclouen també castells ara llenguadocians…

Vida Començà a treballar com a operador a la productora Gaumont i dirigí a l’Estat espanyol les seves Gaumont Actualités entre el 1924 i el 1929 En diverses ocasions es desplaçà a París per treballar en els seus estudis, on es rodà La princesa d’opereta La Princesse aux clowns 1924, André Hugon Collaborà amb Pierre Colombier i Maurice Champreux, amb qui filmà el film sonor En el País Vasco 1930, Au Pays des basques , entre d’altres A Barcelona fou operador de la majoria de films dels Lepanto, estudis fundats el 1934 pel productor i distribuïdor francès Enrique Huet, director de la sucursal…