Resultats de la cerca
Es mostren 500 resultats
Esglésies del Solsonès anteriors al 1300
Art romànic
Castellar de la Ribera Sant Andreu de Clarà Sant Pere de Castellar Santa Magdalena de les Tàpies Santa Magdalena de Vilaprinyó Sant Julià de Ceuró Santa Margarida de Pampe Santa Maria Savila Santa Eulàlia de Castellar Santes Creus Clariana de Cardener Sant Serni de Clariana Sant Martí de Joval Sant Pere d’Hortoneda Sant Ponç o Sant Ponç de Joval Santa Àgata Sant Miquel de Clariana Santa Maria de la Ribera Santa Constança Santa Maria de la Torre Sant Salvador de Golorons La Coma i la Pedra Sant Serni de la Pedra Sant Lleïr de Casavella Sant Cristòfol de Pasqüets Sant Julià d’…
El tractat d’Anagni
El 1262, en casar-se l’infant Pere, fill de Jaume I, amb Constança de Sicília, neta de l’emperador Frederic II, la casa de Barcelona iniciava l’aventura més brillant i arriscada l’accés al tron sicilià i, per tant, a l’herència dels Hohenstaufen El matrimoni collocava els reis catalanoaragonesos en el vèrtex de la política italiana, pel fet que significava acabdillar el bàndol gibellí, partidari de l’hegemonia imperial sobre Itàlia, tot abandonant la tradicional militància en el bàndol güelf, més procliu a la influència papal Els dos darrers hereus de la corona siciliana, Manfred…
Alfons III de Catalunya
Història
Rei de Catalunya-Aragó (1327-36).
Fill segon de Jaume II i de Blanca d’Anjou Es casà amb Teresa d’Entença 1314, hereva del comtat d’Urgell Amb aquest casament s’incorporà a la corona un dels últims comtats catalans independents Fou declarat primogènit dels regnes de Jaume II per la renúncia dels drets feta pel seu germà gran, Jaume, el qual es feu religiós 1319 Jaume II, després de llargs anys de negociacions diplomàtiques començades arran de la publicació per Bonifaci VIII de la butlla Super reges et regna 1297, per la qual li eren infeudats els regnes de Sardenya i Còrsega en compensació a la seva renúncia de Sicília,…
El Mestre de Santa Coloma de Queralt i els tallers italianitzants de Tarragona
Art gòtic
Després del 1348, a l’àrea d’influència de l’arquebisbat de Tarragona es constata l’activitat d’uns notoris tallers de pintura que, seguint la pauta d’altres importants centres catalans, es caracteritzaren per la seva clara ascendència italianitzant Tanmateix, els representants més significatius d’aquestes tendències, el Mestre de Santa Coloma de Queralt i, sobretot, el mestre Joan de Tarragona, aportaren també una certa continuïtat de la tradició figurativa prèvia que ja havia arrelat en obres catedralícies tarragonines d’alguna entitat En aquest sentit, malgrat les nombroses dificultats per…
Santa Maria de Valldaura (Olvan)
Art romànic
Situació L’església del monestir des del costat de ponent A Borbonet Erigits al lloc anomenat el Favar, dins els dominis de la baronia de la Portella, l’església i el monestir de Santa Maria de Valldaura formen el conjunt més destacat de tot el terme municipal La millor manera d’arribar a Santa Maria de Valldaura és a peu, des de Sant Maurici de la Quar El camí dura una mitja hora Hom hi pot anar també en cotxe venint de Sant Maurici i en direcció a la carretera de Gironella a Prats de Lluçanès, al primer gran revolt, a mà dreta, comença una pista, en molt males condicions, la qual porta fins…
Unió d’Aragó
Història
Lliga dels nobles i de les ciutats i viles aragoneses, sorgida en 1283-84, que s’erigí de fet en una alternativa de govern oligàrquic enfront, o al costat, del poder reial.
La seva organització es basà en una assemblea formada per tots els rics homes, mainaders, cavallers i infançons, més dos representants per cada ciutat i vila d’Aragó i de Ribagorça, la qual, segons les ordinacions de la Unió, s’havia de reunir cada any pel maig, i en uns conservadors nomenats per l’assemblea dos per cada districte un ric home i un mainader Els districtes prevists eren vuit, i englobaven també el País Valencià les terres de València Ribagorça i Sobrarb les terres d’Osca la sobrejunteria de Jaca Terol i Daroca i llurs respectives aldees la sobrejunteria de Saragossa Belchite i…
Anglesola

Arbre genealògic dels Anglesola
©
Llinatge noble del Principat de Catalunya l’estirp del qual fou Gombau d’Anglesola (Berenguer I), primer senyor del castell i baronia d’baronia d’Anglesola des del 1079.
El succeí el seu fill Arnau I d’Anglesola , al qual el comte Ramon Berenguer III de Barcelona cedí dos terços dels castells de Corbins i d’Alcoletge Segrià i probablement rebé del vescomte de Cabrera la Suda o castell de Balaguer 1105 Tres són les línies que es formaren de l’esmentada família la dels senyors de la baronia d’Anglesola, de la qual sortí la branca dels senyors de Miralcamp, la línia dels senyors de la baronia de Bellpuig Urgell, de la qual sortí la branca dels senyors de Butsènit i d’Utxafava, i la línia dels senyors de Vallbona La línia d’Anglesola fou originada per Arnau II d’…
Castell de la Morana (Torrefeta)
Art romànic
Situació Mur del castell i portal d’entrada a la població ECSA-J Bolòs El castell de la Morana és al bell mig del nucli urbà del mateix nom, el qual s’emplaça a ponent de la vila de Guissona, sobre l’elevació que delimita el marge dret de la vall del torrent del Passerell Mapa 34-14 361 Situació 31TCG558273 S’hi pot accedir, des de Guissona, per la carretera L-310 A uns 2 km en direcció sud-est, cal prendre una desviació a mà dreta que porta a la Morana JRG-DRR-JIR-JMT Història Una de les primeres referències d’aquest indret es remunta a l’any 1038, en què el bisbe Eribau d’Urgell, la…
Torre de Sant Climent (Amer)
Art romànic
Situació Fortalesa medieval en la qual destaca l’esvelta torre rodona J Recarens La casa forta o torre de Roca-salva, anomenada Torre de Sant Climent, és situada al vessant del puig Galí, damunt de la plana d’Amer Mapa L38-12295 Situació 31TDG702509 Abans d’arribar a Amer, venint d’Anglès, surt a mà dreta una pista que travessa el riu Brugent per una passera i puja cap a la Torre de Sant Climent, que veiem al davant, al peu de les muntanyes Cal deixar a mà dreta la pista que porta a l’església de Sant Climent Hem de deixar l’auto en un revolt tancat situat al mateix nivell de la fortificació…
Santa Maria de la Tallada d’Empordà
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església des del sud-est, amb la capçalera i el mur reconstruït als segles XV i XVI F Tur L’església parroquial de Santa Maria de la Tallada es troba en el nucli del poble, al sector del nord-est Per la població passa la carretera comarcal C-252 de la Bisbal d’Empordà a Portbou Per entrar-hi cal demanar la clau a la rectoria Mapa 296M781 Situació 31TEG048589 Història L’església de Santa Maria s’integrava en el recinte fortificat del castell de la Tallada del qual fou capella Hi ha un document, datable entre els anys 1053 i 1071, que sembla que es refereix a aquest…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina