Resultats de la cerca

Llicenciat en Peritatge mercantil, l’any 1956, juntament amb la seva esposa, Teresa Ruhí, fundà un petit negoci de producció i venda d’embotits El 1967 l’expansió de l’empresa portà a la construcció d’una factoria a Constantins, origen d’Indústries Càrnies Casademont, posteriorment una de les empreses del sector més importants de Catalunya, exportadora a més de 40 països Fou també president dels empresaris càrnics de Girona i participà en la fundació del Banc de la Petita i la Mitjana Empresa 1978 En política fou un dels primers presidents intercomarcals de Convergència Democràtica de…

El castell de Fluvià era una domus o casa forta aloera coneguda ja des d’antic com a casa de Palau, de Sant Cebrià o de Sant Corneli Les primeres notícies que en tenim són de l’any 1154, quan els habitants de l’esmentada domus eren la família dels Palau, els quals es podrien considerar una nissaga important, ja que a més de posseir aquesta casa forta, tenien dret de farga Aquesta domus pertanyia a la jurisdicció del castell de Montclús, bé que d’ella depenia la quadra de Campins Aquest fet provocà diverses discòrdies entre el vescomte Bernat III de Cabrera, senyor de Montclús, i Pere de Palau…

Distribució dels paràsits cuaample Stercorarius pomarinus i cuapunxegut Stercorarius parasiticus a la Catalunya peninsular i presència ratllat i abundància nombre d’individus, en negre de gavines de mida mitjana o petita i de xatracs, ocells marins que són atacats amb més freqüència pels paràsits Noteu que als sectors dels deltes del Llobregat i de l’Ebre hi ha els valors més alts de gavines i també d’observacions de paràsits números en blau l’absència de número indica una sola observació El cas de la badia de Roses es pot explicar pel fet que la majoria de les seves gavines sobretot, la…

Passà la infantesa a Blanes i diverses temporades a Arenys de Mar i, ultra cursar la carrera de dret, que no exercí, administrava les seves propietats rurals Format en la lectura dels clàssics —Homer, Cervantes, Shakespeare—, per la influència del seu amic, el metge Ramon Turró , escriví en llengua castellana relats, drames romàntics de temàtica medieval i la tragèdia de tema històric  Roderico , que quedà inèdita, com la resta de producció en castellà, excepte la narració El canto de la pescadora , inclosa en el volum Composiciones literarias 1878 de Turró A trenta anys, però, es produí un…

Fill de Pau Rigalt i Fargas Format a Llotja i a Madrid, amb Pérez Villaamil El 1841 substituïa accidentalment el seu pare a les classes de Llotja i després en fou ja professor 1845, confirmat el 1850 de perspectiva i paisatge Des del 1847 concorregué a les exposicions de Belles Arts de Barcelona El 1885 anà a París amb la comissió encarregada d’installar les obres d’art presentades per Espanya a l’Exposició Internacional Allà el seduiria l’actitud dels paisatgistes de l’escola de Barbizon Fou director de l’Escola de Llotja 1877-87 i hi representà una posició més avançada que la…

Sorgida d’una proclama signada el mateix any per Jaume Sastre, Andreu Bordoy, Joan Capó, Guillem Colom Sóller, Miquel Duran Inca, Llorenç Garcias Artà, Pere Oliver Felanitx i Josep Claverol Sant Jordi, fou presidida per Elvir Sans i Rosselló 1923-24, Emili Darder 1925-31, Miquel Massutí 1932-33 i Josep Sureda i Blanes 1934-36 Constituïda al marge de tot partit polític, tingué per objecte de difondre i d’impulsar la llengua catalana com a suport de la cultura autòctona Aquest programa, dut a terme fins el 1926, que topà amb la Dictadura, fou reprès el 1930 a Palma, Felanitx,…

Pretenia incorporar sectors conservadors al republicanisme El signants del manifest fundacional foren Felip de Solà i Cañizares, Andreu Sanahuja, Gonçal de Reparaz, J Martorell i Josep de Ros En les eleccions municipals de 1931 Solà fou escollit regidor per Barcelona i Francesc Costa per Lleida en coalicions republicanosocialistes Al mes següent, una Junta General Extraordinària 11/V/1931 del Consell central aplegà G de Reparaz, Salvador Lluc Sobiranas, Josep M Marquès, A Sanahuja, F de Solà, Josep M Portes, Antoni Jaumeandreu, Josep M Catasús, Rafael García Fando, Marià Heuras, Joan B Viver…

Llicenciat per la Universitat de Girona 1994, fou redactor en cap d’ El Punt  i director de les edicions d’aquest diari al Maresme i Rubí Vallès Occidental, corresponsal 1989-93, redactor 1993-95 i cap de secció en l’equip fundacional de l’edició del Maresme 1995 Collaborador en el setmanari català en anglès Catalonia Today i en mitjans comarcals com Ràdio Pineda, Televisió Pública Pineda, Ràdio Marina Blanes, Ràdio Calella i d’altres Fundà i dirigí les edicions de VilaWeb  Calella i Pineda de Mar, i la revista mensual Repòrter 1992-2001 Ha estat un dels principals impulsors dels…

Format a Barcelona com a gravador litogràfic 1918 Amic de Salvador Dalí Se centrà en un surrealisme de clara base realista, conseqüència probable de la seva admiració per Feliu Elias Ha residit a Cadaqués, Blanes i Arenys de Mar El 1928 exposà a la collectiva inaugural de les Galeries Dalmau de Barcelona, el 1929 participà en l’exposició dita d' Art abstracte i a la gran Exposició d’Art Modern Nacional i Estranger, ambdues a les mateixes galeries, on l’any següent féu la primera individual, presentat per Sebastià Gasch Es presentà a Madrid el 1931 i de nou a Barcelona el 1934 a…

Vida i obra Figura de referència dins la pedagogia espanyola del darrer terç del segle XIX, la seva obra periodística i literària participava de l’ideari regeneracionista i de la voluntat educadora presents a tota la seva extensa producció Estudià magisteri a Barcelona fou mestre a Blanes 1866-68 i a Ciutadella 1869-1912 Propugnà l’ensenyament pràctic i actiu i fou el primer a organitzar a Menorca l’ensenyament graduat És autor de nombrosos llibres escolars, participà en el Congrés de Pedagogia de Barcelona 1888 i publicà les revistes La Alegría de la Escuela , Alma de Maestro i…