Resultats de la cerca
Es mostren 803 resultats
François-Amédée Doppet
Història
Militar
Literatura
Militar, metge i escriptor savoià.
Establert a París durant la Revolució, es destacà aviat en el club dels jacobins fou diputat a l’assemblea nacional de Savoia 1792 General en cap de l’exèrcit dels Alps que ocupà Lió 1793, fou nomenat posteriorment comandant en cap de l’exèrcit dels Pirineus Orientals, càrrec que gairebé no exercí per malaltia fou substituït per Dugommier A la mort de Dagobert, dirigí la divisió de la Cerdanya, que destruí les armeries de Ripoll i incendià Camprodon Escriví, entre altres obres, unes Mémoires politiques et militaires 1797, on tracta de la Guerra Gran
condicionament
Indústria tèxtil
Establiment públic dotat de les instal·lacions necessàries per a poder determinar amb exactitud certes circumstàncies, com és ara el grau d’humitat, la llargada i la finor de la fibra, etc, que determinen la classificació i el valor comercial de certs productes tèxtils com la llana, la seda, el cotó, etc.
El seu origen prové de l’assecatge de la seda que en altre temps feien els mateixos comerciants italians i francesos i que molt aviat fou substituït per establiments creats sota la garantia de l’estat i vigilats per les cambres de comerç El primer d’aquests establiments fou fundat a Torí l’any 1750, i el més important és el de Lió, fundat per decret el 12 d’abril de 1805 A Catalunya hi ha els condicionaments de Terrassa i Sabadell, fundats el 17 de setembre de 1906 i l’1 d’abril de 1908, respectivament
fira de mostres
Economia
Exposició periòdica, en un espai constituït expressament, de mostres de productes, principalment manufacturats.
Aquestes fires són organitzades per l’aparell productiu per aconseguir una distribució i una comercialització millor dels seus productes, i actuen com a llotja de contractació de mercaderies i com a forma de publicitat Poden tenir un caràcter local o internacional Les principals fires de mostres europees començaren a celebrar-se durant la Primera Guerra Mundial i immediatament després, davant la necessitat de conquerir i de recuperar mercats les més conegudes són les internacionals de Lió 1916, Brusselles 1920, Milà 1920, Praga 1920 i Barcelona 1920, i les nacionals de Londres…
Ramon O’Callaghan i Forcadell
Historiografia
Cristianisme
Eclesiàstic i historiador.
Sacerdot 1858, doctor en cànons, en dret i en teologia Fou catedràtic al seminari de Tortosa, canonge doctoral des del 1875, expedicioner de precs a Roma, director de l’arxiu capitular i, des del 1894, cronista de la ciutat Fou membre en diverses acadèmies i corporacions de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, 1892 de la de belles arts de París, 1898 de la societat historicoarqueològica de Lió, 1902 etc Entre les seves obres més importants figuren els Anales de Tortosa 1886-95, Práctica parroquial 1891 i Derecho canónico según el orden de las decretales de Gregorio IX 1899
Joan Baptista Orivai i Monreal
Metge.
Es doctorà en medicina a la Universitat de València 1657, d’on fou catedràtic de curs o de teòrica 1657, de grec 1658, d’aforismes 1666 i de teoria 1673 Deixà l’ensenyament en ésser nomenat regent de diputat de la generalitat 1677-80 El 1678 publicà, a Lió, el manual de medicina Hippocraticae et Galenicae doctrinae de febrium putridarum in principiis per purgationem et sanguinis missionem curatione , dins la línia més tradicional, i a Saragossa Teatro de la verdad y claro manifiesto del conocimiento de las enfermedades de la ciudad de Orihuela del año 1678
Jacques-Germain Soufflot
Arquitectura
Arquitecte francès.
Fou un dels introductors del retorn al classicisme en l’arquitectura de la segona meitat del s XVIII, especialment després del seu viatge a Itàlia acompanyat del marquès de Marigny La seva obra d’una gran simplicitat de línies, fou, però, massa freda Installat a Lió, hi féu l’Hôtel-Dieu 1741-48, la Loge des Changes 1747-50 i el Grand-Théâtre 1756 Aquest any anà a París per construir l’església de Sainte-Geneviève actual Panteó, obra de planta de creu grega seguint l’estil de Bramante, de la qual dirigí les obres fins el 1780
Constantí Gómez i Salvador
Pintura
Pintor.
Deixeble de Francesc Garcia i Marco i de Joan Peiró Dedicat preferentment a l’aquarella i al quadret a l’oli de petit format, obtingué medalles d’or a les exposicions internacionals de Lió 1898, Arcashon 1901, regional valenciana 1909 i internacional de Panamà 1916 Exercí també la docència, a Manises i a València Conreà el retrat Museu de Belles Arts de València, Museu de Ceràmica de València, Ateneo de Madrid, la pintura d’història i el paisatge, i sobresortí per la lluminositat i la riquesa del color, que hom ha comparat amb el dels impressionistes
Destacat descobriment arqueològic a França
El Ministeri de Cultura francès qualifica d’excepcional el jaciment arqueològic romà descobert a Sainte-Colombe, a 30 km al sud de Lió, a la riba del Roine Els experts consideren la troballa, identificada en uns terrenys per edificar, com la més important de l’arqueologia francesa en mig segle L’anomenada Petita Pompeia comprèn una àrea de 7000 m2, on, entre d’altres, hi ha 19 mosaics en un excellent estat de conservació i diversos habitatges, alguns de gran sumptuositat S’estima que el lloc va ser habitat durant uns 300 anys fins que, després de diversos incendis, va ser…
Miquel Molist i Montaña
Arqueologia
Arqueòleg i prehistoriador.
Format a la Universitat de Barcelona, on fou deixeble de J Maluquer de Motes, l’any 1986 es doctorà a la Universitat de Lió França Catedràtic de prehistòria a la Universitat Autònoma de Barcelona, ha centrat la seva recerca en l’origen i la consolidació de les primeres societats agrícoles a la Mediterrània oriental i a Catalunya Ha dirigit diverses excavacions, entre les quals destaca la de Tell Halula, publicada el 1996 Tell Halula Síria un yacimiento neolítico del valle medio del Eufrates campañas de 1991 y 1992 Fou director del Museu d’Arqueologia Catalunya entre el juliol…
Roger Guillemin
Medicina
Fisiòleg francès naturalitzat nord-americà.
Estudià medicina a la Universitat de Lió 1949 i prosseguí la seva formació al Centre de Cirurgia Experimental de Mont-real i a la Universitat d’aquesta ciutat, on es doctorà l’any 1953 en fisiologia Impartí classes de fisiologia a la Universitat de Baylor Texas i a la Universitat de Houston abans d’incorporar-se a l’Institut Salk de La Jolla, centre en el qual desenvolupà bona part de la seva recerca, centrada en la investigació neuroendocrinològica El 1977 rebé el premi Nobel de medicina pels seus estudis sobre les hormones proteiques produïdes al cervell, premi que compartí amb…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina