Resultats de la cerca
Es mostren 1413 resultats
Karl Mannheim
Filosofia
Sociologia
Filòsof i sociòleg hongarès.
Professor a Heidelberg, a Frankfurt i, expulsat per Hitler 1933, a Londres, intentà de fonamentar filosòficament les teories sociològiques, estudiant sobretot la sociologia del coneixement i de la cultura A Ideology und Utopia 1936 afirmà que l’objectiu de la sociologia del coneixement és el d’explicar i interpretar les ideologies, doctrines i utopies socials mitjançant les condicions socials on han aparegut i on s’han desenvolupat Preocupat per la democràcia, rebutjà les dictadures totalitàries Interpretà, d’altra banda, la crisi política del seu temps Diagnosis of Our Time ,…
Celso Lagar Arroyo
Paisatge , de Celso Lagar
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
Format primer com a escultor amb Miquel Blay a Madrid, i després a Barcelona i a París Exposà el 1915 a les Galeries Dalmau de Barcelona, on després exposà sovint El mateix any féu una fecunda estada a Girona Novament a París 1916, fou amic de Max Jacob i Modigliani i acusà la influència del cubisme, a partir del qual creà l’anomenat planisme al principi dels anys vint, estil dins el qual féu algun paisatge del port de Barcelona Del 1920 al 1930 se centrà sovint en els temes de circ, que també interpretà com a escultor, dins un estil menys cerebral i més proper a l’ingenuisme de…
Enric Pous
Teatre
Actor.
Debutà el 1965 al teatre Poliorama amb La zapatera prodigiosa dirigida per E Polls Interpretà obres de M Aurèlia Capmany Un lloc entre els morts , J M de Sagarra El cafè de la Marina o La Trinca Mort de gana show Treballà amb directors com Josep Montanyès, Joan German Schroeder o Ariel García Valdès El 1992 féu Timó d’Atenes i Lo desengany , i el 1997, El florido pensil Es popularitzà en programes televisius com Ahí te quiero ver o Una nit amb Vittorio Gassman , conduïts per Rosa M Sardà Es caracteritzà per la seva verbositat i un humor que s’esforçava a posar en relleu els…
Luis Santiago Sandrini Lagomarsino
Teatre
Actor argentí.
Fill d’actors, inicià la seva carrera com a pallasso de circ i el 1933 debutà al cinema Tango, de LJ Moglia Barth, camp en el qual interpretà nombroses comèdies i melodrames amb els quals dibuixà un prototip d’home del poble, bonàs i ingenu Hom pot destacar, entre moltes interpretacions, Palabra de honor 1939 de LCAmadori, El ladrón 1947 de JBracho, Payaso 1951 de LDemare i, més recentment, El profesor patagónico 1970 de FAyala, Los chicos crecen 1976 d’E Carrera i La familia está de fiesta 1980 de POrtega, film pòstum Com a realitzador signà tres cintes Molt popular a l’Amèrica…
Kevin Kline
Cinematografia
Actor cinematogràfic i teatral nord-americà.
S'inicià com a actor de teatre, però debutà en el cinema a Sophie's Choice 1982, d’AJPakula Posteriorment interpretà Silverado 1985, de LKasdan, però la popularitat li arribà amb A Fish Called Wanda 1988 —pellícula per la qual fou guardonat amb l’Oscar al millor actor de repartiment— i Dave 1993, d’IReitman Posteriorment ha interpretat, entre d’altres, The Ice Storm 1997, d’ALee, In & Out 1997, d’FOz, A Midsummer Night's Dream 1999, de MHoffman, Wild Wild West 1999, de BSonnenfeld, The Anniversary Party 2001, d’ACumming i JJason Leigh, Life as a House 2001, d’IWinkler, The…
Jeremy Irons
Cinematografia
Actor cinematogràfic anglès.
Format al teatre, actuà en la sèrie televisiva Return to Brideshead i als films The French Liutenant Woman 1980, Betrayal 1982, Moonlighting 1982, Un amour de Swann 1983, The Mission 1986, Dead Ringers 1988, Australia 1989 o Kafka 1991 Fou guardonat amb un Oscar per la seva interpretació a Reversal of Fortune 1990 Posteriorment interpretà Waterland 1992, Damage 1992, The House of Spirits 1993, MButterfly 1993, Die hard with a Vengeance 1995, Stealing Beauty 1996, Lolita 1997, Chinese Box 1997, The Man in the Iron Mask 1998, Dungeons & Dragons 2000, The Fourth Angel 2001, The…
Demi Moore
Cinematografia
Actriu cinematogràfica nord-americana.
Després de treballar com a model, debutà el 1981 al film Choices Tot seguit interpretà diversos papers secundaris, com a Young Doctors in Love 1982, Blame It on Rio 1984 o About Last Night 1986 El seu primer èxit entre el públic fou a Ghost 1990, de Jerry Zucker A continuació ha participat en diverses pellícules com A Few Good Men 1992, Indecent Proposal 1993, Disclosure 1994, The Scarlet Letter 1995, Striptease 1996, GIJane 1997, Deconstructing Harry 1997, Passion of Mind 2000, Charlie's Angels Full Throttle 2003 , Mr Brooks 2007, Bunraku 2010, Margin Call 2011, LOL 2012 i The…
Analía Gadé
Cinematografia
Teatre
Pseudònim de l’artista de nacionalitat argentina i espanyola María Esther Gorostiza Rodríguez.
El 1948 guanyà un premi de bellesa i el 1949 formà amb el seu marit una companyia de teatre i, en cinema, protagonitzà comèdies Simpatitzant del peronisme, s’exilià a Espanya el 1956, on s’uní sentimentalment a Fernando Fernán Gómez, que la dirigí en diversos dels seus films La vida por delante , 1958 Al costat de comèdies, interpretà també alguns papers dramàtics Las largas vacaciones del 36 , de Jaume Camino, 1976 Las marginadas , d’Ignasi M Iquino, 1977 Alternant les estades a l’Argentina i a l’Estat espanyol, continuà actuant en teatre i protagonitzà alguns espais de…
Pepe Isbert
Cinematografia
Nom pel qual fou conegut l’actor castellà José Ysbert Alvarruiz.
Professor i funcionari, des del 1903 es dedicà exclusivament a la interpretació Fins els anys quaranta actuà gairebé només al teatre, generalment en comèdies, que li donaren una gran popularitat Després de la Guerra Civil Espanyola, esdevingué un actor clau de les sàtires cinematogràfiques de l’Espanya dels anys cinquanta i seixanta de Lluís Garcia Berlanga Bienvenido, Mister Marshall , 1953 Los jueves, milagro , 1957 El verdugo , 1963 i Marco Ferreri El cochecito , 1960, premi Sant Jordi al millor actor 1961 En un altre gènere interpretà també alguns films molt populars en…
Gervais-François Couperin
Música
Compositor i organista francès, membre d’una llarga dinastia de músics (Couperin).
Fou el tercer fill d’ Armand-Louis Couperin i Elisabeth-Antoinette Blanchet, dels quals obtingué tota la seva formació musical Seguint la tradició familiar, fou organista a diversos centres parisencs, com ara la Sainte Chapelle i les esglésies de Saint-Gervais, Saint Jean i Sainte Marguerite També substituí el seu pare a Notre-Dame El 1792 esposà la cantant Hélène-Narcisse Frey, deixebla seva Arran de la reobertura de l’òpera el 1793, interpretà aires patriòtics amb un petit orgue, i després de la revolució compartí, des del 1810, les funcions d’organista de l’església de Saint…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina