Resultats de la cerca
Es mostren 5555 resultats
Llop I de Bigorra
Història
Comte de Bigorra (865-~910).
Fill del comte Donat I i de Fàquilo, succeí el seu germà Dató I Possiblement fou pare del comte Ramon I de Pallars i Ribagorça i de Dadilda, muller del rei SançI de Pamplona El succeí el seu fill Dató II
Vesto Melvin Slipher
Astronomia
Astrònom nord-americà.
Estudià la natura dels planetes i de les nebuloses, mitjançant mètodes espectroscòpics L’any 1914 descobrí, independentment de Max Wolf, la rotació de les nebuloses Les seves recerques han donat lloc a la teoria de l’expansió de l’Univers
Toló
Despoblat
Despoblat del municipi de Gavet de la Conca (Pallars Jussà), fins el 1970 del de Sant Salvador de Toló, a la vall de capçalera del riu de Conques, damunt la serra de Campanetes.
L’antiga església parroquial Sant Vicenç depèn de la de Sant Salvador de Toló, antiga sufragània L’antic castell de Toló fou donat el 1071 per Arnau Mir de Tost a la seva filla Valença i al seu net Arnau
índex de construcció
Astronàutica
Paràmetre adimensional emprat en tecnologia espacial per a definir la lleugeresa de l’estructura (dipòsits, conductes, motors, superfícies de control, etc) d’un coet.
És donat per s = M s /M o -M u = M s /M p +M s , M s essent la massa estructural, M p la massa de propergol, M o la massa total inicial, i M u la massa de la càrrega útil
bucle
Electrònica i informàtica
Seqüència d’instruccions que pot ésser executada repetitivament.
A cada repetició, anomenada cicle , és corrent que certes dades resultin modificades L’execució del bucle s’acaba quan ha estat satisfet un cert criteri, com ara que un comptador hagi arribat a un valor donat o que un procés iteratiu hagi convergit
pic de Tempestats
Cim
Un dels cims (3 295 m) del massís de la Maladeta, al SE del pic d’Aneto, del qual és separat per la bretxa de Tempestats (3 130 m).
És el punt culminant de la cresta de Tempestes , que separa la vall de Llosars de les de Barrancs i de Salenques Al NE de la bretxa hi ha la important glacera de Tempestes El nom fou donat per Rusell el 1881
donació esponsalícia
Dret català
Obsequi que es fan els promesos en contemplació a llur matrimoni, i també obsequi que un dels promesos fa a l’altre (només, però, es tracta d’un present usualment considerat de boda).
La seva eficàcia resta supeditada a la celebració del matrimoni i, per tant, si aquest no té lloc, el donant pot reclamar la restitució d’allò que hagués donat, excepte quan el donant sigui el culpable de la ruptura del projectat matrimoni
desig natural
Filosofia
Cristianisme
Locució emprada per l’escolàstica (desiderium naturale), sobretot a partir de Tomàs d’Aquino, per a expressar l’orientació de l’esperit humà cap a la visió de Déu.
El concepte ha estat interpretat modernament com a expressió de l’obertura dinàmica que, en l’home, comporta el destí de salvació donat per Déu a la creació La qüestió del desig natural es relaciona intrínsecament amb l’anomenat problema del sobrenatural sobrenatural
Dasein
Filosofia
Terme comú en la filosofia de l’existència, de significació, però, molt diversa.
Per a Heidegger designa l’ésser humà, l’únic ésser al qual pertany el propi ésser com a consciència, llibertat i tasca per a Jaspers, contràriament, expressa la condició de donat de l’ésser El mot havia estat emprat ja per Hegel
Fennoscàndia
Regió
Regió fisiogràfica del nord d’Europa que comprèn l’escut bàltic, estès per Suècia, Finlàndia, Carèlia i la península de Kola, a Rússia, i la major part de Noruega, afectada pel cicle orogènic del Caledonià.
Hi predominen els materials cristallins del Precambrià, no alterats des del Cambrià, coberts només per llacs d’origen glacial i, a la regió d’Escània Suècia, per materials sedimentaris El nom de Fennoscàndia li fou donat pel geòleg finlandès W Ramsay, el 1898