Resultats de la cerca

Es formà a Roma en la disciplina de composició amb D Paris i a la Universitat de Freiburg amb H Genzmer, i assistí als Cursos de Darmstadt 1952-61 Interessat en la música electrònica, treballà a l’Studio für Elektronische Musik de la Ràdio de l’Alemanya Occidental 1956, a Colònia, i assistí als seminaris organitzats per l’Studio Eksperymentalne de la Ràdio Polonesa, a Varsòvia 1959 Fou fundador a Roma d’una associació musical d’avantguarda, Nuova Consonanza 1961, i exercí la docència a l’Accademia di Santa Cecilia 1968-72, el Conservatori dell’Aquila 1969-75 i el…

Principal inspirador del moviment neorealista Autor de Roma città aperta 1945, Paisà 1947 i Germania anno zero 1948 Després es passà cap a un tipus de films més idealistes, anàlisi sobre la soledat i la incomunicació Stromboli, terra di Dio 1950, Europa 51 1951 i Viaggio in Italia 1953 en són representants Separat de la seva dona i actriu dels seus films, Ingrid Bergman, tornà novament cap al moviment neorealista Il generale Della Rovere 1959, Era notte a Roma 1960 i Vanina Vanini 1961 Finalment, Rossellini decidí de treballar en la televisió, on aconseguí obres…

Començà la seva carrera al Teatro Stabile de Bolzano, on muntà des de teatre polític popular fins a Shakespeare Fou nomenat director de la Biennal de Venècia i posteriorment del Teatro di Roma 1983-90, on posà en escena Caligula de Camus 1983, Don Chisciotte 1983 i Il fu Mattia Pascal 1986 de Pirandello, entre altres obres, amb els més moderns mitjans tecnològics Posteriorment fou comissari extraordinari de l’Ente Teatrale Italiano ETI, director de l’Olímpic de Vicenza i del Teatro Eliseo de Roma 1997-2001 Fou docent d’història del teatre a la Università Telematica…

Aprengué l’art del contrapunt de F Soriano i GM Nanino Després d’un període de temps al servei d’un noble romà, viatjà per tot Itàlia Visità diverses ciutats, com Venècia, Nàpols, Ferrara i Milà, on desafiava els compositors locals a una competició amistosa de contrapunt Fou mestre de capella a esglésies de diverses ciutats, entre les quals San Luigi dei Francesi a Roma Compongué preferentment música religiosa, com ara salms i cànons, i també diversos madrigals En les seves obres sempre mostrà un extraordinari domini de l’escriptura contrapuntística Destaca el seu Hic finis 1655…

El 1493 es casà a Barcelona amb María Enríquez , abans promesa de Pere-Lluís Després anà a València i a Gandia, acompanyat per l’arquebisbe d’Oristany, Jaume Serra, per tal d’organitzar-hi els seus estats Alfons II de Nàpols li atorgà el principat de Tricarico, però Ferran II i Isabel no volgueren concedir-li els feus promesos en llurs regnes El 1496 marxà cap a Roma, on fou nomenat capità general de l’Església Després de la derrota de Soriano 1497 fou assassinat a Roma i llançat al Tíber No resta clar si els instigadors del crim foren els barons romans o el mateix…

Fou praefectus urbis i menà vida monàstica al mont Celio Roma Apocrisiari de Pelagi II a Constantinoble, el succeí en la seu de Roma Teòleg i místic dins la línia alexandrina és anomenat “doctor egregi”, fou també un home d’acció, que s’ocupà dels afers teològics i politicoeclesiàstics de l’Església universal Cercà una bona avinença amb els llombards a través de pactes i de concòrdies 592 Tendí cap a un centralisme administratiu i una uniformitat litúrgica Els seus escrits homilies, cartes i els Diàlegs , el llibre segon dels quals constitueix la Vida de sant Benet…

Vida Era membre d’una família aristocràtica romana Segurament la seva formació musical s’inicià amb el seu pare, l’arquitecte Tommaso de’Cavalieri El 1578 figura com a organista i encarregat de la música a l’oratori del Crocifisso a San Marcello de Roma En aquesta ciutat prengué contacte amb el cardenal Ferdinando de Mèdici i quan aquest esdevingué gran duc de la Toscana l’any 1587, Cavalieri l’acompanyà per treballar al servei de la cort florentina com a encarregat d’afers artístics Una de les seves responsabilitats era la producció d’espectacles o intermedi A partir del 1590 les seves…

Membre d’una família de la noblesa romana, fou prefecte de Roma i, després de la mort del seu pare, es feu monjo Vers 585-586 es convertí en conseller del papa Pelagi II, a qui succeí el 3 de setembre de l’any 590 Consolidà la supremacia de l’Església de Roma, aproximant-se a l’Espanya visigòtica i tractant de sotmetre les esglésies orientals a la seva jurisdicció Escriptor prolífic, deixà homilies sobre els evangelis i altres textos bíblics La seva obra Moralia , un comentari dedicat al Llibre de Job , es convertí en una lectura molt difosa en segles posteriors Se…

Seguí estudis clàssics de música al Conservatori de Roma El 1960, al llarg d’una recerca sobre la història del moviment obrer a Itàlia, duta a terme amb Italo Calvino, Pier Paolo Pasolini i altres intellectuals, es desvià de la música clàssica per cercar fonts musicals populars i tradicionals Publicà un àlbum de cançons populars, Nuovo Canzoniere Italiano , i composà música per a diversos espectacles de cinema i teatre Fou autora d’un sistema de notació particular per a la literatura musical oral El 1974 participà en la fundació de l’Escola de Música del Testaccio, a Roma…

Germà del també compositor Giovanni Francesco Anerio Es formà a Roma on, entre el 1568 i el 1580, fou escolà de cant i després cantor assalariat Formà part dels cors de Santa Maria Maggiore i de la Cappella Giulia, i fou mestre de capella al Collegio degli Inglese En morir Palestrina el 1594, el papa Climent VIII el nomenà mestre de capella del cor papal Els anys 1611 i 1612 participà amb Francesco Soriano en la reforma del gradual romà Abans d’ocupar el càrrec papal cultivà la música profana en llengua vernacla, i publicà diversos reculls de madrigals, alguns dels quals…