Resultats de la cerca

Era marquès de Gouvion-Saint-Cyr Lluità com a voluntari en les guerres de la Revolució Francesa i, al servei de Napoleó, a Itàlia Fou ambaixador francès a Madrid 1801 i lluità a Prússia 1806-07 El 1808 fou nomenat general en cap del setè exèrcit napoleònic a Catalunya, on anà a apuntalar la vacillant ocupació francesa En arribar, derrotà els generals Vives i Reding a la batalla de Llinars-Cardedeu desembre del 1808 i trencà el setge a què estaven sotmesos els ocupants francesos de Barcelona Intentà aleshores, sense èxit, apoderar-se de Tarragona, si bé assolí victòries a Igualada i a Valls…

Es formà dins el cercle dels artistes que introduïren a Venècia, on pràcticament desenvolupà tota la seva activitat, el manierisme de tendència romana, toscana i emiliana Les primeres obres documentades Sant Sopar 1547 San Marcuola, Venècia, Lavatori dels peus ~1550 Museo del Prado, Madrid, Miracle de l’esclau 1548 Accademia, Venècia, mostren les característiques essencials del seu estil abundor d’artificis compositius i riquesa d’escorços i de perspectives sota el denominador comú d’un dinamisme trepidant, expressat amb tècnica llampant i, en particular, amb l’ús fogós del color i dels…

Era marquès de Gouvion-Saint-Cyr Lluità com a voluntari en les guerres de la Revolució Francesa i, al servei de Napoleó, a Itàlia Fou ambaixador francès a Madrid 1801 i lluità a Prússia 1806-07 El 1808 fou nomenat general en cap del setè exèrcit napoleònic a Catalunya, on anà a apuntalar la vacillant ocupació francesa En arribar, derrotà els generals Vives i Reding a la batalla de Llinars-Cardedeu desembre del 1808 i trencà el setge a què estaven sotmesos els ocupants francesos de Barcelona Intentà aleshores, sense èxit, apoderar-se de Tarragona, si bé assolí victòries a Igualada…

Guanyà una beca a la Kreuzschule de Dresden, on estudià amb GA Homilius El 1751 estudià dret a Leipzig i esdevingué una figura central en la vida musical de la ciutat, sobretot a partir del 1762 Dirigí els concerts de la Gewandhaus des del 1781, i el 1789 esdevingué cantor a la Thomaskirche La seva importància rau, però, en l’aportació que feu com a compositor i impulsor del singspiel  alemany —a partir de l’òpera còmica francesa— i creador d’una opereta nacional alemanya que, per a ell, fou un vehicle de reanimació de la cançó en alemany, amb obres que formaren el repertori de…

Després de rebre una notable formació cultural es dedicà d’una manera decidida a la pintura El seu primer mestre fou Nöel Jouvenet, però qui influí decisivament en la seva vocació fou Quentin Varin L’any 1612 Poussin es traslladà a París, on treballà als tallers de Georges Lallemand, Ferdinand Elle i Alexandre Courtois Aquest darrer li permeté l’accés a les colleccions de la corona, on descobrí Rafael Després de dos intents d’arribar a Roma, l’any 1621 s’installà a París, on collaborà amb Philippe de Champaigne Finalment, l’any 1624, arribà a Roma, on romangué bastants anys Els primers…

Famosos per la qualitat dels seus instruments, els membres més rellevants d’aquesta nombrosa nissaga foren Andreas, Gottfried, Johann Andreas i Johann Heinrich Andreas Kleinbobritzch, Saxònia 1678-Estrasburg 1734, deixeble d’E Casparini a Görtlitz 1697-98 i de F Rinck 1699, collaborà a París amb F Thierry 1704-06 S’establí a Estrasburg La seva obra, que consta de trenta-quatre orgues, denota la influència de l’orgueneria francesa de l’època cors de nasards equilibrats, mixtures greus, etc El seu germà Gottfried Kleinbobritzsch 1683-Dresden 1753 el seguí a Estrasburg 1702, però el…

El període d’esplendor de la música holandesa coincidí amb la unió política i cultural amb Flandes aquesta part dels Països Baixos juntament amb Valònia i el nord de França tingué un paper predominant en la vida musical als segles XV i XVI Holanda tingué dues grans figures musicals Jacob Obrecht i Jan Pieter Sweelinck Als segles XVII i XVIII la vida musical d’Holanda fou activa gràcies a estrangers com Vivaldi i Locatelli, i a l’activitat editorial Amb motiu de la independència aparegué una música nacional amb Alphons Diepenbrock 1862-1921, Johan Wagenaar 1862-1941, que deixà música simfònica…

El primer que fou públic fou el de San Cassiano, de Venècia 1637, on Monteverdi i Cavalli estrenaren algunes obres Al s XVII hom inaugurà l’òpera d’Hamburg 1673 i l’Académie de Musique de París 1671, i al s XVIII en foren inaugurats alguns dels més cèlebres, com el Covent Garden de Londres 1732, el San Carlo de Nàpols 1737 i el Teatro alla Scala de Milà 1778, bé que tots han estat reedificats després d’incendis o guerres Actualment tenen fama mundial, a més, el teatre de Drottningholm Suècia, únic del s XVIII encara intacte el Bol’šoj de Moscou 1825 i el Mariisnkij anomenat Kirov en el…

Fou cantor de l’església serví el príncep Lobkowitz a Viena, i el 1737 el príncep Melzi el dugué a Milà, on estudià amb Sammartini Atret per l’òpera, assolí renom amb Artaserse 1741, Demofoonte 1742 i Ipermestra 1744 Invitat a anar a Londres, hi donà concerts i estrenà La caduta dei giganti 1746 Visità Dresden, Praga, Hamburg i Copenhaguen El 1750 s’establí a Viena i es casà amb Marianne Pergin Introduït a la cort de Maria Teresa d’Àustria, fou kapellmeister del teatre imperial Hi estrenà òperes còmiques d’estil francès, com L’ivrogne corrigé 1760, Le cadi dupé 1761, el ballet…

Considerat un nen prodigi, inicià estudis de piano, violí i composició Als deu anys debutà com a intèrpret amb un concert de Mozart, i als dotze presentà la seva primera composició Durant aquest període, establí contacte amb la família Mendelssohn, i Fèlix, que era dos anys més gran que ell, quedà impressionat pel jove músic Aquesta amistat es mantingué al llarg dels anys i fou gràcies a la recomanació de F Mendelssohn, que estudià del 1825 al 1827 amb JN Hummel, a qui acompanyà a Viena, on visitaren Beethoven al seu llit de mort A partir del 1828, i durant quasi set anys, visqué a París,…