Resultats de la cerca

Fill de Joan del Milà i de Centelles, senyor de la baronia de Massalavés, i de Caterina de Borja Canonge de Xàtiva 1447 El 1455 el seu oncle Calixt III el nomenà bisbe de Sogorb Vicari papal i governador de la ciutat i del districte de Bolonya, hi estudià dret canònic amb el seu cosí Roderic de Borja després Alexandre VI A la mort de Calixt III 1458 anà a Roma El 1459 fou nomenat bisbe de Lleida Comprà vers el 1478 la vall i baronia d’Albaida, on es retirà per això fou anomenat el cardenal d’Albaida Per butlla del 1496 fou autoritzat a estar absent de la cort romana

Inicià els estudis musicals amb el seu pare i els prosseguí amb Cerracchini A nou anys debutà com a pianista, i quan en tenia onze fou nomenat membre honorífic de l’Accademia Filarmonica de Roma Posteriorment continuà la seva formació musical a Anglaterra amb C Potter piano i HG Blagrowe violí El 1845, de retorn a Itàlia, s’establí a Bolonya, on estudià amb G Rossini i fou professor del Liceo Musicale El 1848 tornà a Anglaterra per dedicar-se a l’ensenyament del cant, primer privadament i, a partir del 1856, a la Royal Academy of Music Alumnes destacats seus foren Grisi, Patti,…

Es formà als conservatoris de Berlín, Leipzig i París, en els quals estudià piano i clavicèmbal S’especialitzà en musicologia a les universitats de Friburg amb W Gurlitt, Leipzig amb Th Kroyer i Heidelberg amb H Besseler, on es doctorà el 1933 El mateix any obtingué el títol de bibliotecària a la Universitat de Bolonya El 1935 es traslladà a Palestina i s’orientà cap a l’estudi de l’etnomusicologia Feu cursos a Friburg i Zuric, i el 1969 esdevingué professora de la facultat de musicologia a la Universitat de Tel-Aviv Escriptora prolífica, tot i el seu eclecticisme fou reconeguda…

Es formà a Bolonya, sota l’influx de Serlio, i viatjà a Roma ~1543, on fou secretari de l’Accademia Vitruviana i inicià el tractat Regola delli cinque ordini d’architettura 1562, el qual esdevingué més tard el corpus academicista més professat Amb tot, els edificis que bastí mostren una notable originalitat i llibertat formal Després d’un viatge a Fontainebleau, l’any 1550 era novament a Roma, on es convertí en l’hereu d’Antonio Sangallo el Jove Entre les seves obres cal destacar el Palazzo Farnese, a Caprarola 1559, iniciat per BPeruzzi i després continuat per Sangallo, i l’…

Dominicà a Gaeta 1484, estudià a Nàpols, Bolonya i Pàdua Professor de metafísica tomista a Pàdua 1494 i de teologia a Pavia 1497-99, des del 1500 fou procurador general 1501-08 i mestre general 1508-17 de l’orde Posteriorment fou cardenal 1517, bisbe de Gaeta 1519 i legat a Hongria 1523-24 Durant la legació a Alemanya intervingué en els inicis del procés contra Luter i en l’elecció de Carles V com a emperador Escolàstic i tomista, en alguns punts s’apartà de sant Tomàs Expositor clar, polemitzà amb els escotistes i els averroistes paduans De la vasta producció teològica i…

Mestre de capella de Granollers 1714, de Santa Maria del Mar, a Barcelona 1715, i de la catedral de Toledo 1736-62 El 1762 signà l’aprovació del llibre Llave de la modulación , d’Antoni Soler Madrid, 1762 Hom conserva a Bolonya una sèrie de cartes seves on critica l’excessiva influència italiana de la música de Josep Duran, mestre de capella de la catedral de Barcelona Escriví nombrosos oratoris, alguns dels quals foren interpretats a Santa Maria del Mar Betulia libertada , 1726 La igual justicia de Dios , 1729 Vencer matando y muriendo , 1731, villancicos, misses, motets, salms i tonos La…

Nus de comunicacions, és també mercat agrícola i centre d’elaboració de productes de la terra

Professor a la Universitat de Bolonya Molt lligat a la revista Annales i a la difusió de la història de les mentalitats a través, sobretot, de l’anàlisi de l’art i de la cultura escrita Destaquen entre les seves publicacions I benandanti Stregoneri e culti agrari tra Cinquecento e Seicento 1966, Il Nicodemismo Simulazione e dissimulazione religiosa nell’Europa del’500 1970, Giochi di pazienza Un seminario sul ‘Beneficio di Cristo' 1975, amb AProsperi, Il formagio e i vermi 1976, Indagini su Piero Il Battesimo, il Ciclo di Arezzo, la Flagellazione di Urbino 1981, Storia notturna…

Estudià a Bolonya, Reims i París, on fou deixeble d’Hug de Sant Víctor i probablement també d’Abelard Conegut com a magister sententiarum, fou nomenat bisbe de París un any abans de morir Autor dels Libri quattuor sententiarum, la seva obra — no gaire original sovint és còpia de la Summa sententiarum atribuïda a Hug de Sant Víctor, del Decret de Gracià i del De fide ortodoxa de Joan Damascè, però d’una amplitud i sistematització desconegudes anteriorment — tingué una gran influència i fou la base dels comentaris posteriors dels més grans escolàstics Els quatre llibres en què es…

Doctorat en dret a la Universitat de Bolonya, es dedicà inicialment als estudis d’història jurídica catalana i en publicà diverses monografies Preliminars per a l’estudi del nostre dret 1932, Il diritto catalano in Italia 1933, Iniciació a la història del dret valencià 1934, etc Simpatitzant de la ideologia feixista, aquesta actitud es reflecteix en diverses obres seves Nacionalsocialismo 1934, España y el problema de Europa 1942, Historia de las doctrinas políticas 1948, Ensayos sobre la cultura moderna 1952, Los cauces de la convivencia Una política de instancias sociales 1968…